Fa poc més de sis mesos ningú esperava el soroll que els independentistes farien (fariem) al Principat amb les eleccions al Parlament de Catalunya. Ara hi ha 4 diputats que, es podria dir, l’únic programa electoral que portaven al darrere era la independència.
Molta gent ha criticat aquesta indefinició ideològica, d’altres han dit que això amaga una definició de dretes (a mesura de les popularitzades candidatures pressumptament independents que sovintegen les eleccions municipals) però jo trobe que es tracta d’una definició ben sintètica : INDEPENDÈNCIA! Qui ha votat Solidaritat Catalana per la Independència ha votat independència. I això és el que, per a mi, compta.
Ara, amb l’acord entre SI i el PSAN ,aquesta possibilitat de votar independència s’obri a la perifèria de la meua nació. La proliferació de persones valencianes adherides al projecte va a bastir en breu la constitució de nombroses candidatures municipals a les eleccions de maig al País Valencià. I el vot a aquestes candidatures va a ser un recompte clar per la indepencència al sud.
SI no és és una opció de govern, no és una opció bisagra per a pactes que afavorisquen la governabilitat d’una ciutat, pactes que sovint sacrifiquen la ideologia i part del programa electoral per una excessiva responsabilitat institucional. SI és un recompte de l’independentisme que ja comença a fer el seu camí sense concessions possibilitstes.
Plagiant a Josep Guia diria que, i una cita maoista pot ser d’allò més inoportuna, com tota llarga marxa que comença amb un primer pas, després dels processos sobiranistes de les consultes per la independència al Principat, la presentació de les candidatures de SI al País Valencià és el nou pas cap a la independència.
Perdre el temps i les ganes, ha estat una constant des de la transició fins ara, nacionalment parlant. I així ens va. Em sembla que no estic descubrint les Amèriques quan dic que ens em de deixar de rucades i fer pinya per primer aconseguir la sobirania, i després, ja veurem el color que li donarem al govern del nou estat català, si és que algún dia som capaços d'aconseguir-ho.
Salutacions!