El passat dijous, 25 de novembre, va néixer en Guillem, el meu segon (i preciós) fill. El compta-quilòmetres marcava 38383, els estels brillaven amb una intensitat que se'm va aparèixer sobrenatural i la gelor de l''ambient no va poder pas refredar la calidesa d'aquell cos petitó que, impacient, va treure el cap a aquest món.
Més endavant li dedicaré algunes cançons, però, avui, només recordaré un comentari que vaig rebre amb motiu del naixement de la Roser, el dimecres, 3 d'octubre de 2007:
"Enhorabona per la petita
No serà una ciutadana de segona. Serà una criatura lliure. Cuida-la molt.
Alerta amb el foc, que el vespre no puc volar. Em fan por les òlibes.
Damaris |
dissabte, 18 de desembre de 2010 | 04:24h
Enhorabona!!! NO sabia ni que era nen!! Suposo que no anireu a Nadals a Alcossebre... jo hi sere la setmana que ve, y despres un altre cop a passar fred aqui!! Un beset molt fort per als 4!!! Espere vore-vos aviat, que fa quasi (o mes) un any que no vos veig!
Enhorabona per el petit. '' No serà un ciutadà de segona. Aviat serà una criatura lliure. Cuida'l molt i alerta amb el foc .... no, ara sí, l'hidroavió apagafocs pot volar sense aturar-se acompanyada per les òlibes, perque ja no li fan por. El nom del meu fill, Guillem, i el meu Roser, encara que l'hidroavió sempre em cridava 'Roseret'.
