AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Quan la pausa alenteix el pas del cavall, quan s'ancoren les brides bruscament, o a poc a poc, fins fer que la diferència entre el moviment i la quietud sigui imperceptible: tot s'atura, òbviament. Tot resta immòvil, mort, d'estàtua de museu de cera fosa, sense alè. Cavall de foc apagat a força d'aigües.
Però la pausa precedida de més pausa, no és pausa, és continuació de la immobilitat. La pausa no és possible si no hi ha dinàmica prèvia. Fem pauses si venim del moviment. La deceleració progressiva fins l'atur no és pausa, el moviment permanent però estàtic, no és pausa. És ralentí. Pausa desvirtuada en el mot i en el sensum*i en elsenso.
Pausa? Més encara? Pregunta el cavall després d'un passeig tant lent i fragmentat que li fan mal les anques de tant frenar la seva naturalesa, la seva condició natural cap al moviment. Pausa, eufemisme suau. Inanició del viure disfressat de pausa. Atur del riu d'Heràclit, del fluir permanent i natural, però extraordinari.
Quan el ritme ja és pausat i lent per se (o per self o per altri), tant lent i dilüit que gairebé ni hi és, la pausa afegida és torna doncs la paradoxa que el destí ens guarda per gastar-nos la gran bufa de l'últim tic-tac. Tot fent del metrònom el testimoni inútil d'allò que no ja és, d'allò que no circula, d'allò que no navega, d'allò que ja no es mou, atrofiat per la inanició i la inacció de la pausa permanent. Quiet, encotillat, inmòvil, és queda doncs sense història que contar, sense moviola que moure. Oblidat. Negació del sentiment. Categoria inexistent: imposible d'inventar.
Tot és relatiu, sí, e vero. L'única mesura és allò que ens envolta, el món conegut o albirat. Un altre món inventat que gira i gira, però, malgrat les pauses del vell món...
Mirar el río hecho de tiempo y agua y recordar que el tiempo es otro río, saber que nos perdemos como el río y que los rostros pasan como el agua.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Amb la pau, hi ha qui és sa i en té prou per escomençar