L’Assignia Manresa, la nova denominació de l’equip de Bàsquet de la meva ciutat, té un sostre de vidre baixíssim. Mai aconseguirà seguidors i suport econòmic , públic o privat, més enllà de Manresa i el Bages. En aquestes circumstàncies, renunciar a posar publicitat a la samarreta seria absurd, representaria una pèrdua d’ingressos evident que no es podria veure compensada pel teòric augment de prestigi ni comportaria l’eixamplament del seu àmbit d’influència.
Si l’USAP de Perpinyà vol seguir sent un dels millors equips de rugby d’Europa no en té prou amb la massa crítica de la catalunya Nord, necessita créixer i només ho pot fer pel sud, per això el reforçament de la catalanitat i per això el partit al camp nou del proper 15 d’Abril. Aquesta orientació no està barallada amb la publicitat a la samarreta i per això aquest any porta AXA i l’any passat Pepsi-cola (va ser dur…).
Els All Blacks, l’equip de rugby de Nova Zelanda, no es pot conformar amb el suport incondicional dels quatre milions i mig d’habitants del seu país. Ha de seguir sent, evidentment, l’equip nacional neo-zelandès, però necessita ser un referent per a aficionats al rugby d’arreu del món. Per a aconseguir-ho, a més de jugar molt bé, han treballat perquè s'els assocïi a determinats valors positius com la integració (anglesos i maorís jugant junts), la noblesa i l’espectacularitat. La Haka, la dansa tradicional que ballen els jugadors abans d’iniciar el partit, hi ha tingut un paper important, la samarreta, impecablement negra, també ha ajudat a guanyar admiradors als cinc continents. La NZRU considera que el prestigi derivat d’aquesta imatge d’equip diferent i millor, de alguna cosa més que un simple selecció nacional, compensa la pèrdua d’ingressos per no portar publicitat (apart d’Adidas, és clar) i a la llarga es transforma en més productes, entrades i drets de televisió venuts.
Fins ara algú havia entès que el Barça havia de ser els All Blacks del futbol, i s'estava aconseguint.
