Aquestes eleccions 2010 han estat les eleccions 2.0. Va ser una jornada electoral on des del Twitter, per exemple, es van anar escolant dades minut rere minut. Hi va haver alguns moments durant la tarda que es van deixar anar les dades següents, basant-se en suposades filtracions de les enquestes a peu d'urna de TV3: CIU 66; PSC 23; ERC 15; PP 13; IC-V 10; SI 5; C's 2; ReCat 1. Semblava quasi irreal. Després ja vam saber ls resultats finals que es van produir.
Si més no, aquest seguiment 2.0 va ser molt més entretingut que la llarga espera d'altres comicis.A continuació, donaré el meu parer sobre les eleccions 2010.
. Xenofobia, homofòbia, racisme. Ja se sap què passa en temps de crisi. Alguns partits polítics, amparats per la democràcia, enarboren la bandera de la xenofòbia, l'homofòbia i el racisme i treuen rèdit electoral. El número 1 en aquest apartat és sense mena de dubte el Partit Popular de Catalunya. Jo no hi veig la diferència entre el PPC i el PxC de Josep Anglada. Només cal que us doneu un tomb per Interconomía, la cadena de televisió franquista i feixista, plena de diputats electes del Partit Popular. No ens cauran els anells per reconèixer que el PPC va ser un dels triomfadors de la nit, però alerta! la seva líder ja va deixar clar que el seu triomf és el primer pas pel canvi a Espanya. Res de nou: Catalunya els importa un rave. Ahir mateix ja van tornar a recorrer una llei catalana. Busquen l'anihilació de Catalunya dins la democràcia.
Uns altres que estaven contents eren els de Ciudadanos. No entenc per què. S'han quedat igual i han augmentat un grapat de vots, provinents segurament del sector més espanyolista del PSC-PSOE. El senyor que els representava a la nit electoral de TV3 --que ni sé com es diu ni ganes de saber-ho-- ens va dir que C's s'encarregarà de vigilar que es compleixi fil per randa la sentència del Tribunal Constitucional. Aquest serà el seu gran servei a Catalunya. Aquest partit és el neolerrouxisme, el funest corrent espanyol que ens va assotar els anys 30.
Per què els uns i els altres, Partit Popular de Catalunya i Ciutadans li diuen pluralisme quan volen dir nacionalisme (ranci) espanyol?
. L'òstia que gira la cara. Dues òsties com dos sols que els van girar la cara van ser el que van rebre el senyor Montilla (PSOE) i el senyor Puigcercós (ERC). El senyor Montilla va fer palès ahir el seu gran "compromís" amb Catalunya del qual se n'ha vantat tota la campanya: se'n va.
I quant a Puigcercós, el bolet que s'ha endut és culpa principalment del senyor Montilla: ERC el va fer president i això no s'oblida.
La pregunta és: a on han anat a parar els vots dels socialistes catalans? A C's no, perquè s'han mantingut igual. De segur que alguns a CIU, però la gran majoria, sense cap mena de dubte, al Partit Popular de Catalunya. Ves per on. La qüestió és infal·lible: els sectors més rancis i espanyolistes del PSC-PSOE, espantats per l'onada d'independentisme i decebuts pel desgovern de Montilla, no han dubtat de passar-se al Partit Popular de Catalunya. Per llogar-hi cadires.
. Independència. Els qui volem la independència hem de seguir lluitant per fer perdre la por. Encara hi ha por a la independència. Ja no es tracta d'un independentisme de barretina, espardenyes, sardanes i La Santa Espina. Es tracta d'un independentisme social, econòmic, identitari i de supervivència.
En aquest sentit els resultats obtinguts per Solidaritat per la Independència (SI) són un èxit majúscul. Tenint en compte que no han existit durant la campanya electoral, han guanyat a C's en representació parlamentària i quasi han aconseguit el mateix nombre de vots. Llàstima del cinquè escó que els hagués donat l'oportunitat de fer grup parlamentari propi. Personalment estic molt content que el senyor Alfons López Tena hagi entrat al Parlament. Amb la seva diplomàcia, la seva clarividència i els seus arguments aconseguirà convèncer --d'això és del que es tracta, de convèncer -- molta gent per a què s'apropin a la causa independentista. A més a més, el senyor López Tena sabrà com modelar, tranquil·litzar i assessorar la "bèstia" Laporta i l'esvalotat Uriel Bertran. Per si això no fos poca cosa, encara hi ha més: Alfons López Tena ha de convèncer i fer obrir els ulls als qui fa poc eren els seus companys de partit, els senyors de CIU. I això passarà, segurament, quan a l'Artur Mas els senyors de Madrid li tornin a tancar la porta als nassos a l'hora de demanar el concert econòmic.
Pel que fa a ERC, què dir-vos? Abans de les eleccions molts com jo pensàvem que ERC s'equivocava, que el número 1 de les llistes hauria d'haver estat l'Ernest Benach. Un cop vistos els resultats de les eleccions, millor que no hagi estat així. Com a mínim no han cremat un cartutx. El senyor Ernest Benach ha de ser el proper cap de llista d'ERC a les properes eleccions. O en el millor dels casos, el número 1 d'una nova formació independentista que vagi unida.
Pel que fa a Reagrupament, han escupit al cel i els ha caigut a la cara. Massa elitisme, massa sobrats, massa mirar per sobre l'espatlla. Han obtingut el pitjor resultat: la irrellevància. Aquesta cura d'humilitat els hauria de reflexionar i unir-se a forces independentistes i voler sumar-s'hi, amb humilitat i dedicació.
Si us hi fixeu bé, si sumeu els vots que han aconseguit CIU, ERC, SI i Reagrupament, la xifra que obtindreu ronda el milió i mig de vots. Exactament el nombre de persones que vam ser-hi a la mani del 10 de juliol. Suposo que molts factors hi han influït --crisi, desgovern, la sentència del TC, etc. -- però la gent ha preferit la comoditat de CIU, l'anar fent de CIU, el concert econòmic. I ens tornaran a botre la porta als morros i se'ns pixaran a la boca mentre a sobre s'indignen.
Crec que s'ha de perdre la por a la independència. Les pròximes eleccions seran en una data màgica i serà l'oportunitat que per fi anem junts, sense fissures, senre retrets, sense dubtes. Hi ha d'haver la convocatòria d'un referèndum oficial per a la independència i s'ha de guanyar. A l'any 2014 valdrà la pena intentar-ho, 300 anys després d'un espoli econòmic i identitari que no cessa, que no s'atura.
A treballar.
sergi borges
La davallada d'Esquerra és, en bona part, vot "prestat" per CiU després dels pactes de Pujol amb el PP, que ara ha tornat a casa com a càstig pel suport a Montilla. I no crec que Benach sigui la solució (de fet ja ha renunciat a l'escó). Per al gir que necessitava Esquerra (menys discurs social i més sobiranisme, que és el que espera el seu electorat natural) tenien el corrent encapçalat per Uriel Beltran, però com ja que no hi és, crec que els costarà trobar un nou lideratge. Tenen uns anys per rumiar-s'ho... a no ser que a darrera hora ens sorprenguin pactant amb el Mas.
En quant al Carretero i el Laporta, sempre m'ha fet gràcia llegir als fòrums la gent que defensava el primer com la única opció seriosa davant l'egolatria protagonista del segon.. està clar que és més fàcil veure la palleta a l'ull aliè, no? El Carretero es va enfonsar tot sol quan va muntar el numeret de dimitir del seu propi partit i tornar quan havia esvaït els que li fèien ombra. I els que els culpen per no haver-se presentant junts, també em fan gràcia: què tenen en comú aquests dos apart de ser independentistes? Res. No tenia cap sentit presentar-se junts si la seva visió política és totalment oposada.
Per sort, finalment no haurem de suportat l'Anglada al Parlament. Te l'imagines cada dia a les notícies dient-hi la seva? Quina imatge, quin horror!!! Ja en tinc prou de tenir-lo a l'ajuntament insultant l'alcalde a cada ple.
I sobretot, en allò que estic d'acord amb tu: en aquest país sempre vota més la por que la il·lusió: ha sortit a votar la por a l'independentisme (PP) i la por a la crisi econòmica (CIU). Les il·lusions han quedat en segon terme. Els catalans som uns cagats. L'esperit dels almogàvers ha mort.
Sort que encara tenim el BARÇA!!!!