El triomf d’un estil que no para de donar-nos alegries. Una darrera
l’altra. On és l’aturador? No es veu ni en l’horitzó. Històric. Sembla
no tenir límit. Això d’ahir no es pot explicar. Va ser tant emocionant.
Tanta superioritat, tant bon joc. La Sala Polivalent de Prats estava
plena de pradenques i pradencs vivint intensament un clàssic
espectacular.
El Madrid havia rebut 6 gols en 12 partits; i ahir en van patir 5 en
una sola jornada (un partit amb moltíssimes coses a comentar). El Pep
Guardiola ha guanyat els 5 clàssics que ha jugat contra els blancs, i
els ha endossat 16 gols. Ha viscut un 5 a 0 com a jugador i un altre,
ara, com a entrendor. Històric. En una roda de premsa magistral (com el
partit) es va recordar de qui és hereu aquest Barça. Cal també recordar
el paper clau de Joan Laporta i Txiki Begiristain en tot això, i la
seva aposta ferma en un model determinat, amb el Guardiola al capdavant. (segueix llegint...)
El Real Madrid només va jugar al fora de joc i va restar fora de joc despreciant la lluïta per la possessió del joc.
Anònim |
dimecres, 1 de desembre de 2010 | 09:06h
Mourinho va jugar amb el Real Madrid al fora de joc i va restar fora de joc.
Guardiola ja fa temps que juga al dins del joc, per a restar sempre amb el joc.
El Barça de Guardiola a diferència del de Rijaart corre tant cap arrere com cap avant, inclús corre encara més depresa cap arrere per recuperar la possessió i el seu joc.
El ahir a més de jugar només al fora de joc, fins restar fora de joc, el R. Madrid sembla que només sap i vòl, correr i apressa cap avant i desprecia la possessió del joc.
I aquesta és la gran lliçó que el Mourinho de Boby Robson i Van Gaal vòlia donar als seus jugadors, fer-los patir per què n'apreguin del Barça i que n'hi que correr més depressa cap arrere que cap avant.
Pot ser Mourinho dévia haver pensat que davant la joventut del seu planter s'aprén molt més de les derrotes amargues. I si perds tres punts són tres punts, tant si jugues bé, com si no jugues.
Guardiola ja fa temps que juga al dins del joc, per a restar sempre amb el joc.
El Barça de Guardiola a diferència del de Rijaart corre tant cap arrere com cap avant, inclús corre encara més depresa cap arrere per recuperar la possessió i el seu joc.
El ahir a més de jugar només al fora de joc, fins restar fora de joc, el R. Madrid sembla que només sap i vòl, correr i apressa cap avant i desprecia la possessió del joc.
I aquesta és la gran lliçó que el Mourinho de Boby Robson i Van Gaal vòlia donar als seus jugadors, fer-los patir per què n'apreguin del Barça i que n'hi que correr més depressa cap arrere que cap avant.