VilaWeb.cat
Llaudal | filosofia i vida | divendres, 10 de desembre de 2010 | 13:24h


Un dia, un gos, reputat en el món dels gossos per la seva gran saviesa, va passar per un lloc on s'hi celebrava una assemblea de gats.

Estaven tan ocupats a escoltar religiosament a un dels seus que ni es van assabentar de la seva presència. Així és que es va poder aturar per escoltar l'orador. Es tractava d'un gat venerable, greu i seriós. Els parlava amb una gran solemnitat.

 

    - Germans, deia, pregueu. Pregueu sempre i en tot lloc. En veritat us ho dic, si pregueu amb fe suficient, s'obrirà el cel i plourà per a vosaltres, com a manà diví, un devessall de ratolins.

 


Això va fer riure al gos. Així que va decidir no perdre més el temps i marxar. Mentre s'allunyava anava rumiant: “Arriben a ser ben cecs aquests gats! Quina ignorància! No és pas això el que està escrit. Els llibres ho diuen ben clar i així ens ho ensenyen els antics. Si preguem i ho fem amb fe suficient, no seran pas ratolins el que ens enviarà el cel sinó un os ben gros i guarnit de molla.”

----------------------------------------------------

Conte de Khalil Gibran “El gos savi”, en El Boig (The Madman)

----------------------------------------------------

Totes les religions prometen als seus fidels allò que aquests n'esperen.
Les persones religioses no sempre preguen per esperar una recompensa. Què n'esperen, doncs? Un suport? O la il.lusió d'un suport?

 

Comentaris: 6
  • Savi conte
    Anna M.| Adreça electrònica | dilluns, 13 de desembre de 2010 | 16:57h

    que confirma clarament allò que ja sabem de les religions. Jo crec que, bàsicament, l'home cerca consol i explicacions. Consol a tot allò que la vida el fa haver de suportar (dolors, patiments, etc.) i explicacions a tot allò que no entén.

  • L'origen de les religions
    borinotus | diumenge, 12 de desembre de 2010 | 00:12h
    era per a donar resposta a allò que ens transcendeix i desconeixem però també per a donar suport a l'estructura de grup.

    Ens podem fotre de les ximpleries dels altres però com responem tots (ateus inclosos) a aquestes qüestions? Com reforcem el nostre grup? I el mecanisme és gaire diferent?
    • Ens burlem de les
      Llaudal | diumenge, 12 de desembre de 2010 | 17:34h
      vaques sagrades dels hindús i els cristians d'avui no s'adonen de les seves incongruències. Aquests dies de Nadal, com enalteixen, des d'esglésies luxoses, la pobresa del nen Jesús!
  • Gran!
    Xavier | dissabte, 11 de desembre de 2010 | 00:13h
    Khalil Gibran era/és un dels més grans. Gràcies per facilitar-me rellegir-lo.
  • Ara, així de sobte...
    Carme| Adreça electrònica | divendres, 10 de desembre de 2010 | 20:06h
    em sembla massa  complicat  analitzar  per  què preguen les  persones  religioses.  Suposo  que hi pot  haver tants  motius  com persones...  però,  crec  (i jo no sóc  una persona  religiosa)   que la pregaria  funciona de veritat,   no pas  com una il·lusió,  sobretot  si  es  prega  amb  atenció,  amb  concentració  en allò  que preguem.  Un estat  de  concentració  per  a la pregària,  no deixa  de ser  una  estona  de  relaxació,  una estona  de tenir  cura  del nostre  esperit,  d'estar  per  nosaltres  mateixos,  de no dispersar la ment,  sinó  fer-la  descansar  pensant  una sola cosa  a la  vegada...  o fins i tot  una estona en   un  estat  de  semi-trànsit  que  produeix  efectes  beneficiosos  per  ella  mateixa...  tant  si  hi ha  realment  "algun  déu"  que ens  escolta  o no.

    Per  això  moltes  religions  proposen  pregaries  que  es  reciten de memòria,  fins i tot  repetitives,    així  s'obtèn  l'estat  de   trànsit  al nivell que sigui.  Sempre  beneficiós,  sempre  bo  per  la ment...

    Jo  ho  veig  ben bé  així.  Però  les  persones  religioses,  no totes  saben pregar  ni treure'n  profit  de l'estona  de pregària...  com sempre  hi ha de tot  a tot arreu...  i  ja no m'embolico més.

    Bon cap de setmana,  llaudal !
    • Les pregàries dirigides
      Llaudal | diumenge, 12 de desembre de 2010 | 17:29h
      pels sacerdots són, com tu dius, recitatius de memòria. La pregària personal que tu expliques forma part, més aviat, de l'espiritualitat -"tenir cura de l'esperit", dius molt encertadament. Religió i espiritualitat solen divergir, si més no per al gruix de la parròquia. El conte fa referència al tipus de pregària més comú en les religions. 

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats