En Pep Guardiola al propiciar una broma de mal gust al Ronaldo, i provocar una gatzara, va tallar el recital de bon joc dels primers minuts del Barça, i va permetre al Madrid entrar en el joc quan sols l'avantatge era de 2-0. Un error tremend.
En Pep, i qualsevol sap que al Barça difícilment se'l pot guanyar jugant a la pilota, però sí que hi han possibilitats a base de joc brut, de faltes, amb interrupcions i no deixant als jugadors jugar a futbol. Aleshores l'error del Pep és encara més elevat, ja que va donar l'ocasió de provocar el que anava bé al Madrid. Als del Madrid no se'ls ha de posar nerviosos apartant-los la pilota quan l'han de jugar, ni amb brometes estúpides, sinó com estaven fent els jugadors del Barça a meravella: ballant-los amb la pilota, ballant-los amb les passades a un sol toc, marejant-los amb el domini de la pilota, i torejant-los amb art i alegria. Posar-los nerviosos amb bromes de col·legi, és una falla molt gran per un Pep que vol ser el millor entrenador del món. El Pep, al treure-li una pilota al Ronaldo, fet que ni servia per a perdre temps, un absurd futbolístic i de mal gust, l'únic que va fer és servir-los en bandeja una possible remuntada.
En el futbol no se sap. Els jugadors del Barça estaven molt inspirats, i amb la tranquil·litat dels dos gols encara semblaven més inspirats. Semblava difícil una remuntada, per un 2-1 abans la mitja part haguessin canviat moltes coses. De segur , podem dir que al menys en Pep va interrompre la pallissa del segle al Madrid.
Els que pretenen que el Guardiola és el millor d'entrenador del mon, li haurien d'aconsellar que es moderes en les seves intervencions extra esportives, i que no faci de reculla-pilotes, i si ho fa, que ho faci bé. El fet de no reconèixer aquest error, ja que en roda de premsa va esquivar la pregunta i sols va respondre: “son coses del futbol” demostra poca capacitat analítica i crítica, i que no passarà per ésser que un bon entrenador amb uns jugadors de luxe, que sap molt de futbol i poc sobre les influències exteriors. És evident que en les baralles i trifulgues els jugadors del Barça no s'hi troben bé, excepte en Valdès, que és un samurai i li agrada ficar-se pel mig.
Tot això ho explico perquè el meu fill de Nicaragua m'ha preguntat tres o quatre coses sobre el partit, a part de demanar-me diners per un viatge a Rio San Juan, on hi va anar amb altres companys , “como buen nica, a defender la sobirania del rio" que fa frontera amb Costa Rica, i que també s'ha gastat una part de diners, endeutats, per a veure tranquilament el partit del Barça i la festa i borretxera posterior.
Al Maurici ja li he escrit que li envio avui els diners, i que no s'acostumi a endeutar-se com els indígens i els governs europeus, i que li avanço ja els diners de Nadal, per a pagar-li el viatge i la festa de la desfeta del Madrid. De passada, i com solen fer els pares que donen bons consells i sermonegen els fills, li he afegit un pensament socio-esportiu que suposo li sonarà a xino enmig del rom, regueton i febre culé descontrolada a centroamerica:
“Històricament el centralisme espanyol, Madrid, ens ha dominat perquè te el suport de les grans fortunes, i quan hi ha hagut democràcia, i guanya la perifèria, i s'exigeix més democràcia, autonomia i més justícia social, és quan apareix el joc brut, els militars. El partit d'ahir mostra un clar domini de la perifèria i el joc net i brillant del Barça. Com molt bé va predir l'Angel, el locutor, un home savi de futbol, amb molt bons comentaris esportius: “Això (el domini i passejada del Barça i els continuats olés del públic) acabarà amb una puntada de peu a un jugador". Històricament a Espanya , quan el centralisme de Madrid perd, acaba amb trepitjades militars violentes, i així continua el domini del centre, Madrid. Primer s'intenta amb diners, finalment es defensa l'espanyolitat, l'honor i unitat de l'Espanya aristocràtica i banqueril a coces i hòsties, es a dir, violentament. Segio Ramos va fulminar al Messi, justament el jugador que ha fet gran el Barça, el culpable de tants triomfs i bon joc del Barça. Tota una imatge per a l'historia.”.
Fa just uns dies, uns 100 d'empresaris, les grans fortunes d'Espanya, representats per Eduardo Serra, un ex ministre del PP, per Fidalgo, un pallasso, ex patró de CCOO, i per d'altres carques, que estan demanant un cop de timó, descaradament, obertament, al Rei, el Borbón, educat i imposat per en Franco, el general que ja va fer un cop de timó al 1936 contra la República, i que va preparar i culminar un cop de timó al 1976 amb la transició, i un intent de cop de timó el 23-F, etc. I els diaris no en parlen. Estem en un país de merda.
Be, com que em toca pagar les marxes, i festes futbolístiques de'n Maurici, aprofito quan em demana favors, diners, per a fer-li alguna reflexió politico-social, que ni se les deu llegir. Però sí, quan li exposo opinions o anàlisis de partits, per algunes breus respostes m'assabento que quan parlo del Barça s'ho ha llegit.
El Pep ha desentonat enmig de jugadors que han tocat l'excel·lència i ens han ofert un simfonia de bon joc. És perdonable sols per el bon joc que han mostrat tots els jugadors, que evidentment en Pep ha contribuït.
Jo vaig veure el partit amb un amic i les nostres famílies. En Joan, a l'inici ens feia part del seu pronòstic, tot malparlant del futbol com entreteniment de masses: “Que guanyi el Barça, però que no sigui per golejada, que demà no hi haurà qui aguanti els cules i augmentarà el fanatisme i l'adició al futbol”.
Hauríem d'estar escrivint contra els 100 empresaris i el cop de timó dels colpistes de sempre, i estem com papa-nates parlant d'en Guardiola, el Barça i el puto futbol.
la vida és així de contradictòria
potser ens hauriem de fer un rentat de ideologia i sentir més la passió per la vida com en el futbol.
i mira com ets, eh! donant consells, antisistema, però tendre com un pare responsable
salut company
El de Pep Guardiola ha estat per deformació professional i un acte instintiu de la primera tasca que va fer al Cam Nou, la de recollidor de pilotes.
Aquesta que diu que cal aturar el baló quan vas guanyant per donar aire i un respir al jugadors i puguen colocar-se bé i al contrari cal afanyar-se quan s'intenta remontar el marcador.