Correu Blocs | VilaWeb.cat
Albert | dimarts, 14 de desembre de 2010 | 12:12h

Perdoneu.
El títol és una broma per cridar la vostra atenció.

Però si. Vull cridar la vostra atenció per homenatjar a tantes persones anònimes que durant anys han estat treballant de valent per aconseguir que aquest nostre país estigui de nou en bones mans.
Persones que hi hem deixat temps, oci, família, diners i mals de cap.
Persones que ara ens sentim felices i copartíceps del gran èxit de CiU el passat 28N.
Persones que no esperàvem altre premi que el que ja tenim: Que l'Artur Mas, tot un exemple per nosaltres de perseverància, constància, rigor i honestedat sigui investit ben aviat com a nou President de la Generalitat.

Diuen, sempre amb un marcat menyspreu, que els partits polítics són maquinàries antidemocràtiques, aparells feixucs, pinyols infranquejables, interessos obscurs...
Potser si, no ho amago, però els partits polítics també es nodreixen de persones d'ideals ferms, conviccions profundes, de generositat molt gran...
Són aquestes persones i no els grans aparells les que fan gran un partit, les que fan creíble un projecte...
I creieu-me, aquestes persones hi són i tenen noms i cognoms...


Amics i coneguts em diuen de broma aquests dies on tinc el cotxe oficial...
La broma té gràcia.
Em diuen sobretot que connecti el mòbil a la nit per si em truquen de matinada oferint-me el càrrec que tota la meva vida he anhelat...
Però m'ho diuen amb gràcia i respecte sabent, com saben, que durant els darrers anys jo, com tantes i tantes persones, hem treballat dins de  les nostres possibilitats, per aconseguir el que per fi ara visualitzem, i sabent, com saben, que si hem dedicat tan esforç al partit, no ha estat precisament per buscar un càrrec ni per poder  viure de la poltrona.

Sortosament, tots els que hem format part de l'equip del Secretariat de Cultura de CDC tenim la nostra vida professional més o menys resolta, i no hem treballat pel partit esperant el premi fàcil d'un càrrec públic.
No.
 Ho hem fet sota un potent denominador comú: ens ho creiem.

Ens hem cregut que aquest nostre país serà més nació si qui el governa és un govern presidit per l'Artur Mas.
I com que ens ho hem cregut, ara ens sentim molt satisfets.
I per això ara estem feliços i contents de la  feina feta, que no ha estat poca.
Lluny de cotxes oficials, de flashos i reconeixements públics, tornarem tots, després de celebrar com cal el nostre èxit,  a la nostra quotidianitat: 

Un intentant obrir-se camí en el món del disseny gràfic.
L'altre publicant tires de còmic en una de les més prestigioses editorials d'àmbit estatal.
L'altra, treballant a la ràdio i acabant els seus estudis a la UOC.
L'altra obrint-se camí en el món de les empreses de gestió cultural.
L'altre tocant en una orquestra i exercint tasca docent en un conservatori.
L'altre publicant llibres de fotos i calendaris del pagès.
L'altre guanyant premis literaris.
L'altre fent crítica d'obres d'art.
L'altre fent classes de català venint cada setmana des de les terres de ponent.
L'altra predicant arreu el nou paradigma de l'autoconeixement i l'autoestima
L'altre, i l'altra....


Hem exercit d'interlocutors entre el sector cultural i el nostre partit.
 Hem estat escombrant el país veient-nos amb persones, empreses, entitats i col.lectius del sector de la cultura per atendre les seves demandes, les seves necessitats, entendre les seves dificultats, enfortir les seves il.lusions...

I de tot aquest ventall d'entrevistes, col.loquis, taules rodones, jornades de reflexió, n'ha sortit el nostre programa electral que és només la punta de l'iceberg del nostre programa de govern.
Un programa electoral de cultura que segons Deu nostre senyor Bru de Sala"ha pasado en cuatro años del parvulario a la secundaria" segons escrivia el més gran intel.lectual de tots els temps a "La Vanguardia". Gràcies Mestre!

Acomplert l'objectiu, totes les persones que veieu a la foto,anònimes i sense càrrec, seguirem treballant  per seguir interlocutant entre el sector que coneixem i el partit que ara governarà Catalunya amb el convenciment que el nou govern, siguin quin siguin els seus consellers, sabrà ser sensibles a les persones que coneixem el país, que coneixem els sectors i els subsectors...

Hem guanyat les eleccions si. Però que ningú no pateixi. Nosaltres continuarem treballant.
Aquest era i és el nostre compromís amb el nostre partit.

Hem obtingut ja el nostre premi: El país està en bones mans.
Aquest era el nostre objectiu. 

Som militants actius d'un partit i, ai caram,  no formem part de cap aparell de pressió, ni de cap de lobby, ni formem cap pinyol, ni cap oliva... Però estem orgullosos de ser de Convergència.
I ara que hem guanyat, creiueu-me, ens diem que l'esforç ens ha valgut molt la pena perquè ,a sobre,  ens ho hem passat d'allò més bé.
Per molts anys, companys!



Comentaris: 4
  • Duran
    Daguer | dimarts, 14 de desembre de 2010 | 17:13h
    ja ha condicionat el pacte fiscal. Ho ha dit en l'entrevista al diari ARA aquest diumenge. Si no ho veu fàcil, abandona. Ell fa servir paraules més edulcorades, és clar. Aquestes són males mans. Una altra vegada els laments de la impotència i a preparar el personal perquè es conformi amb les miques... a canvi que ell pugui conservar la Presidència de la Comissió Permanent d'Afers Exteriors del Congrès de Madrid sota un govern socialista (!). Ho sento, però jo m'ho faria mirar. Catalunya a les seves mans està més que venuda. 
  • Atención a la diversidad
    cristina lopez garcia| Adreça electrònica | dimarts, 14 de desembre de 2010 | 16:01h
    Hola¡
    Me llamo Cristina,soy la mamá de Natalia,una princesita de 3 años,diagnosticada de autismo poco antes de cumplir los dos años.
    Me preguntaba y de paso le preguntó a usted...¿existe algun político en Cataluña que luche por la inclusión escolar de los niños con discapacidad?¿porqué nuestros hijos no les importa a ningun partido político?¿No son garantia de votos para ustedes,o algo así?
    Luchamos por una educación inclusiva,luchamos por hacer respetar el derecho de mi hija a recibir una educación como la de cualquier otro niño,pero nos están poniendo las cosas muy dificiles...¿usted vería normal que un niño con silla de ruedas,para asistir al colegio,le dijeran que como la silla no cabe por la puerta,utilizase una muleta? Seguramente,si ese niño no puede caminar,la muleta le servirá de poco y estaría todo el dia tirado en el suelo.
    Pues así,practicamente vive mi hija.
    Debe estar en el colegio 8 horas y solo 2 de ellas,tiene una "vetlladora"(monitora)junto a ella...el resto del dia está a su suerte.
    ¿Qué solucion nos da la inspección?
    Cambiar a mi hija de colegio...a eso se le llama discriminación y pisotear sus derechos,ella debe acudir al colegio que va su hermano (cambiarla sería arrastrarlo a él tambien y eso atenta contra los derechos de su hermano que sale gravemente perjudicado por su hermana si se le efectua el cambio de colegio a él pues tenerlos a los 2 en colegios separados és disparatado y descabellado,en la practica,para unos padres és imposible compaginar trabajo y colegios distintos,aparte del daño moral que se hace a los hermanos al separarlos y de lo injusto de privarlos de la educación que los padres elegimos para ellos,eso és discriminar por cuestión de discapacidad,cosa que se refleja claramente en la convención de los derechos de las personas con discapacidad firmada por la ONU (http://www.un.org/spanish/disabilities/index.asp) que és una solución administrativa y comoda para ellos pero no por el bien de mi hija,vaya.)
    ¿Porqué no hay ningun político en Cataluña que luche por hacer respetar los derechos humanos de los niños con discapacidad?
    Le invito a conocer a mi princesa,és un cielote,seguro se queda encantado con ella...y seguro entiende mi dolor como madre,al ver como és tan friamente discriminada ante la pasividad de todos.
    Cristina www.laprincesadelasalasrosas.blogspot.com
  • També
    JRRiudoms| Adreça electrònica | dimarts, 14 de desembre de 2010 | 14:26h
    caldrà donar les gràcies al Millet i Cia., no? És de bones persones el ser agraïts.

    Atentament
    • n'hi ha que no s'ho creuen
      Montse| Adreça electrònica | dimarts, 14 de desembre de 2010 | 15:04h
      Doncs sí, hi ha gent que fem voluntariat, no per treure profit, si no perque volem una Catalunya millor. No necessitem viure de la política, doncs ja tenim el nostre treball.




blocs.ciu.cat

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm