Des que el tenia en la panxa li cantava a Emili "cinc pometes té el pomer". En nàixer vaig continuar utilitzant la nana per a tranquil·litzar-lo. Amb el temps me n'he adonat que tant se val la cançó que cante; ell en té prou amb sentir la meua veu. És per això que després de sentir-la en una de les meues sessions de Pilates, vaig redescobrir "Dream a little dream of me". No fa massa, mentre li la cantava al menjador, son pare va traure'n la versió al piano. I aixina que es va adormir la criatura, amb una nana a piano i veu. La versió que em va enamorar va ser esta cantada per la Laura Fygi. He fet un xicotet muntatge amb el meu menut dormint per a qui vulga sentir la cançó.
Quina preciositat... la vida
Ha escrit la carta als Reis? Diga-li que no cal que faci massa bona lletra. AMb quatre guixades l'entendràn segur. Que no es preocupi gens...
Bones Festes, MareMartassa i PareAssu!
Per el petitó, una mossegada dolça!
(i quina sort que dormir estonetes durant el dia!)