I estic ben segur que molts dels meus apreciats lectors independentistes, es deuen estar fent ara  un tip de riure.
Mas , independentista?
CiU,  independentista?

I riuen.
Però jo no que me'n ric.
I per no riure, no me'n ric ni d'ells que han obtingut globalment els pitjors resultats que es podrien esperar.
No. No me'n ric d'ells. Els respecto perquè un dia tots serem necessaris.
I els advesaris seran duríssims, i amb molts mitjans!
Com no puc respectar persones i partits que anhelen el mateix que jo?
Molts d'ells en canvi, es mofen dia si dia també dels independentistes que militem a CiU i que creiem que serà amb el lideratge de CiU que aquest país assolirà la seva llibertat.

Però anem a pams.
Fem una ullada:

El que està clar de moment, és que l'independentisme de pit i collons - per entendre'ns - ha baixat notablement  en nombres absoluts .
Si fins ara, els únics "valents" del Parlament eren els diputats d'ERC (21) amb 416.355 vots l'any 2006.
Ara els partits declaradament independentistes han passat a ser globalment 14 diputats (els 10 d'ERC amb 218.046 vots absoluts, i els 4 de SI amb 102.197 vots.
En tot cas, la suma de vots d'ERC més SI (320.243) no supera ni de bon tros la xifra assolida per ERC el 2006 (416.355). Malament oi, mirat així?
Ni tan sols, si hi sumem els 39.922 de Rcat, aconseguim igualar la xifra.
Malament!

La suma de vots d'ERC+SI+Rcat (360.165) no supera tampoc la xifra dels vots afirmatius en les diferents consultes sobiranistes d'aquests darrers mesos, i per suposat, està molt i molt lluny de la xifra del milió llarg de persones que el 10 de juliol vam cridar a favor de la independència.


Si faig aquest anàlisi purament numèric, que d'altra banda molts altres blocaires han fet, és per deixar constància que efectivament, una coalició com CiU té en la seva base de militants i de votants un nombre molt alt de persones independentistes per les quals demano un respecte i que, com he escrit, demà viuran la constitució del nou Parlament com el punt d'inflexió cap a la consecució de l'Estat català.

Que l'estratègia de CiU per caminar cap a la bona direcció, no es confongui en una tàctica electoral per treure vots.
CiU té estratègia, no tàctica! i qui tingui orelles que escolti!


Artur Mas, mesos abans de les eleccions, va dir solemnement i davant de totes les càmeres que enregistraven la docsesion, que ell no convocaria a la propera legislatura el referèndum sobre la independència per què "no veig la societat catalana ni prou madura ni prou preparada".
Galleda d'aigua freda per mi i per molts de nosaltres.
Vaig escriure l'endemà d'aquelles declaracions que creia que Mas s'equivocava. Jo si creia que els catalans sortiríem massivament a votar  afirmativament en un Referèndum sobre la independència a celebrar a finals de legislatura (2014?).
Però, per més que em dolgui, i vistos els resultats del 28N,  he de donar la raó al meu partit.
M'ho deien gent del pinyol.
No t'equivoquis Albert, la gent no ens dema independència, la gent ens demana a crits sortir de la crisi amb mesures ràpides i urgents...


Els he de donar la raó:

Els que s'han presentat ara amb la intenció de proclamar unilateralment la independència en aquesta legislatura han tret globalment 142.119...
Molt hauran de treballar si volen assolir els 68 diputats requerits (més de 1.500.000 vots)... I no sé si compaginant tasques al Parlament amb tasques a l'Ajuntament de Barcelona tindran massa temps per anar per feina...

Els que s'han presentat ara amb el referèndum sota el braç (hauríem de veure sota quina legalitat l'hauríem de celebrar aquest referèndum) han obtingut 218.046 vots.
Fins a més de milió i mig, també en falten uns quants!

Per més que ens dolgui doncs, la immensa majoria dels catalans no estan, ara per ara, per iniciar processos precipitats de sececió.

Encert aplastant dels que a can CiU fan estudis de mercat.
Els del pinyol tenien raó. L'Artur Mas també.

SI i Rcat han anat a vendre mitjons de llana a l'Àfrica...
ERC els ha venut a Sevilla a ple estiu.
Els ha fallat l'estudi de mercat!

CiU ha fet el discurs -gens ambigu, no fotem!- que la gent ha comprat: Dret a decidir si, però des de grans majories i grans concensos socials ,aixecar el país, superar la crisi, generar confiança, pacte fiscal basat en el model de concert econòmic  (1.198.010 vots) .

Em pregunto fins a quin punt ERC ajudarà CiU per aconseguir el nou pacte fiscal.
Puigcercós ja va demanar a Mas en el debat televisiu que si això falla, es comprometés a convocar un referèndum.

No sr. Puigcercós. Encara que això no falli, encara que això vagi bé, CiU convocarà el referèndum quan hi hagi la majoria de la nostra societat disposada a fer el pas i disposada a assumir riscos i costos.
Encara no s'entén això?


Els de SI, s'han passat la campanya enfotent-se'n de CiU i de la demanda del nou pacte fiscal. Explicaven que és inconstitucional. Una interpretació interessada i tirant a la baixa de la Constitució. El problema no és la Constitució.El problema és la força que pugui tenir la defensa del concert econòmic per a Catalunya. On seran ells? a empènyer per a aconseguir-ho? o a l'altre costat de la barrera esperant que tot fracasi?
Laporta i Uriel Bertran,van dictaminar poc després de les eleccions que el triomf de CiU es devia principalment a que la gent havia prioritzat govern a independència.
Doncs això... prengui'n nota senyors.
Calia estudi de mercat !

Deien també que el triomf de CiU era degut al mal govern anterior.
Res de mèrits propis, tot demèrits dels rivals...
Argument pobre i trist.
També hi havia qui deia al seu moment que els exits esportius de Laporta estan  emmarcats en el pitjor Madrid de la història. I què, dic jo, no per això deixen de ser èxits oi?

Bon govern, concert econòmic,  superar la crisi, generar confiança, recuperar l' autoestima, fer-nos forts en allò que ens sabem forts... És el primer pas cap a la independència.
Que ningú ho dubti!
Demà s'aixeca el taló!