Vettel va guanyar el mundial de fórmula 1 mentre Alonso i Webber es barallaven per un títol que, a priori, ningú més podia aconseguir. L'equip de Ferrari, a la darrera cursa, va cometre l'error de no tenir en compte l'estratègia de qui va acabar guanyant, en concentrar-se només a seguir de prop el màxim i teòric rival, Mark Webber. Finalment, Vettel, el jove alemany de l'equip Red Bull, es va emportar el campionat. Qui no era favorit va acabar guanyant contra pronòstic gràcies a la seva serenitat, a la confiança en si mateix, a l'errònia obsessió d'Alonso per Webber, i al cansament d'aquest darrer, que arribava al final del campionat força desgastat.
Ho dic perquè aquests dies corren comentaris sobre si l'excel•lent resultat de CiU obtingut a Badalona, on varem guanyar al PSC per més de 6.000 vots, es pot reeditar al maig vinent.
Hi ha, és clar, opinions interessades. Evidentment, cap dels altres partits ho veu possible. Tots creuen que això no pot passar.
Jo ho respecto. I sé que és difícil. Però els partits haurien de començar a aprendre que el mapa polític i el comportament dels ciutadans va canviant, i que els perímetres dels partits s'eixamplen. I que si al 2003, quan tots els qui pontificaven i presumien clarividència donant CiU per morta, els haguéssim fet cas, avui les coses serien ben diferents.
Nosaltres tindrem algunes avantatges a la propera batalla electoral.
La més important, definitòria, és que no tindrem pressió ni por. Ni de guanyar, ni de perdre.
Que ens presentarem davant els ciutadans no clamant resistència, ni clamant foragitar els qui han estat hegemònics durant 30 anys. Nosaltres podrem convidar a somiar una Badalona que eixampli les pròpies costures i cotilles d'un passat que ja no tornarà. Perquè la ciutat ha canviat, i això ens dóna, ens pot donar, la centralitat social i política que perseguim.
Avui ho deia al debat de Televisió de Badalona. Em sembla que la majoria som conservadors en les tradicions, progressistes en la innovació, liberals en els desitjos, i socialdemòcrates en les necessitats. Així som nosaltres, i per això aspirem a la confiança d'electors, tots, menys dels qui se sentin obertament de dreta pura i dura, i íntimament espanyolistes (que no espanyols).
Que diguin el que vulguin, que nosaltres anirem fent camí, com el va fer Vettel, amb independència i confiança en les pròpies possibilitats.
CiU ha guanyat a Catalunya, perquè els ciutadans han volgut fer fora el tripartit del poder. Jo he estat un dels que he votat a CiU per aquest motiu. A tu, et vaig votar en el seu moment, pensant que eres el millor candidat per canviar i escombrar totes les escombraries que hi ha a l'Ajuntament. I estic decebut a nivell polític, perquè moltes paraules i només et veig a les fotos i en les televisions. No sóc ningú per donar-te consells, però com que sóc veí teu, i et veig diverses vegades quan vas a córrer, penso que et falta proximitat amb la gent, dónes una imatge distant, penso que no ets un líder proper al poble. I ho faig extensible a tots els polítics de Badalona. Els ciutadans necessitem gent que ens transmeti confiança i seguretat. Penso que hauríeu aprendre en aquesta faceta, de Jordi Pujol, que encara que no era sant de la meva devoció, si que tenia aquest carisma. Ho dic des de la meva humil opinió.
Salutacions i gràcies
Ferrán, toma nota del post de Lluis.
Confirma lo que yo te digo en el mío, tanto en lo referente a la victoria de CiU en las atonómicas, como a que no te duermas en los laureles de los elógios que te hacen aquellos que viven en la Badalona palatina de los "notables"
Existen en Badalona, de hecho son mayoría, barrios más parecidos a la Subura, al Transtevere o al Esquilino que al Palatino, donde viven, pernoctan o están empadronados los patricios (notables).
Así que, si quieres triunfar en Baetulo, haz como Cesar y cultiva la estima del pueblo. Al fin y al cabo los "suspendidos" somos mayoría y nos gusta que nos adulen como al que más.
Salud
Digo que haces bien, porque en las autonómicas se trataba de echar al tripartito, siendo CiU la única fuerza en posición de hacerlo, pero esto no ocurrirá en las municipales, donde las opciones al PSC son, como mínimo, dos, CiU y PP.
Haces bien en diferenciar unas elecciones de otras, porque no se debe olvidar que el PP ha subido sustancialmente, sin ser opción de cambio en Catalunya. Tampoco debe caer en saco roto la obtención de 75.000 votos de PxC., apenas 25.000 menos que Ciutadans o SI.
En fin, celebro que mantengas la cabeza fría y los pies en el suelo, y no hagas demasiado caso a quienes te pasan la mano por la espalda continuamente.
Saludos
Alonso no perdió el mundial. Lo hizo su equipo...Fueron las equivocadas decisiones de un equipo (con su jefe al frente) que hicieron posible lo que parecía impensable. Alonso fué la víctima...
Y aquí -en lo que "ahora" te deberá ocupar- lo "impensable" será (ó pudiera llegar a ser) si tu equipo,con su jefe al frente...no lee en forma debida y consecuente, el punto de partida que proviene de la realidad surgida de las últimas elecciones...
Una realidad ilusionante que deberéis trabajar,cuidar y mimar para que crezca. Una realidad que -dicho séa- yá sabéis qué herramientas requiere y requerirá: Las del pragmatismo. Las de la proximidad sensata y sincera. Las herramientas del trabajo que sabe superar sinrazones y populismos demagógicos y repletos de vaciedad interesada.Unas "herramientas" en suma, que yá forman parte - y así hay que decirlo- de vuestro día a día,en nuestra Ciudad.
¡Las urnas han marcado caminos nuevos. Impensables,para muchos.! Pero ahí están...Si se "cuela un tercero en discordia" -la culpa- bajo mi punto de vista, parta el equipo. Para un engranaje que no habrá estado a la altura de lo requerido. Ni más, ni tampoco menos...