AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
theoreia |
diumenge, 19 de desembre de 2010 | 13:25h
Aquest vídeo de Borges és molt clar i senzill: a voltes cal recórrer a tot un geni humil de la literatura per a situar la perspectiva idònia, ja que certes multituds han malbaratat les grans paraules, que es desgasten i devaluen en l'ús acomodatici o en la infructuosa acceptació provisional del "Mal menor" que acaba convertint-se a la llarga en un "Mal major". Afortunadament, els jocs de paraules (poètiques) i d'arguments (assagístics) no sols serveixen per a engalipar a mode de "trampes verbals": paral·lel a la "Història universal de la infàmia" de Borges hi deu haver, més amunt o més avall de la biblioteca de Babel, una "Història universal de l'engalipament instrumental i abandònic". Hi ha paraules com les del mestre Borges -- joganeres, lúdiques i reverberants-- que multipliquen l'autenticitat de la Vida en el cor de qui escolta.
L'amor és una certesa ferma d'enlluernament lleuger que creix entre iguals: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134524
Interessantíssim el teu apunt. Veig que tornes a tenir problemes per posar enllaços en deixar-me comentaris (això és el navegador, insisteixo: hi ha vida més enllà d'Internet Explorer). Te l'enllace bé ací http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134524 i em quede amb aquesta frase que sàviament una comentarista t'hi deixà:
“El amor es com el Quijote: cuando recobra el juicio es para morir” (Jacinto Benavente)
theoreia |
diumenge, 19 de desembre de 2010 | 17:30h
valdria la pena explorar algunes paraules més addients, per realistes i observadores, que hi ha al llarg article de ressenya sobre l'assaig "Amor líquid. Sobre la fragilitat dels vincles humans" de Zygmunt Bauman, algunes paraules vos sonaran a tots, d'altres les jutjareu molt ben trobades, com a memoràndum del que ocorre avui en dia o com si fóra això que portem al cap, i encara no ens ho haviem dit -- negre sobre blanc: http://www.reis.cis.es/REIS/PDF/REIS_110_131168263300358.pdf (estic usant el mozilla firefox: per suposat que hi ha Vida més enllà de l'Internet explorer i del mateix internet ;-)
T'aconselle que no només copiïs la URL de l'enllaç si no que a més l'enllacis directament per facilitar-ne la lectura, si no molta gent, per mandra de copiar i enganxar a la barra de direccions, no hi entrarà.
Te l'enllaci ací de nou, xiquet, però no t'acostumis! he,he! :p
Amat Espiniella |
dissabte, 18 de desembre de 2010 | 19:48h
Si l'amor no pot prescindir de res, és un càrrega massa pesada per fer camí; tots els camins duen a Roma -ciutat eterna- però no a l'amor, un llogarret molt petit. Nomes Roma i Amor són palíndroms si amor arriba a la grandesa universal. A Roma i Amor no els hi cal res, son els altres que els necesssiten.
Anònim |
dissabte, 18 de desembre de 2010 | 15:35h
L'amor és més gran que l'amistat, doncs l'amor pot prescindir de la freqüència i la confidència.
El que passa que Borges on diu amor, hauria d'especificar-se que sovint les relacions de parella o matrimonials necessiten de freqüència i sense confidències o secrets per a sobreviure.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
L'amor és una certesa ferma d'enlluernament lleuger que creix entre iguals: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134524
Interessantíssim el teu apunt. Veig que tornes a tenir problemes per posar enllaços en deixar-me comentaris (això és el navegador, insisteixo: hi ha vida més enllà d'Internet Explorer). Te l'enllace bé ací http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134524 i em quede amb aquesta frase que sàviament una comentarista t'hi deixà:
“El amor es com el Quijote: cuando recobra el juicio es para morir” (Jacinto Benavente)
Salut.
T'aconselle que no només copiïs la URL de l'enllaç si no que a més l'enllacis directament per facilitar-ne la lectura, si no molta gent, per mandra de copiar i enganxar a la barra de direccions, no hi entrarà.
Te l'enllaci ací de nou, xiquet, però no t'acostumis! he,he! :p
http://www.reis.cis.es/REIS/PDF/REIS_110_131168263300358.pdf
Gràcies per l'aportació. Tan bon punt pugui el llegiré i te'l comentaré. :)
Una abraçada.
Nomes Roma i Amor són palíndroms si amor arriba a la grandesa universal. A Roma i Amor no els hi cal res, son els altres que els necesssiten.
El que passa que Borges on diu amor, hauria d'especificar-se que sovint les relacions de parella o matrimonials necessiten de freqüència i sense confidències o secrets per a sobreviure.