<<--- "Ronda de nit", quadre coral de Rembrandt: un dels models imatginístics del poeta Aloysius Bertrand.
En la seua correspondència postal amb l’esculptor de prestigi David d’Angers, Aloysius Bertrand (Ceva – Piamont-, 1807- París, 1841) apareix com un poeta fràgil, cult, subtil i educat que té vergonya de rebre als companys de viatge en París, ja que la seua situació socio-econòmica està excessivament empobrida. Per casualitats, d’Angers troba a Bertrand en l’hospital Necker mentre el poeta agonitza de tuberculosi pulmonar als seus prometedors 34 anys d’edat: serà el seu únic acompanyant en el trànsit mortuori i també el seu "marmessor espiritual" que garantirà la publicació exitosa del llibre únic Gaspard de la Nuit, amb un pròleg de l’influent Sainte-Beuve.
Sembla que els elogis que va rebre eren merescuts: Aloysius Bertrand funda el “poema en prosa”, amb una llibertat formal que el decanta a fer una fusió romàntica del fantàstic i de l’històric, reblant el clau dels efectes dels seus relats lírics fins el darrer moment d’autoexigència: esdevé un catalitzador que sintetiza les troballes de Victor Hugo, Chateaubriand i Byron, llegant una nova forma d’expressió per als superrealistes del futur, tot agradant a Charles Baudelaire i encantant a André Breton.
Abans de la seua estada a París, Aloysius Bertrand ha destacat com a impulsor de dos periòdics, Le Provincial i Le patriote de la Côte-d’Or, de vida efímera però imprescindibles per a avaluar la seua obra completa. Prenent com a epicentre iniciàtic la ciutat de Dijon (capital històrica del regne de Borgonya), el poeta va elaborant postals de la nocturnitat somiquejadora en la que destaquen dos fils conductors: repàs de motius notables d’inspiració neo-medieval i visió panoràmica d’heterogenis paisanatges europeus (les parts de Gaspard de la Nuit són: “Escola Flamenca”, “El París antic”, “La nit i els seus prestigis”, “Les cròniques”, “Espanya i Itàlia”, “Silves” i “Pàgines soltes”).
A continuació, transcric en exclusiva per a la blogosfera catalana tres textos simptomàtics d’Aloysius Bertrand: el “Prefaci” de Gaspard de la Nuit, en el que es conté la seua “mínima poètica explícita”, gairebé un anunci in status nascens de la teoria de l’apol·lini i del dionisíac que, dècades després, encunyarà Friedrich Nietzsche, al temps que aposta aleatòriament per l’”imatginisme” pictòric europeu; i dos poemes en prosa: “La Barba en Punta” (d’un autodomini sacsejador) i “Ondina” que, juntament amb altres peces, inspirarà al compositor musical Maurice Ravel: ací la bellesa de la Natura va més enllà de la realitat observada en impressions: el poeta es mulla i pren part de les cadències mediambientals.
[Hi ha més: clica avall...]
PREFACI de Gaspard de la Nuit.
L’art sempre té dues cares antitètiques; és com una medalla que, d’un costat, acusa la semblança de Paul Rembrandt i en la seua part inversa s’assembla a Jacques Callot.—Rembrandt és el filòsof de barba blanca que es fica en el seu reducte, com un caragol, i roman absort en la meditació i l’oració; que tanca els ulls per a abstraure’s millor, que conversa amb els doctes de ciència, saviesa i amor, i que es consumeix tractant d’interpretar els símbols misteriosos de la natura.—Callot, al contrari, és el lansquenet fanfarró i murri, que es pavoneja en la plaça, arma brogit a la taverna, acarona a les filles dels gitanos, per a qui no existeix res més que la seua caixa de rapé i la seua escopeta i que, per tota inquietud, només té la d’enllustrar-se el bigot.—Ara bé, l’autor d’aquest llibre, encara que ha enfocat l’art sota aquesta doble personificació, no ha estat massa exclusiu i ací tenen, a més de les fantasies a la manera de Rembrandt i de Callot, uns estudis sobre Van Eyck, Lluc de Leyden, Albrecht Dürer, Pieter Neefs, Brueghel de Vellut, Brueghel de l’Infern, Van Ostade, Gérard Dou, Salvatore Rosa, Murillo, Füssli i altres diversos mestres de diferents escoles.
I si li pregunten a l’autor per què no sospesa, per a encapçalar el seu llibre, alguna bella teoria literària, es veurà obligat a contestar que el senyor Serafí no li va explicar el mecanisme de les seues ombres xinesques, i que Politxinel·la oculta a la multitud encuriosida el fil conductor del seu braç.—Es contenta amb signar la seua obra.
LA BARBA EN PUNTA
Si alt no porta el cap
Ni arrissat el pèl de la barba,
Ni les puntes del bigot cap amunt,
Despreciat es vorà per les dames
D’ASSOUCI (Les poesies)
Era dia de festa en la sinagoga, tenebrosament estrelada de làmpares de plata, i els rabins, amb els seus atuells i les seues lents, besaven els talmuds gemegant amb veu gangosa, escopint i netejant-se el nas, uns asseguts i altres no.
I heus ací que, de sobte, entre tantes barbes redones, ovalades, quadrades, formant sedosos cops o arrissades, que exhalaven aromes d’ambre i benjuí, va aparéixer una barba en punta.
Un doctor anomenat Elebotham, que duia cenyit en la closca un capell de llaneta refulgent de pedres precioses, es va posar dempeus i va dir: “Profanació! Ací hi ha una barba punxeguda!”
- Una barba luterana!—Un mant curt—Mateu al filisteu.—I la multitud encolerida feia soroll amb els peus damunt els escons tumultuosos, mentre el sacrificador pegava veuades: “Samsó! Deixa’m la teua bancada d’ase!”
Però el cavaller Melcior, desenrotllant un pergamí autèntic amb les armes de l’Imperi, va dir: “Ordre d’arrestament del carnisser Isaac Van Heck, que serà penjat per assassí, ell, que és un porc d’Israel, entre dos porcs de Flandes”
Trenta alabarders van sorgir amb passes pesades i soroll de ferralla, de les ombres del passadís. “Foc de les vostres alabardes!”, va riure sarcàstic el carnisser Isaac. I es va precipitar al Rhin des d’una finestra.
ONDINA
Em semblava escoltar
Una harmonia vaga que encantava el meu somni,
I, prop de mi, vessava un remoreig semblant
Als cants entretallats d’una veu trista i tendra.
Ch. Brugnot (Els dos genis)
“Escolta’m! Escolta’m! Sóc jo, Ondina, que acarona amb aquestes gotes d’aigua els rombs sonors de cristall de la teua finestra esquerpa, il·luminada pels rajos de la lluna; i ací està, amb el seu vestit de moaré, la senyora del castell, que contempla des del seu balcó la formosa nit estelada i el bonic llac adormit.
Cada ona és un donet que neda en la corrent, cada corrent és una senda que serpenteja camí del meu palau, i el meu palau és una construcció fluïda, al fons del llac, en el triangle del foc, de la terra i de l’aire.
Escolta’m! Escolta’m! Mon pare mou l’aigua que rauca amb una branqueta d’alís verd, i les meues germanes acaronen amb els seus braços d’escuma les fresques illes d’herbes, de nenúfars i de gladiols, o escarneixen el salze caduc i barbut que pesca amb canya”
Una volta remorejat el seu cant, em va suplicar que em posara el seu anell en el dit per a convertir-me en l’espòs d’una ondina, i visitar amb ella el seu palau, per a ser el rei dels llacs.
I al respondre-li jo que estimava una mortal, empipada i plena de despit, va vessar unes quantes llàgrimes, va amollar una bulla i es va esvanir en forma de pluges batents que s’esgolaren, blanques, per les meues cristalleres blaves.
Altres veus ..... un regal de desembre aquest Gaspard de la Nuit i amb l'acompanyament de la musica de Ravel. Quin goig ! Un despertar sublim, avui, per els nostres sentits. Gràcies Joan-Carles.
theoreia |
divendres, 3 de desembre de 2010 | 15:25h
gràcies, Roser, és curiós com a voltes els més febles, com Aloysius Bertrand, estan en millors condicions de regalar-nos la sublimitat més idònia i ben enfocada: potser en la vida quotidiana, s'ha sobrevalorat als qui només s'autoafirmen de mode desconsiderat envers els altres i hem menystingut als qui sí poden contribuir a fer un art (i un món) millor.
Blogaire avançada: posts enriquits, textos radiants de plasticitat ambivalent, do de generositat documental. La madrilenya més xula de la catalanitat: sociòloga i multilingüe, mestra de resiliència. Sagacitat honesta, consciència sensitiva, esperit resolutiu. Molt bona xiqueta.
Equànim i objectiu, farcit de suggerències raonables i de constatacions depurades. Autor de diversos blocs literaris molt ben escrits: Aforismes, Anoharra, Diccionari Catalús, Haikus, Rimbaud, Talleret d'Art, ... Tot un mestre
Articles sobre l'actualitat per Josep Selva. Un estil modèlicament personal: prosa de factura lleugera amb moltes connexions neuronals per a que les idees volegen per damunt el previsible
"Filosofar és vivificar": blog de teoria i crítica literària molt exigent i ben documentat, destil·la els cànons amb una qualitat alta i amb un coneixement profund dels "maîtres à penser". Síndic de la cultura occidental, ha concedit el premi Dardos, entre altres, a Anotacions Rizomàtiques.
La Comtessa d'Angeville: l'alé vital al sud del Sud, una xica culta i entusiasta que escriu amb molta passió i fa "road-movies" (="mogudes rodades") en els límits de l'abisme valencià
Blog de Llorenç Carreres dedicat sobretot a la literatura. "Som allò que llegim i tenim el que dam" (Ponç Pons). Magnífiques troballes culturals, articles molt interessants, múltiple erudició tot terreny per a gaudir millor del plaer dels llibres
Recull col·lectiu de les blogosferes de les Comarques Centrals Valencianes. Col·laboracions satíriques i entrevistes sornegueres des de Xàtiva, tot donant-li marxa a l'absurd reversible de la valencianitat.
Poemes, recitats en àudio, cançons líriques, troballes estètiques, dissenys exclusius. Annabel Martínez Zamora, sociòloga i autora de "Los pájaros que crié en tu nombre", és la interpel·lació poètica d'Alacant. Molta qualitat i sinceritat creativa. Blog premiat per la Universitat d'Alacant.
Toni Ibañez: iniciatives enèrgiques i propostes obertes, dietari molt actualitzat d'un filòsof i escriptor guardonat amb premis importants. Creador del concepte de "catosfera" i d'un diccionari de "blogologia"
Anotacions, debats i articles ben documentats de Joan-Carles Martí Casanova, expert en turisme, dinamitzador cultural i intel·lectual independent, des d'Elx-Guardamar: l'extrem sud de la llengua catalana
Blog de lletres catosfèriques de Josep Manel Vidal: "Quant tinc un poc de temps sóc “agitador cultural”. Entre classes i “agitacions” vaig deixant caure paraules, com en un rosari, i puc fer fàcilment el camí de tornada als paradisos perduts"
"Inputs filosòfics per a ments inquietes". Comentaris, articles, reflexions i notícies sobre l'actualitat del pensament. Secció "El llibre que ve". Disseny atractiu. Imprescindible per a estar al dia sobre el que es cou en la filosofia del present i del futur
La web "De Carcaixent" fa un recull exhaustiu dels articles que expliquen la trajectòria vital, la bibliografia i les mostres d'afecte per Joan Pellicer (1947-2007), lluitador i etnobotànic valencià
Espai sobre literatura i natura de Sílvia Tarragó Castrillón, autora dels poemaris "La vida vençuda" i "Raïls escapçats", així com del recull de relats "Ciutats de l'impossible" i la novel·la "La Veu del Roure". Ha estat llibretera durant 14 anys. En aquest blog difon lectures i textos creatius.
Notes personals d'Emili Morant Llorca, des d'Almoines (la Safor): discurs autobiogràfic sincer i ben concatenat, amb "esprit de finesse" i "esprit de geómetrie"
L'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat fa vibrar la llengua catalana amb un patrimoni lèxic excepcional i un doll d'enunciació líquida ben revitalitzat
L'home de teatre de més llarga trajectòria al PV. Dramaturg valencià. Criteri independent i innovació temàtica. Les seues obres magistrals segueixen explicant la contemporaneïtat més recent.
La sociòloga i actriu amb més "vis còmica" de les comarques del Sud: monòlegs, fotos, vídeos, espectacles, radionovela "La dona de l'alcalde". Fent país amb rialles intel·ligents
Apunts diaris enginyosos sobre la vida quotidiana, les lectures i els pensaments d'una xica de la Safor. Espontaneïtat i do de la improvisació, realisme biogràfic i honestedat creativa
Materials de classe i bloc de comunicació per als alumnes de català del professor i magnífic poeta Salvador Jàfer (Escola Oficial d'Idiomes de València). Lexicografia i recursos lingüístics. Molt útil per a observar l'actualització dels blogs valencians que conreen l'idioma.
Blog de Vicent Boscà, dedicat a avaluar els moviments de la poesia actual en la nostra llengua. "El blog ha estat creat per respondre a les exigències de l’assignatura de Poesia Contemporània del Màster del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana"
Web de Xavier Pons, professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València. Disponibles molts documents digitals de treballs seus: conflicte intergrupal, influència minoritària i innovació social, consum de drogues, prejudicis, conducta prosocial i altres temes d'interés en el camp de la psicologia social.
Memòria personal i instantània d'una noia que ja té una edat. Sinceritat i consciència multiplicades per mil: el dietari en català portat al grau 10 de l'empatia
Un magnífic escriptor valencià de Xàtiva exercint l'esperit crític per a dir les coses clares -- negre sobre blanc--. L'anàlisi intel·ligent i lúcida, el contrapunt informatiu
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrits a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana
Bloc amb notícies de les comarques centrals valencianes, articles d'opinió, fotografies, ressenyes de viatges, creació literària... realitzat per Ximo Corts
Amb una majoria absoluta del PP. Alcaldesa Honorífica: la Mare de Déu de les Injúries, "patrona" de la localitat. Regidors nacionalistes en l'oposició: Vicent Llobell i Cèsar Ferrando.
L'Associació d'Allotjaments Rurals de la Muntanya d'Alacant fa una magnífica oferta en cases de lloguer per a turisme d'interior als emblemàtics pobles del nord de la província d'Alacant
Lectures, articles, reflexions i assajos d'Enric Balaguer, veí del poblet de Gines: "haver crescut a la Vall de Guadalest és una experiència transcendental".
Açò és el bloc de la Colla El Pinyol de Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa). Ací tindreu informació sobre les nostres actuacions passades i futures. També trobareu "cosetes" sobre la nostra vila i entorn més pròxim. Des d'ací volem "fer poble i país".
Des de la Vila Joiosa, l'activisme i el coneixement de la Natura de la Marina Baixa: batalles legals per restaurar els drets del medi ambient i iniciatives de divulgació ecològica.
Resums de precipitacions diàries, resums mensuals i anuals dels estats climatològics, episodis de vent i ràfegues: els principals pobles de les comarques valencianes. Meteobotiga. Meteogrames. Models de predicció. Xarxa d'estacions metereològiques.
"La Veu del Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià", una web múltiple de política municipal en la que participen diverses persones amb les seues opinions i projectes: la intel·ligència col·lectiva en xarxa!
Article d'anàlisi dels origens de la repoblació mallorquina a la comarca de la Marina. Divulgat per Antoni Mas i Forners i amb la participació del filòleg Joan-Lluís Monjo, natural de Tàrbena.
Des del 107,8 FM. Disponible en directe a internet. Programació diversa, informació local, música, magazins, línia radiofònica de qualitat. Molt recomanable: "Café Montcau", coordinat per Joan Borja, divendres entre les 16:00 i les 17:00 hores.
El veritable parc temàtic natural de Callosa d'en Sarrià: fonts, cascades i tolls per a prendre el bany dins un paisatge verdíssim de geologia kàrstica
gràcies, Roser, és curiós com a voltes els més febles, com Aloysius Bertrand, estan en millors condicions de regalar-nos la sublimitat més idònia i ben enfocada: potser en la vida quotidiana, s'ha sobrevalorat als qui només s'autoafirmen de mode desconsiderat envers els altres i hem menystingut als qui sí poden contribuir a fer un art (i un món) millor.