"En un principi quan jo vaig néixer hem pensava que la gent havia nascut al mateix moment que jo, tots, excepte els avis..". Així comença un escrit que l'Anna - la meva filla de deu anys- va intitular "La tristesa en un sol paper". Ella pensava que jugava al joc de la vida en igualtat de condicions que la resta del món, ja fossin petits o grans, bé excepte els avis, que son molt peró que molt grans.
Aquesta descoberta, la de que la resta del món te més experiència que ella, no li ha fet cap gracia, es més creu que aixó es fer trampes, ja que saben coses que ella encara no sap, i aixó no es just, sempre em guanyaran.
Ella - l'Anna- de ben petita de qualsevol tema que creu prou important, fa un petit conte; l'amor, la família, el seu germà, etc... Peró des de fa un temps la cosa se li ha complicat; Els companys de classe, la feina del pare o de l mare, les injustícies del món..., i anar pujant. I es clar, la font per documentar-se dels problemes que cada cop son més complicats, es la de la mare o la meva. Tot això no seria un problema si només es tractes de explicar els fets per el que em preguntar, o si sol es tractes del que es just o injust. El problema ve quan arribem en els Perques: Per què passa això?, Per qué hi ha gent que es vol aprofitar dels altres? Per qué hi ha gent que vol que altra gent tingui problemes? Per que hi ha gent que es posa contenta amb les desgracies?, etc... Un cop explicats el perques amb la millor voluntat del món, s'en va a escriure, i al cap d'una estona torna amb el seu conte i amb els problemes resolts.
"En un principi quan jo vaig néixer hem pensava que la gent havia nascut al mateix moment que jo, tots, excepte els avis..". Així comença un escrit que l'Anna - la meva filla de deu anys- va intitular "La tristesa en un sol paper". Ella pensava que jugava al joc de la vida en igualtat de condicions que la resta del món, ja fossin petits o grans, bé excepte els avis, que son molt peró que molt grans.
