VilaWeb.cat
Victoria | Els petits plaers de ma vida | dimarts, 7 de desembre de 2010 | 22:27h

La garsa duu sabates grogues, noves de trinca. Fa passes com d’infant enjogassat, lluitant amb les onades. Es deixa veure, arrecerada als esculls, alçant el vol i tornant-hi.

És una cita necessària. Quan  te la  trobes ho saps del cert.

Et fa néixer una alegria nova, semblant al goig d’amor d’una mirada, el permís per gaudir del blanc plomatge, d’una llum tan diàfana, d’una fragilitat, tan confiada i resistent, que esdevé protectora

 





Aquest cançó d'amor de Rois de Corella cantada per Raimon parla de dues aus, que no són ben bé la meva, però en tenen l'essència i la delicada presència.

La garsa de la canço "peus verds, pennatge blanc, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres".

És això. Imatges: M.V.S.
Comentaris: 2
  • :)
    novesflors | dimecres, 8 de desembre de 2010 | 15:50h
    Un blanc immaculat que per força ha d'enamorar, com en el poema de Corella.
    • els ulls resten alegres
      Victoria | dimecres, 8 de desembre de 2010 | 23:28h
      Idò sí, "del mirar mos ulls resten alegres". És un sentir genuí, compartit pels vianants que poden perdre el temps i s'aturen de neguits, per seguir uns moments el seu viure i volar esquiu, seré i protector. És molt especial. Bona nit.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats