AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Pedagogia en estar pur, i a cops (i a voltes) lleugerament "suau" (això sí) que com va dir algú: sempre és més "conveniente dar instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado*..."
josepselva |
dissabte, 18 de desembre de 2010 | 12:53h
Si la traducció és fidel...sobta que això es pugui parlar vestits a la manera occidental, però no importa la indumentària. Importa el llenguatge, i te una part de raó Al Moro quan es refereix a "la manera de fer entendre", aquí també passa això. Als Al Moro's d'aqui amanaçar-los amb terure'ls tarjeta roja no té cap efecte, és pueril, molt políticament correcte, però inútil. Aquest llenguatje no l'entenen, entenen el que fan servir els homes de Qatar o del món islàmicper tractar la desobediència de les dones, i cap més.
Potser tens raó, i el monolingüísme emocional, relacional, i estratègic del maltractador (que li dona el convenciment propi de que actua "correctament") no li perment entendre probablement altra manera de parlar i sobretot de que "li parlin" que la seva pròpia (el llenguatge del garrot) O potser ni això. Però me n'alegro que ho diguis tu (que ets home) perquè si ho digués jo (que sóc dona) hi hauria qui, sota l'estigma de la "radicalitat del feminisme" (feminisme malentès com a equivalència al "masclisme" la qual cosa no és pas així) m'acusaria de sexista i "revanchista".
Les targetes rojes són poc efectives, sí, però és perquè els Al Moro's no
abandonen realment el terreny de joc ni l'estadi i l'expulsió es queda
en una mera targeta groga.
Dit això, diré també que, tot i així, no crec en el ojo por ojo y diente por diente, perquè al final tots cecs i menjant sopes...
Pel que fa als altres Al Moro's del Consejo de Castilla, que utilitzen la mateixa violència, aquesta institucional, com a llenguatge del garrotil; aquí sí que caldria començar a parlar-los en el seu idioma, que el llenguatge del victimisme i la pedagogia està comprovat que ja no porta enlloc. La targeta roja es queda curta i l'expulsió es torna imprescindible.
Anònim |
dissabte, 18 de desembre de 2010 | 09:44h
La jerarquia establerta politic-institucional i socio-lingüística és gaire bé la mateixa que aleshores però adaptada amb molta més subtilitat a la democràcia de la monarquia constitucional.
Gràcies per la puntualització. Tens tota la raó. I ja va bé recordar-ho aprofitant que "el Pisuerga pasa por Valladolid. Tot i així et diré que el post versa sobre el maltractament físic (i psicològic) a les dones (veure el vídeo). I si he afegit la frase del Fiscal del Consejo de Castilla, és per fer només un símil entre la pretesa subtilitat (inicial, que després se li veu el llautó al paio, falàcia pura) de l'argumentació del "càstig suau i benèvol, bo per a la mateixa dona" argüit pel personatge de l'entrevista; i la subtilitat "sibilina" i subliminal, maquiavèlica, de les recomanacions del Fiscal castellà. Ja dic, dos exemples de "pedagogia en estat pur" (prego es noti, necessariament, el meu sarcasme en usar la paraula "pedagogia").
És, en ambdós casos, allò de (com diu la cançó de Manu Chao que ha deixat Theoreia al seu comentari) "aquí no pegamos a los ojos". És a dir: castiguem sense que es noti, no deixem marques: cops suaus "que consigan el efecto sin que se note el (des)cuidado.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Als Al Moro's d'aqui amanaçar-los amb terure'ls tarjeta roja no té cap efecte, és pueril, molt políticament correcte, però inútil. Aquest llenguatje no l'entenen, entenen el que fan servir els homes de Qatar o del món islàmicper tractar la desobediència de les dones, i cap més.
Potser tens raó, i el monolingüísme emocional, relacional, i estratègic del maltractador (que li dona el convenciment propi de que actua "correctament") no li perment entendre probablement altra manera de parlar i sobretot de que "li parlin" que la seva pròpia (el llenguatge del garrot) O potser ni això. Però me n'alegro que ho diguis tu (que ets home) perquè si ho digués jo (que sóc dona) hi hauria qui, sota l'estigma de la "radicalitat del feminisme" (feminisme malentès com a equivalència al "masclisme" la qual cosa no és pas així) m'acusaria de sexista i "revanchista".
Les targetes rojes són poc efectives, sí, però és perquè els Al Moro's no
abandonen realment el terreny de joc ni l'estadi i l'expulsió es queda
en una mera targeta groga.
Dit això, diré també que, tot i així, no crec en el ojo por ojo y diente por diente, perquè al final tots cecs i menjant sopes...
Pel que fa als altres Al Moro's del Consejo de Castilla, que utilitzen la mateixa violència, aquesta institucional, com a llenguatge del garrotil; aquí sí que caldria començar a parlar-los en el seu idioma, que el llenguatge del victimisme i la pedagogia està comprovat que ja no porta enlloc. La targeta roja es queda curta i l'expulsió es torna imprescindible.
Salut.
La jerarquia establerta politic-institucional i socio-lingüística és gaire bé la mateixa que aleshores però adaptada amb molta més subtilitat a la democràcia de la monarquia constitucional.
Gràcies per la puntualització. Tens tota la raó. I ja va bé recordar-ho aprofitant que "el Pisuerga pasa por Valladolid. Tot i així et diré que el post versa sobre el maltractament físic (i psicològic) a les dones (veure el vídeo). I si he afegit la frase del Fiscal del Consejo de Castilla, és per fer només un símil entre la pretesa subtilitat (inicial, que després se li veu el llautó al paio, falàcia pura) de l'argumentació del "càstig suau i benèvol, bo per a la mateixa dona" argüit pel personatge de l'entrevista; i la subtilitat "sibilina" i subliminal, maquiavèlica, de les recomanacions del Fiscal castellà. Ja dic, dos exemples de "pedagogia en estat pur" (prego es noti, necessariament, el meu sarcasme en usar la paraula "pedagogia").
És, en ambdós casos, allò de (com diu la cançó de Manu Chao que ha deixat Theoreia al seu comentari) "aquí no pegamos a los ojos". És a dir: castiguem sense que es noti, no deixem marques: cops suaus "que consigan el efecto sin que se note el (des)cuidado.
Salut.
Indignant!
"mi sangre de la herida
no me hagas sufrir más
(aquí no pegamos a los ojos,
aquí no pegamos a los ojos)"
Manu Chao. Mi vida.
Veig que has captat perfectament el propòsit del post. Me n'alegre.
Una abraçada. Salut.
Salut. Una abraçada