ricard99 |
diaris |
diumenge, 12 de desembre de 2010 | 13:29h
AHIR D’AMOR I AVUI ENCARA
Ricard Creus
Editorial Meteora
Barcelona,2010 D’un amor que no es deixa emmotllar en un llast del passat. D’un amor cantat en terra ferma, abocat als dies i a les nits viscudes amb l’estimada. Ahir d’amor i avui encara és el recull de poemaris d’amor que restaven inèdits. Hi trobem la poesia amorosa de l’autor que no constava encara a enlloc i, també, alguns poemes esparsos que només s’havien recitat o bé cantat amb la música d’Àngels Rius, Josep Pons o Mercè Madolell. Ricard Creus és un dels nostres poetes amb una trajectòria més bregada en el temps i en els llibres. Començà a publicar a la meitat dels anys setanta del segle passat. Des d’aleshores la seva poesia ha anat bastint una casa acollidora on sojornar-hi l’amor i el seu revers; és a dir, els durs treballs d’estimar. Es declara deutor dels mestres d’amor com ara Ausiàs March o Joan Salvat-Papasseit. El poeta es llança a explicar-se el sentiment amorós amb una nova esperança. L’amor no es pot pas demostrar si no és per mitjà del cos, escriu Creus al pròleg del llibre. Reprèn el vers decasíl·lab amb cesura d’Ausiàs March i el modula amb nova saba poètica.
Al llarg de tota la seva obra, en els versos de Creus hi brota l’apunt quotidià, eldir mesurat per la contenció i l’experiència de vida. Recorrem el trajecte líric que va de l’amor al desamor al primer poemari d’aquest recull: Fruites del temps collides amb desgana (1975). És un dels llibres més rodons d’aquest volum i alhora d’una bella intensitat. Els versos són una confessió i també una reflexió sobre l’amor no correspost. Llisquen amb el dir clar i lluminós d’un diamant: No és l’amor la moneda, amb la qual / es pugui, veus, comprar ni canviar. / L’amor del bo no es cotitza, fa nosa, / s’usa si es pot i un cop usat es llença. / L’enamorat, com rosegó sobrer, / es queda buit i, a l’amat, fa nosa. El poeta explica el seu sofriment amb versos colpidors que detallen la seva nafra, el seu dolor. L’expressió poètica va de la mà de la més alta i humil sinceritat possible: Perquè sóc viu et penses que tu no / m’has malferit; mai més viuré sencer, / t’ho dic a tu i encara que t’ho sembli / no em queixo, saps.
En la poesia de Creus el to de confessió i de proximitat cap a la destinatària de tots els poemes és sempre germà de la sinceritat moral. En el segon llibre del volum, avancem amb l’autor fins a la comprensió d’allò que entenem per amor. Els dubtes i certeses configuren l’itinerari cap a la consecució del fi amorós. Celebrem l’edició d’aquest volum per part de l’editorial Meteora, que fa justícia a la trajectòria i al saber poètic de Ricard Creus. És un dels poetes més consolidats de la nostra tradició viva i que avui, i encara, roman lluny de les places públiques més transitades. La seva poesia no entén de quotes ni d’homenatges, sinó que és prova de la seva vida i del seu talent.
AnnaPortell |
divendres, 17 de desembre de 2010 | 00:47h
L’amor del bo no es cotitza, fa nosa, / s’usa si es pot i un cop usat es llença. (bo!).
Clar i català. Renoi! QUina llàstima de personal: els que els hi fa nosa l'amor i el llencen. Em fas un préstec, Bacallà? Amb tan llibre bo m'arrÏnaré...
P.D. He passat uns dies! Les notetes de la nena... Quin patir! Tot aprovat menys una.
Petons de Reis
Tot aprovat!
ricard99 |
divendres, 17 de desembre de 2010 | 16:16h
sí, menys una, però molt bé: s'ha esforçat, Bic! I això és l'important, com en l'amor, l'esforç és allò important. Petons de Reines :)
Fruites del temps
Anònim |
dimarts, 14 de desembre de 2010 | 15:44h
Bon migdia! (Sí, bon migdia perquè avui no sé què passa que ho visc tot "a mitges"...) Ricard, les teves crítiques sempre fan venir ganes de llegir aquests llibres. Jo no els encarregaré al tió que aquest any no ha menjat gaire... Però miraré si a la biblioteca hi són. Curiós que m'hagi quedat gravat al cap precisament això: "Fruites del temps collides amb desgana". Realment no hi pot haver res pitjor en aquesta vida que perdre les ganes de collir la fruita del temps... M'agrada moltíssim aquest títol. Fins molt aviat! Eli
ricard99 |
dimarts, 14 de desembre de 2010 | 17:44h
com la fruita del temps, al seu punt de vida vegetal... Bona mitja tarda! El tió el pots anar alimentant amb paraules i així es va inflant com un poema de Nadal :) Al meu tampoc li he donat gaire teca però és comprensiu i es posa al meu lloc. Eli, ens veiem! Fins aviat!
Clar i català. Renoi! QUina llàstima de personal: els que els hi fa nosa l'amor i el llencen.
Em fas un préstec, Bacallà? Amb tan llibre bo m'arrÏnaré...
P.D. He passat uns dies! Les notetes de la nena... Quin patir!
Tot aprovat menys una.
Petons de Reis
Petons de Reines :)
Bon migdia!
(Sí, bon migdia perquè avui no sé què passa que ho visc tot "a mitges"...)
Ricard, les teves crítiques sempre fan venir ganes de llegir aquests llibres. Jo no els encarregaré al tió que aquest any no ha menjat gaire... Però miraré si a la biblioteca hi són.
Curiós que m'hagi quedat gravat al cap precisament això: "Fruites del temps collides amb desgana". Realment no hi pot haver res pitjor en aquesta vida que perdre les ganes de collir la fruita del temps... M'agrada moltíssim aquest títol.
Fins molt aviat!
Eli
Fins aviat!