NO L'UTILITZO I ENCARA ÉS FORÇA NOU PER RECICLAR-LO...
NO EM MOTIVA COM ABANS NI TAMPOC M'ENSARRONA... SERVIT PER AQUELL HOME GROS QUE DU UNA JUPA VERMELLA.
TÉ UN PESSEBRE INCORPORAT AMB PASTORS FREDOLICS, EL RIU, EL PONT I EL CAGANER. TAMBÉ UN TOC DE CAMPANES, EL CASTELL I LA NEU. LA MOLSA VA DE FRANC D'UN BOSC DEL MONTSENY.
ELS REGALS BEN EMBOLICATS I UNES VOLVES DE NEU I LA FE D'UN INFANT.
TOT VOSTRE...
ELS REIS, SI ARRIBEN JA US ELS ENVIARÉ. SI CAL EN TAXI PERQUÈ NO ES PERDIN.
DE LOTERIA NO QUE NO N'HI HA QUE ENGUANY NO N'HE COMPRADA.
AnnaPortell |
dimecres, 22 de desembre de 2010 | 19:27h
encara que sé que el regales, per què no vens a ventilar-te a casa meu? Pedalarem una mica, què et sembla la idea? Ni que sigui per sortir a passejar i procurar canviar els aires.
Rep la meva, la nostra abraçada, la de tots els de can Mortadel.los.
Pensem en tu.
Petonets alegres, maco.
Encantada d'haver-te conegut! (alguna coseta bona de l'any, ho veus?)
Angelpas |
dimecres, 22 de desembre de 2010 | 21:22h
per la convidada! No et dic que no. Però aquestes vacances hem d'anar tota la família a passar uns quants dies amb els pares que els tinc de 82 i 80 anys a Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell) Ells ho agraeixen molt. Nosaltres ens sentim reconfortats amb la seva alegria. I allà retrobo molts amics d'infància també i suposo que carregaré piles.
Jo també estic encantat d'haver-te conegut i em plauen sempre les teves reconfortants paraules...
Et desitjo tota la joia possible per començar el nou any a tu i els teus...
Angelpas |
dimecres, 22 de desembre de 2010 | 23:45h
perquè vaig a un poble de la Catalunya profonda on no tinc ni per remei la més petita possibilitat de connexió a internet és que t'he fet el comentari anterior. Si no hi ha xarxa no puc temporalment anar a can Mortadel.la.
Pensa que allí ni tan sols el telèfon mòvil té gaires possibilitats d'èxit. És un assumpte de manaires i cacics locals sobre on s'hauria de posar o no posar l'antena. Un afer una mica llarg i enutjós d'explicar.
Així que fins aviat...i sento de debò que no hagi sabut fer-me entendre millor abans. Reitero el meu desig de ventura per a tot home i dona de bona fe...
Angelpas |
diumenge, 19 de desembre de 2010 | 15:57h
Tens raó, Anna. Es que passa que he perdut una mica la fe en la Humanitat. Fa una setmana em vaig trobar de ple en l'accident on una criatura de 10 anys moria atropellada en un semàfor en plena Meridiana; a l'Afganistan i a l'Irak, a Corea i a Tahití, d'una punta a l'altre de la Terra l'home irracional executa els seus plans més atroços; a Mèxic no es pot aturar la llei tirànica dels narcos; mira quins governants hi ha per arreu donant cops de ceptre (un tal Berlusconi, et sona oi?); podria seguir sense esforç, però no cal.
Veritat que entens que em vengui un nadal i els seu pessebre inclòs?
Però en el meu carnet d'identitat l'altre dia , quan me'l renovaven, vaig demanar que hi anotessin la paraula OPTIMISTA. Em va mirar amb cara rara el secretari de l'ajuntament i s'hi va negar perquè deia ell que no hi havia cap apartat en el carnet on s'hi pugués fer constar el grau o la condició de l'esperit humà.
Penso com puc descriure poesia i se m'acut:
glops de sentiment dits amb poques paraules.
Línies de tensió amb nervi de goig o mala ventura.
Paraules que mai et semblen prou ben trobades ni dites en el moment oportú.
Contemplar allò que ens envolta, gaudir-ne amb una certa passivitat, admirar tot allò que hi ha de formós en l'univers...d'acord: també intentar un punt d'interactivitat sempre creativa, cercant la bellesa...intentar escriure, vull dir.
Pintar o bé dibuixar. O altres mitjans plàstics...tan se val. Expressar amb color, traços, volums, música... damunt un suport o format qualsevol, les idees que no paren de brotar del cervell...
Pensaments, dites, sentències amateurs, ocurrències, gregueries a la catalana, els rars fruits de la lucidesa del cervell descansat, reflexions d'advocat de secà, grafismes esvalotats, cogito ergo sum...
Bajoqueta va proposar als visitants del seu bloc escriure un conte de no més de 365 paraules i un total de 365 contes. Això s'ha complert i ara es publicarà un llibre de paper amb totes les narracions.
Petons de colors :)
Anna
Rep la meva, la nostra abraçada, la de tots els de can Mortadel.los.
Pensem en tu.
Petonets alegres, maco.
Encantada d'haver-te conegut! (alguna coseta bona de l'any, ho veus?)
Mortadel.la
Jo també estic encantat d'haver-te conegut i em plauen sempre les teves reconfortants paraules...
Et desitjo tota la joia possible per començar el nou any a tu i els teus...
Angelpas
M'has fet riure...
Pensa que allí ni tan sols el telèfon mòvil té gaires possibilitats d'èxit. És un assumpte de manaires i cacics locals sobre on s'hauria de posar o no posar l'antena. Un afer una mica llarg i enutjós d'explicar.
Així que fins aviat...i sento de debò que no hagi sabut fer-me entendre millor abans.
Reitero el meu desig de ventura per a tot home i dona de bona fe...
Angelpas
Per alguna cosa serà.
ânims, Àngel (jo estressada i tu una micona tristoi).
No ens posem d'acord!
Veritat que entens que em vengui un nadal i els seu pessebre inclòs?
Però en el meu carnet d'identitat l'altre dia , quan me'l renovaven, vaig demanar que hi anotessin la paraula OPTIMISTA. Em va mirar amb cara rara el secretari de l'ajuntament i s'hi va negar perquè deia ell que no hi havia cap apartat en el carnet on s'hi pugués fer constar el grau o la condició de l'esperit humà.
Així que: optimista.
Àngel
Quina merda.
No m'estranya que el regalis
Miraré de copiar-te l'optimisme.