VilaWeb.cat
marco | El cel del mes | diumenge, 5 de desembre de 2010 | 20:10h
Desembre, el mes de Nadal i del pont més llarg de l'any, ha començat fred. Per observar el cel cal abrigar-se bé per aguantar la fredor nocturna.

Júpiter continua ben viu al firmament entre la constel·lació d'Aquari i Peixos. Molt a prop d'ell podreu veure el planeta Urà que s'anirà acostant tant que, amb un telescopi i amb pocs augments, apareixerà en les proximitats del planeta gegant.

El 21 de desembre es produirà un eclipsi total de Lluna però, malauradament, no serà visible en la seua totalitat des de les nostres terres. Poc abans de la posta de la Lluna plena, que ocorrerà a les 8:17 h per l'horitzó oest, el nostre satèl·lit entrarà en l'ombra de la Terra. Des de llocs alts o llocs amb l'horitzó sense obstacles és un bon moment per obtenir belles fotos del fenomen.

I finalment el dia 22 de desembre a les 00:38 h començarà oficialment l'hivern. Però d'això ja en parlarem.

Segueix...


Els planetes comencen a veure's en la seua plenitud al cel. Així tenim que Mercuri, sempre tan fugisser, pot veure's aquests primers dies de desembre poc després de la posta de Sol. En les primeres fosques de la nit, uns 30 minuts després de la posta del Sol i cap al sud-oest, podreu veure un puntet brillant prop de l'horitzó. És el planeta més pròxim al Sol i per això mateix, des de la perspectiva terrestre, sempre ben pegat a la nostra estrella.

Júpiter continua, un altre mes, sent el planeta més visible. El podeu veure entre la constel·lació d'Aquari i la de Peixos ben a prop del gran quadrat de Pegàs. Prop d'ell es troba Urà però necessiteu un telescopi per veure el seu petit disc. Els últims dies de l'any i els primers del 2011 els dos planetes estaran tan junts que es podran veure en el mateix camp d'un ocular de pocs augments. És a dir, si mirem amb un telescopi Júpiter amb els seus satèl·lits, podrem també veure, quasi perpendicularment a la línea que formen Ió, Europa, Ganímedes i Cal·listo, el petit disc blavenc d'Urà.

Saturn, en la constel·lació de la Verge, es veu a la matinada. Amb Venus, més prop de l'horitzó, i amb l'estel Spica, l'estel més brillant de la Verge, al mig dels dos planetes, forma un bell trio d'objectes celestes. El dia 31 de desembre un petit minvant de Lluna es trobarà amb el planeta de la deesa de la bellesa, Venus.

El dia 21 de desembre es produirà un eclipsi total de Lluna però aquest no serà visible des de les nostres terres. A les 7:35 h d'aquest dia, poc abans de la posta de la Lluna  que ocorrerà a les 8:17 h per l'horitzó oest, el nostre satèl·lit entrarà en l'ombra de la Terra. Situats a llocs alts o llocs amb l'horitzó sense obstacles podeu tractar d'obtenir belles fotos del fenomen.

La Lluna estarà en fase de nova el dia 5 de desembre, serà quart creixent el 13, plena el 21 i quart minvant el dia 28 de desembre.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2010, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Eclipse de Lluna. Foto obtinguda per estudiants d'astronomia al AGS (Alssundgymnasiet i Sønderborg) de Dinamarca, el 3.-4- Març 2007. Càmera: Canon EOS10 amb ASA 800.

Comentaris: 2
  • Que ens siguin favorables
    Victoria | dilluns, 6 de desembre de 2010 | 10:47h
    Mirar el cel a la tardor i a l'hivern paga la pena del fred. Si el dia ha estat clar i la nit lliure de núvols semble que els estels són més brillants i la seva llum més necessària. Abraçada doble i lluminosa

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • La contribució dels professionals d'arreu del món i en especial dels nostres científics en el progrés de l'astronomia
  • El dret a recuperar i mantenir el cel fosc per a gaudir d'un cel amb estrelles i una foscor que és vida per als animals nocturns
  • Altres disciplines científiques diferents de l'astronomia i sobretot aspectes de política científica
  • L'origen i l'estructura de l'Univers. D'on venim i on anem...
  • El firmament visible cada mes
  • La nostra estrella i els seus eclipsis
  • Els coets, les naus espacials, els seus dissenyadors i els seus tripulants
  • L'Any Internacional de l'Astronomia 2009. Galileo Galilei apuntà per primera vegada al cel amb el seu telescopi fa 400 anys.
  • La nostra galàxia, amb els seus estels, planetes i pols interestel·lar
  • El nostre planeta, des d'un punt de vista astronòmic, però sobre tot com l'afecten les activitats humanes.
  • Llibres llegits i pel·lícules vistes
  • Grups, músics, lletres i cançons que parlen la meua llengua
  • Temes que m'afecten
  • El nostre entorn més pròxim
  • La valenciana, amb la seua tristor i les seues llums
  • El que usen els astrònoms per observar el cel
  • Plutó i els membres del cinturó de Kuiper

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
RSS 2.0 RSS Comentaris