Però no vull treure suc d'aquesta espina que els catalanoparlants duem clavada amb més o menys intensitat, sinó del parà graf final de l'article, quan parla de la roda de premsa que va fer el Vicepresident Carod-Rovira a Nova York. Després d'haver-la feta en català , els periodistes locals li van demanar de fer-la en castellà per tal que tothom (!) la pogués entendre, i el Vicepresident s'hi va negar. Aleshores, com a solució salomònica (o això es pensaven els novaiorquesos), li van demanar de fer-la en anglès, cosa que va deixar Carod en evidència, perquè no el sap parlar.
Dies més tard, a través d'un dels múltiples cables de Wikileaks, hem sabut que el cònsol d'Estats Units a Barcelona s'estranya que nomenin com a mà xim responsable de la Generalitat en afers exteriors algú que no parla l'anglès.
No em cansaré mai de repetir el que és una evidència però que molts no volen veure: els catalans necessitem internacionalitzar la nostra causa, i això només ho podrem fer a través de l'anglès. Mentre no prioritzem l'anglès -i d'altres idiomes- de manera absoluta, mai no ens prendran seriosament enlloc. El que passa és que en l'imaginari col·lectiu d'un poble sotmès de fa tants anys com el nostre, encara hi ha molt arrelada la idea que el castellà és l'idioma que ens permet anar pel món, perquè és internacional i el parla molta gent. I aixà estem fent el joc a Espanya, que ens vol sotmesos a tots els nivells.
Dominar l'anglès no és una necessitat laboral per a uns pocs o un divertiment per a alguns altres, sinó una necessitat vital col·lectiva per sobreviure com a poble. Hauria de ser obligatori per llei tenir un bon coneixement d'anglès. Parlar, llegir i entendre l'anglès és una de les portes que ens obre el camà cap a la llibertat, perquè suposa ser menys dependents del castellà .
En cap cas no es tracta de menystenir el castellà , sinó de contemplar l'anglès com una llengua que tots els catalans poguéssim parlar amb facilitat. El català , com l'holandès, com el noruec o com el danès -només per posar-ne alguns exemples- és una llengua "minorità ria" que necessita una llengua forta al costat per poder accedir al món. I aquesta llengua, sens dubte, ha de ser l'anglès. Mentre ho sigui el castellà , voldrà dir que patim la sÃndrome de l'esclau, aquella que no ens permet adonar-nos que tenim una cotilla mental que no ens deixa saltar més enllà de la tanca. I el món és molt gran i s'expressa en anglès.
Qualsevol català que es vol comunicar amb d'altres, si l'unica llengua alternativa de que disposa es el castella, a ulls del estranger, queda retratat com el que es: un espanyolet.
Atentament
Fins que això no passi, no ens podrem dir una zona plenament desenvolupada i moderna del món