Si Barcelona no gaudís d’un Festival de cinema independent com l’Alternativa frisaria per inventar-lo. Com sinó podríem xalar, de la manera que ho hem fet, amb l’obra del gran Alexander Kluge? A pocs –a banda d’ell i potser de Godard– se’ls acudiria fer realitat el projecte titànic de Serguei Eisenstein: filmar El Capital de Karl Marx. I només els meravellosos programadors de l’Alternativa s’envalentonarien a projectar aquest film de nou hores en forma de marató intel·lectual altament saludable. Llàstima que al final es dividís l’empenta inicial, en dues sessions de tres i sis hores, però això no treu mèrit al risc de l’aposta.
Per altra banda, sense l’Alternativa tampoc no hauríem pogut escoltar les polèmiques declaracions de l’imprescindible Arturo Ripstein: “Iñárritu, Cuarón, Arriaga…? Són gringos nascuts a Mèxic per accident. Sempre van somniar anar-se’n…” ni hauríem desempolsegat la recomanable filmografia de l’admirat Raymond Depardon, ni ens hauríem emocionat recordant la follia de José María Nunes, ni hauríem quedat pensatius després de les paraules sàvies del triomfador de l’any: el productor Lluís Miñarro.
Dividit en quatre seccions (Oficial, Secció i Activitats Paral·leles, Pantalla Hall i Escoles de cine del món) l’Alternativa ha rebut 51 films de 28 països i ens ha deixat un palmarès que inclou: Viajo porque preciso, volto porque te amo de Marcelo Gomes i Karim Äinouz com a millor llargmetratge de ficció. Glubinka 35X45 d’Evgeny Solomin com a millor film documental. Time’s up de Marie-Catherine Theiler i Jan Peters i també Triumph of the wild de Martha Colburn com el millor (ex aequo) curtmetratge. I Un monde pour soi de Yann Sinic com a premi del públic al millor curtmetratge.
Durant deu dies el cinema més compromès, experimental, atrevit i reflexiu –discursivament, però també estèticament– ha omplert diversos espais de Barcelona; convertint el CCCB, el Cinema Maldà, l’Institut Francès, la Casa Amèrica, la Filmoteca de Catalunya i l’Auditori Macba en una sort d’Àgora pública abocada a la reflexió i a la formació mútua de la nostra mirada, que en definitiva és la nostra forma-de-vida.
SP_Panorama_Finisterrae
Caldria destacar, també, la bona acollida que han tingut les novetats d’enguany: Petits experiments, onze curts d’animació que buscaven la participació activa dels més petits i la Col·laboració amb el portal Filmin, i altres plataformes com Hamaca o Dailymotion que es dediquen a la difusió i accessibilitat del cinema independent on-line.
Tampoc no podem deixar de remarcar, pel seu risc i innovació, el Festival Internacional de Cine Invisible “Filme Sozialak” de Bilbo o “L’arròs Movie” del Col·lectiu Compartir Dóna Gustet, que presentaren un projecte audiovisual a partir del finançament col·lectiu. Tot dins la programació ininterrompuda del Pantalla Hall del CCCB.
I per finalitzar, hem d’esmentar –és de justícia– la ja clàssica Secció Panorama on es presentaren propostes –no per conegudes menys interessants– com Finisterrae de Sergio Caballero, Ori de Miguel Ángel Jiménez o el segon film com a director de Lluís Miñarro, Blow Horn.
En definitiva, l’Alternativa és la seva festa de clausura, el risc que li manca als cinemes de casa nostra, la salut d’unes imatges que empelten esperances, la plasmació que la creativitat i l’experimentació perduren en l’anonimat que potser esdevé també imprescindible, i la plena convicció que l’acció de la mort (Godard dixit) està ben viva, encara.
[Article publicat a la revista Benzina núm.50]
Abraçades,
David