Des del respecte més profund pels camins de cada persona i per les decisions que cadascú pren amb la seva vida -i també amb les seves opcions polítiques és clar- m'atreveixo a publicar una foto que m'ha arribat en diversos correus electrònics que no són tan respectuosos. La foto no és l'única però sí que és de les més il·lustratives. Aquests dies, al Camp, corre la brama sobre dos destacats membres dels moviments socials (o exmembres, no ho sé) en el sentit de la seva nova militància dintre de CiU. Els dos sumen exmilitàncies (o no) a Co.bas, Cercle Marxista, la PUA, CGT, ERC, Casal Sageta de Foc, Casal Despertaferro... i ara són a CiU. Què hi farem! Esperem que el seu pas al que un company de militàncies denominava "el costat fosc de la força" no els alteri el vessant humà, que suposo i sé que no. Salut i bon viatge, que la vida és un tango...
Ara bé, també he de dir, que publicar al blog una foto d'antics companys de militància que s'han convertit a CiU per poder-los criticar, em sembla encara més una actitud de molta més cobardia i molt més deprorable.
No m'agradarà l'actitud qu estàn portant aquestes persones, però precisament per haver estat companys, es mereixen el meu respecte.
I a mi sí que m'agradarien explicacions també. Explicacions sobre mil coses que em vénen al cap, sobre quan es va donar el canvi i sobre més coses que m'agradaria saber i que no escriuré aquí, precisament perquè fer-ho sí que seria entrar en acusacions i no és el lloc tot i que sí que és el moment.
Jo tinc 47 anys i segueixo pensant com pensava als 18 i, malgrat haver tingut oportunitats d'haver escalat, sempre m'he mantingut ferm. Potser és que hi ha persones que no tenen clar el que volen.
sorpresas te da la vida