El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, satisfet amb l’acord de col·laboració i de coalició electoral amb SOLIDARITAT, anuncia el seu propòsit de donar continuïtat i aprofundir l’acord amb la formació de Joan Laporta. El PSAN es proposa avançar “cap a la proclamació de la independència, construint el Front Patriòtic que la faci possible”. Entre la CUP i l’independentisme transversal, el partit d’en Josep Guia es bescanta a favor d’una proposta interclasista en pro de la independència (…)
El Comitè Executiu del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans), reunit per analitzar els resultats electorals del proppassat 28 de novembre de 2010, fa la declaració següent.
1) Manifestem la nostra satisfacció pels més de 100.000 vots i els 4 escons aconseguits per la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, de la qual forma part el PSAN. Aquests vots, i els 40.000 obtinguts per Reagrupament, són vots de l’independentisme no autonomista, que per primera vegada es manifesta clarament i amb empenta en unes eleccions regionals (més enllà de l’àmbit municipal). Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Antoni Strubell són els primers diputats independentistes no autonomistes del Parlament. Un bon inici.
2) Constatem que els més de 100.000 vots de SI són vots de l’independentisme de Països Catalans (de la nació catalana completa). També és, doncs, la primera vegada que emergeix electoralment amb força i presència, en unes eleccions autonòmiques, una coalició que defensa programàticament el compromís de "constituir l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que faci seva i estengui la declaració d’independència al conjunt dels Països Catalans". I això ha estat així –podem constatar-ho amb complaença— gràcies a la presència del PSAN. De fet, "independentisme no autonomista" i "independentisme de Països Catalans" són expressions gairebé sinònimes.
3) Valorem de forma molt positiva el fet que una part important dels vots de SI provenen de persones joves i grans de l’Esquerra Independentista, per a les quals la implicació del PSAN en el projecte de SI ha estat una garantia, derivada d’anys de lluita, honestedat i coherència ideològica (marxista). En aquest sentit, la consideració de SI com una primera concreció electoral del Front Patriòtic s’ha demostrat correcta.
4) Finalment, el Comitè Executiu del PSAN vol fer pública -per bé que l’Assemblea de Representants del partit en tindrà la darrera paraula- la seva predisposició a redefinir i continuar l’acord amb SI per al procés obert cap a la proclamació de la independència, construint el Front Patriòtic que la faci possible.
Barcelona, 29 de novembre de 2010
Benvolgut Pere,
Aquestes eleccions han estat un fracàs en tota regla per a l'independentisme a Catalunya. Us havíeu de menjar el món, havíeu de declarar l'independència demà mateix, però el partit que ha guanyat -és a dir, CIU- aposta, encara que de manera ambigua, per la via autonomista i els escons 'suposadament' independentistes han baixat des de les últimes elecciones: els diputats obtinguts per ERC fa 4 anys sumaven 21. Enguany, ERC+SI arriben als 14. No em val allò que dieu que a CIU n'hi ha molts, d'independentistes. Jo et pregunto: quants? on són? per què s'hi amaguen?
També consulta les estadístiques: mai al Parlament de Catalunya n'hi havia hagut tants diputats decididament partidaris de la via autonomista. És evident que les consultetes 'populars' (bé, de 'popular', a la Catalunya subvencionada, no hi ha res) van ser un mirall.
No pensis que hi estic content. La decadència de la política catalana és total. D'una banda, l'omertà convergent tornarà a planar dins l'administració; tornarem a la Catalunya xirucaire, d'aplecs, sardanes i havaneres. D'altra banda, fa vergonya la pujada inacceptable de l'Anglada i la promesa infantil d'una independència que repartirà diners pel carrer com si fos la cabalgada de Reis. Ja veurem si Laporta es menja el tortell de Reis com a diputat o decideix que ell només val com a heroi. Tornarà al món del futbol. Què t'hi jugues?
Salut!
Cordialment,
Pere
Angelpas
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/7002
A qualsevol pais "normal" (això és, independent), la gent vota dretes, esquerres, centre, verds, negres... el què es vulgui, i més. A Catalunya, a parer meu, abans de votar tot això, s'ha de votar per ser un pais "normal". I això no ho portarà sols un sol partit, sino que ha d'ésser la unió de tots qui estiguin per la "sola" idea de "primer ser normal, i desprès ja triarem". Ve a ser el que vostè diu al seu titular. Si començem a dir "tu no, que ets X", "tu no, que penses Z", doncs no sortirem de fer el pressec.
ERC (ara E), ja sabem a qui va fer president. Jo puc dir que si tothom haguès votat a Reagrupament o SI, ara tindríem un parlament independentista. Però això no ha estat així (ni estarà, ja que hi ha partits no partidaris de la independència catalana), i no cal donar-li més voltes a l'assumpte.
Atentament
Pere
Pere