Embolic cibernàutic malgrat el llibre d'instruccions. Tarjeta Roja -a la butxaca- per la desconnexió. Dues hores de proves i més proves: res, la meva banda no és tan ampla i no estic per contractar la del cucú. El Puyal a l'ordinador que això no falla mai. La Sexta et fa dentetes mostrant l'inici. Imatges sueltes del començament...
Quina mandra sortir a buscar un bar.... i quines ganes de veure-ho!!! Sí, no, dubto... Amb la radio n'hi ha prou? Les imatges perdudes de la Sexta abasten? Em vesteixo ràpid, una cua d'urgència als cabells. Sense maquillar. Pantaló i jersei dels de surto un moment que ara torno.
Engego el cotxe, la radio, faig marxa enrera mig metre. Goooool. Ja? Joer! Que s'esperin cony que ni he sortit de casa! Apago el cotxe torno a entrar. La Sexta fa la repetició amb imatge de ressò. Me'n vaig de nou. No faran un altre gol en lo que arribo a algun bar (penso jo...)
No hi
veig ambient... Ah, sí, allà, un baret amagat dintre del centre
comercial. Això no és Barna, ni Madrid. Hi ha aficció, però menys (menys aficció, i menys gent, que no és estiu). Tot i així costa fer-s'hi lloc. Demano una clara, molt clara, busco un foradet on no treure la visió de
ningú. Una cadira buida, en una taula ocupada. Me puedo sentar? Sí, sí.
Estaba el niño pero se ha ido a jugar, siéntate. Tothom seu com pot.
Miro el marcador confusa, que de lluny (amb l'al·lergia rara que m'ha agafat als
ulls últimament) no m'hi veig. Doooos? No, no, serà l'al·lergia... Que n'han marcat un
altre? Però si no fa ni deu minuts que he sortit de casa!!!! Sí, si.
Guapa. Ya van 2-0, han sido mu seguidos y mu tempraneros (i m'ho
explica el menda del costat com si fos la crònica de la grossa de nadal i a mi
em coneguès de tota la vida)
Joer, pues sí que se han dao prisa, pa eso me vengo yo a un bar? Pa perderme los goles en directo? En fi... Arriba la mitja part, em truca un amic per comentar la jugada. Ui, no et sento bé. Quin giri-gai. Quant d'enrenou. Aquí també. No sento res. M'he perdut els gols... No fotis, nena! Sí, sí. Doncs tranquil·la, encara falten tres mínim. Què dius! Jo amb dos més ja hi faig. Un empat a dos i tots tan contents que ja saps que el meu cor és com la llengua de les serps... Viperina? No, coi, bífida! Ah, com els iogurts!!! No, més aviat el tinc com diuen els amics: loco i tocat de l'ala...
Doncs bonica, prepara la camisa de força perquè en seran tres més... Que ets endeví? No, no. Però serà una maneta. Bé, xiquet, d'acord, tres més, però cap maneta: dos blancs i un culé. Un 3-2 per allò de que juguen a casa i acontentar a l'afició... Ui, no et sento gaire. Què dius? Després et truco i espero que no estiguis massa trista... o si!!! Trista? No, no. Ja saps que jo sempre hi guanyo! La sort de tenir el cor bifid (i actiu) i veure el got mig ple! Xe xiquet et penjo que ja comença, truca'm quan s'acabi. Ok. Ja en parlem.
Perdona, perdona! (crido mentre persegueixo afanyada al cambrer) No te lleves mi cerveza, que no me la he acabado, que le queda un poco! Coi, que la he pagao! Je, je, je, (riu el menda del costat, que torna a donar-me conversa a pesar de les meves pintes d'estar per casa, al·lèrgica i ojerosa)
Madrid o Barça? No me lo digas! Del Barça, y no porque te haya oído hablando en catalán por teléfono... Sino por esa manera de defender tu cerveza, traumatizado se ha quedado el camarero: joder, que la habías pagado! Catalana seguro!
Pues va a ser que no, però sí, però no. Cómo? Soy Madrilenya, i encara madridista, i culé... Lo qué? Y que hace una madrileña, madridista y culé, catalana de carnet (i cor), veient una Barça-Madrid en el Mar Menor... Pos ya ves, uf, es una larga historia, y rara, muy larga y rara....
Yo no soy del Madrid, soy del Valencia. Pero quiero que gane el Madrid... Los catalanes no me.... Soy de Picassent, no, de la cárcel no. Ah sí? Pués, yo trabajaba en Valencia, en la Ribera Alta, de mestra, vivia en la Costera...
Que casualidad! Madrileña, catalana, y también valenciana.... [Casualitat? O conjura estelar? Vaja, que no puc sortir de casa sense que el País Valencià se m'aparegui com una revelació de la verge! La virgen! El meu "radar.cat" per fi abasta els Països Catalans de ple. Ho porto escrit al front: valencians del món, arrimeu-vos-hi. Aparicions de valencianets a tot arreu, hasta en la sopa!!! Sort que ja m'agrada, ja, la sopa de taronja... Almenys podré comentar el partit en català...] Decías? Nada, nada, pensaba, pensaba, que...
Que... ets de picassent i no parles Valencià? Xe! Xiqueta! Més que tu!!!! Però, ja saps, jo d'entrada parle castellà, per educació: no sé quina llengua parlarà l'atre. Per educació dius? Sí, ja saps, no com els catalans que encara que no els entengues te parlen en català... I no els entens? Sí, sí, els entenc, però ja saps... No, no sé...
Sí, és com açò de que mos volen imposar la quatribarrada... No, no, la quatribarrada ja hi era, varen ser els dels "tratxes" (antics o nou) els que us la varen treure... Però a vore, la nostra porta blau i... i la veritat és que tampoc no sé molt bé com va açò de la franja blava... Jo sé que va ser un en la sang als dits...
T'explico, això és la llegenda de Guifred el Pilòs, diuen que natural de Rià a la Catalunya Nord... També diuen que (bla, bla..) i que en temps de... i amb Jaume I, doncs va ser que... i deprés amb... i quan.... [t'avorreixo? no, no, continua que m'interessa] ....i en arribar la definició de les autonomies en la nova CE a la transició... i llavors la bandera de la ciutat de València que portava blau... i entre l'anticatalanisme d'uns, i la confusió d'altres... doncs tot plegat va fer que al final fos...
Collò!!!! Sí que eres mestra sí!!! Sí, i t'he donat la classe gratis! He, he!!! No, no! Gratis res! Marxant una altra cerveseta que açò ho pague jo! Jefe, póngale otra clara aquí a mi amiga! No, no! No cal xiquet!...... Gooooooool! Coi! Ara si que t'accepto la clara!!!
Ui, al pas que anem, al final jo sé d'un que encertarà la porra! I ja van quatre!!! ...Un altre? Coi amb els "lobitos de la loba" que en tenia 5!!! I al Barça encara li sobra temps per fer-ne tres més. Sí, i al Madrid li'n falta per fer-ne un de sol!!! El de la vergonya almenys, xiqueta. Sí, almenys un. Que la maneta tota sola és molt humiliant... Pobret el meu nebot. Que és del Madrid? Fins la medul·la... Quants anys té? 5... 5? Ui, m'estalvie la broma millor... Sí, millor. La broma i la rima...
C'ets fini. Vaja repàs... I ara que hi fas, xiqueta? Jo? Anar-me'n a casa. Doncs bona nit xiqueta, ha estat un plaer. [No, no, el plaer ha estat dels de Guardiola! Que ja diuen que açò és millor que un...]
Ni un orgasme nena! Ni un orgasme! Ni punt de comparació! Ja t'ho havia dit a la mitja part: la maneta! Una maneta de gols!!!! Uof!!! Impressionant!!! Multiorgàsmic!!! El Madrid patètic! Marrulleros! Xe, xe, un respecte, un respecte pel meu corassón partío!!! Si truques per alegrar-te pel Barça ens n'alegrem junts, però per insultar al Madrid... nasti de plasti!!!! Ai, nena, la mania aquesta ja se't passarà... Qué? Res, res, perdó, perdó, que com ho portes? Doncs a mitges. Tanta diferència no m'agrada, ja saps.
Però bé, ja t'he dit al descans que jo sempre hi guanyo! He canviat la interpretació de la dualitat: abans, perdés qui perdés, jo sempre perdia. Ara, guanyi qui guanyi, sempre hi guanyo!!! Molt llesta tu!
Sí, però no em serveix de res. La família cabrejada amb mi: hi sóc sospitosa de culé. Y els amics mosquejats amb mi: hi sóc sospitosa de merengue. Quin drama el teu... Si, i tant...
I hi havia molt d'ambient allà? Sí, he sopat la mar de bé. I tu que tal has vist el partit? Ui, si t'explico, més kafkià que aquella vegada que... I al final sempre acabo fent pedagogia, redimint valencians perduts i fent classes d'història i llengua per quatre duros (els de la cervesa que m'he estalviat). És que sempre me'ls haig de trobar jo? Ja veus, nena, és el teu si.
Sssps! Calla, calla, nen, que parla Mr. Guradiola.... Pero que saber estar! Quina equanimitat i modèstia i classe i .... Quin savoir fer i dir. Quin.... Tot!!! Uf... n'estic enamorada... Tu i totes!!!
Ara parla el filòsef del Madrid... i jo que el tenia per un home assenyat... Hombres? El Madrid es un equipo solo apto para hombres y aquí es donde se demuestra la hombría? Misòginia és poc! I homofòbia! Serà sexista!!! Lo dicho, que no se salva na mág-que mi Sant Iker, y hoy, ni eso, pobret...
Sí, pobret, pobret, pobret, pobret, pobret...!!!!
Joer, pues sí que se han dao prisa, pa eso me vengo yo a un bar? Pa perderme los goles en directo? En fi... Arriba la mitja part, em truca un amic per comentar la jugada. Ui, no et sento bé. Quin giri-gai. Quant d'enrenou. Aquí també. No sento res. M'he perdut els gols... No fotis, nena! Sí, sí. Doncs tranquil·la, encara falten tres mínim. Què dius! Jo amb dos més ja hi faig. Un empat a dos i tots tan contents que ja saps que el meu cor és com la llengua de les serps... Viperina? No, coi, bífida! Ah, com els iogurts!!! No, més aviat el tinc com diuen els amics: loco i tocat de l'ala...
Doncs bonica, prepara la camisa de força perquè en seran tres més... Que ets endeví? No, no. Però serà una maneta. Bé, xiquet, d'acord, tres més, però cap maneta: dos blancs i un culé. Un 3-2 per allò de que juguen a casa i acontentar a l'afició... Ui, no et sento gaire. Què dius? Després et truco i espero que no estiguis massa trista... o si!!! Trista? No, no. Ja saps que jo sempre hi guanyo! La sort de tenir el cor bifid (i actiu) i veure el got mig ple! Xe xiquet et penjo que ja comença, truca'm quan s'acabi. Ok. Ja en parlem.
Perdona, perdona! (crido mentre persegueixo afanyada al cambrer) No te lleves mi cerveza, que no me la he acabado, que le queda un poco! Coi, que la he pagao! Je, je, je, (riu el menda del costat, que torna a donar-me conversa a pesar de les meves pintes d'estar per casa, al·lèrgica i ojerosa)
Madrid o Barça? No me lo digas! Del Barça, y no porque te haya oído hablando en catalán por teléfono... Sino por esa manera de defender tu cerveza, traumatizado se ha quedado el camarero: joder, que la habías pagado! Catalana seguro!
Pues va a ser que no, però sí, però no. Cómo? Soy Madrilenya, i encara madridista, i culé... Lo qué? Y que hace una madrileña, madridista y culé, catalana de carnet (i cor), veient una Barça-Madrid en el Mar Menor... Pos ya ves, uf, es una larga historia, y rara, muy larga y rara....
Yo no soy del Madrid, soy del Valencia. Pero quiero que gane el Madrid... Los catalanes no me.... Soy de Picassent, no, de la cárcel no. Ah sí? Pués, yo trabajaba en Valencia, en la Ribera Alta, de mestra, vivia en la Costera...
Que casualidad! Madrileña, catalana, y también valenciana.... [Casualitat? O conjura estelar? Vaja, que no puc sortir de casa sense que el País Valencià se m'aparegui com una revelació de la verge! La virgen! El meu "radar.cat" per fi abasta els Països Catalans de ple. Ho porto escrit al front: valencians del món, arrimeu-vos-hi. Aparicions de valencianets a tot arreu, hasta en la sopa!!! Sort que ja m'agrada, ja, la sopa de taronja... Almenys podré comentar el partit en català...] Decías? Nada, nada, pensaba, pensaba, que...
Que... ets de picassent i no parles Valencià? Xe! Xiqueta! Més que tu!!!! Però, ja saps, jo d'entrada parle castellà, per educació: no sé quina llengua parlarà l'atre. Per educació dius? Sí, ja saps, no com els catalans que encara que no els entengues te parlen en català... I no els entens? Sí, sí, els entenc, però ja saps... No, no sé...
Sí, és com açò de que mos volen imposar la quatribarrada... No, no, la quatribarrada ja hi era, varen ser els dels "tratxes" (antics o nou) els que us la varen treure... Però a vore, la nostra porta blau i... i la veritat és que tampoc no sé molt bé com va açò de la franja blava... Jo sé que va ser un en la sang als dits...
T'explico, això és la llegenda de Guifred el Pilòs, diuen que natural de Rià a la Catalunya Nord... També diuen que (bla, bla..) i que en temps de... i amb Jaume I, doncs va ser que... i deprés amb... i quan.... [t'avorreixo? no, no, continua que m'interessa] ....i en arribar la definició de les autonomies en la nova CE a la transició... i llavors la bandera de la ciutat de València que portava blau... i entre l'anticatalanisme d'uns, i la confusió d'altres... doncs tot plegat va fer que al final fos...
Collò!!!! Sí que eres mestra sí!!! Sí, i t'he donat la classe gratis! He, he!!! No, no! Gratis res! Marxant una altra cerveseta que açò ho pague jo! Jefe, póngale otra clara aquí a mi amiga! No, no! No cal xiquet!...... Gooooooool! Coi! Ara si que t'accepto la clara!!!
Ui, al pas que anem, al final jo sé d'un que encertarà la porra! I ja van quatre!!! ...Un altre? Coi amb els "lobitos de la loba" que en tenia 5!!! I al Barça encara li sobra temps per fer-ne tres més. Sí, i al Madrid li'n falta per fer-ne un de sol!!! El de la vergonya almenys, xiqueta. Sí, almenys un. Que la maneta tota sola és molt humiliant... Pobret el meu nebot. Que és del Madrid? Fins la medul·la... Quants anys té? 5... 5? Ui, m'estalvie la broma millor... Sí, millor. La broma i la rima...
C'ets fini. Vaja repàs... I ara que hi fas, xiqueta? Jo? Anar-me'n a casa. Doncs bona nit xiqueta, ha estat un plaer. [No, no, el plaer ha estat dels de Guardiola! Que ja diuen que açò és millor que un...]
Ni un orgasme nena! Ni un orgasme! Ni punt de comparació! Ja t'ho havia dit a la mitja part: la maneta! Una maneta de gols!!!! Uof!!! Impressionant!!! Multiorgàsmic!!! El Madrid patètic! Marrulleros! Xe, xe, un respecte, un respecte pel meu corassón partío!!! Si truques per alegrar-te pel Barça ens n'alegrem junts, però per insultar al Madrid... nasti de plasti!!!! Ai, nena, la mania aquesta ja se't passarà... Qué? Res, res, perdó, perdó, que com ho portes? Doncs a mitges. Tanta diferència no m'agrada, ja saps.
Però bé, ja t'he dit al descans que jo sempre hi guanyo! He canviat la interpretació de la dualitat: abans, perdés qui perdés, jo sempre perdia. Ara, guanyi qui guanyi, sempre hi guanyo!!! Molt llesta tu!
Sí, però no em serveix de res. La família cabrejada amb mi: hi sóc sospitosa de culé. Y els amics mosquejats amb mi: hi sóc sospitosa de merengue. Quin drama el teu... Si, i tant...
I hi havia molt d'ambient allà? Sí, he sopat la mar de bé. I tu que tal has vist el partit? Ui, si t'explico, més kafkià que aquella vegada que... I al final sempre acabo fent pedagogia, redimint valencians perduts i fent classes d'història i llengua per quatre duros (els de la cervesa que m'he estalviat). És que sempre me'ls haig de trobar jo? Ja veus, nena, és el teu si.
Sssps! Calla, calla, nen, que parla Mr. Guradiola.... Pero que saber estar! Quina equanimitat i modèstia i classe i .... Quin savoir fer i dir. Quin.... Tot!!! Uf... n'estic enamorada... Tu i totes!!!
Ara parla el filòsef del Madrid... i jo que el tenia per un home assenyat... Hombres? El Madrid es un equipo solo apto para hombres y aquí es donde se demuestra la hombría? Misòginia és poc! I homofòbia! Serà sexista!!! Lo dicho, que no se salva na mág-que mi Sant Iker, y hoy, ni eso, pobret...
Sí, pobret, pobret, pobret, pobret, pobret...!!!!
De pobret ré, a sant Iker se la van achaflanar a pilotaes.
Salut.