He de reconèixer que estic espantada. He assistit a una mena de circ, en que fa un temps que es va repetint als mitjans de comunicació que hi ha un col·lectiu de treballador/es privilegiat, el dels controladors aeris. De la versió dels controladors aeris i de quines són realment les seves condicions laborals, poc n'he sentit.
Aquest cap de setmana, he vist com la cosa pujava de to, els
controladors protestaven, tothom deia que no tenien cap mena de raó al
defensar els seus privilegis. Ningú ha aclarit quins són aquests
privilegis. Però m'agradaria saber quin és el concepte de "privilegi"
quan es parla de persones treballadores, fins on les millores de les
condicions laborals aconseguides s'han de considerar un avenç i fins on
s'han de considerar un privilegi. I aquest punt el veig encara més
important tenint en compte que arràn d'aquest conflicte han declarat
l'estat d'alarma i fet ocupar les torres de control per part dels
militars. I els controladors i controladores han passat a estar sota
jurisdicció militar. Això em recorda quan ja fa anys m'explicaven que a
la dictadura tot i ser civil et podien fer un consell de guerra militar,
que no ho acabava d'entendre. Doncs la veritat és que això d'ara tampoc
no ho entenc. No entenc que es declari l'estat d'alarma i es treguin
els militars a fer treballar gent a punta de pistola i tothom ho trobi
la mar de normal.
Passarà sobint a partir d'ara? Sempre que algun col·lectiu de treballadors defensi les condicions laborals que s'hagin assolit amb el temps i algú decideixi que són uns privilegis, podran acabar enviant als militars? Qui decideix les situacions prou importants per declarar un estat d'alarma? Que l'especulació de les entitats financeres portés al col·lapse l'economia, no és una situació alarmant, per exemple? Jo no vaig veure pas militars ocupant bancs i caixes per tal de mirar de portar la situació a la normalitat. Més aviat vaig veure un gobern donant muntanyes de diners dels nostres impostos a aquests bancs i caixes responsables de la crisi. Com és que els treuen ara i no abans? De debò n'hi havia per tant? Ja ho he dit al principi, a mi em fa por que a partir d'ara vagin treient els militars al carrer de tant en tant quan considerin que defensar els nostres drets laborals (i qui sap si socials o nacionals) és fer un xantatge al gobern i ens vulguin recordar qui mana. Malament anem...
Notícies que he trobat interessants sobre el tema:
Passarà sobint a partir d'ara? Sempre que algun col·lectiu de treballadors defensi les condicions laborals que s'hagin assolit amb el temps i algú decideixi que són uns privilegis, podran acabar enviant als militars? Qui decideix les situacions prou importants per declarar un estat d'alarma? Que l'especulació de les entitats financeres portés al col·lapse l'economia, no és una situació alarmant, per exemple? Jo no vaig veure pas militars ocupant bancs i caixes per tal de mirar de portar la situació a la normalitat. Més aviat vaig veure un gobern donant muntanyes de diners dels nostres impostos a aquests bancs i caixes responsables de la crisi. Com és que els treuen ara i no abans? De debò n'hi havia per tant? Ja ho he dit al principi, a mi em fa por que a partir d'ara vagin treient els militars al carrer de tant en tant quan considerin que defensar els nostres drets laborals (i qui sap si socials o nacionals) és fer un xantatge al gobern i ens vulguin recordar qui mana. Malament anem...
Notícies que he trobat interessants sobre el tema:
-
Quítame todos los derechos que tengo... ¡pero no me toques mi viaje de puente! (de Pedro Antonio Honrubia Hurtado)
-
A ver si nos entendemos (Cristina Anton, controladora aèria)
Totalment d'acord. Amb el teu permís, una autocita sobre els (des) controladors aquests:
http://descans.blogspot.com/2010/12/militaritzacio-i-estat-dalarma.html
Però si us plau, que ningú defensi el col·lectiu de controaldors, insolidaris i privilegiats "obrers" que viuen com ministres. Aquesta gentussa no va va secundar la Vaga General del 29-s, arrosseguen prebendes i privilegis des de l'època franquista i han defensat sempre el corporativisme dels seus llocs de treballa, negant-se a formar a gent nova. Em sembla un insult a la classe obrera que se'ls defensi ara com a pobretes víctimes quan durant dècades han viscut vides de luxe. Pregunteu als barris on viuen i quedareu sorpresos.