xcapdevila |
dilluns, 29 de novembre de 2010 | 17:59h
No m'agrada el que ha passat, però no estic ni sorprès ni indignat. Trist i desil·lusionat, però això és una altra cosa.
L’hòstia sense pal·liatius del PSC i d'ERC se la mereixien, se l'han guanyada. Altra cosa és que alguns bonafés com jo penséssim que els electors els perdonaríem, una vegada més, pensant que al cap i a la fi són (o eren) els partits més ben estructurats i amb més possibilitats de fer alguna cosa, en el camp de l'esquerra o del catalanisme progressista i en el camp de d’independentisme o el sobiranisme progressista. Doncs que s'ho facin mirar; la meitat dels electors que els hi feien confiança els han abandonat, han optat per altres aventures o s'han quedat a casa.
El triomf de CiU, tot i no ser numèricament de majoria absoluta, em sembla massa majoritari; em fa por que doblar el resultat del segon partit de Catalunya els tempti massa aviat a tornar a la prepotència, a les patents de catalanitat i a la concepció de que la Generalitat és seva, com ja havíem viscut en els pitjors moments del pujolisme imperant.
Artur Mas mereixia guanyar. Ha estat el millor candidat i ha conduit la campanya més convincent. Fins i tot en els seus discursos d'ahir, en la celebració de la victòria, ha estat ponderat i generós, reconeixent que hi ha molta feina a fer i demanant, també als adversaris, unitat i ajut per superar la crisi i els grans reptes. M'ha agradat l'apel·lació constant a la humilitat i sobretot la frase "som servidors i no salvadors" que hauria de desterrar per sempre les concepcions messiàniques que alguns tenen en la política catalana.
El desastre del tripartit no és que no hagin fet les coses més o menys bé; jo em crec les estadístiques de millores socials, sanitàries, educatives... Tampoc que no ho hagin sabut explicar (serà perquè no tenen especialistes!). El pitjor, al meu parer, han estat els seus lideratges; un Montilla que encapçala la manifestació del 10-J per la dignitat de Catalunya i que ordena els seus diputats a les Corts que votin contra la resolució que, amb les seves mateixes paraules i els vots del PSC, havia aprovat el Parlament de Catalunya; o un Puigcercós que protagonitza l'enèsima lluita fratricida a ERC, que liquida el vicepresident del govern i que és incapaç d'integrar les noves propostes independentistes; o un Herrera que renya a tothom i que passa de puntetes pel errors de les conselleries més mal gestionades del tripartit, les que tenia ICV-EUA. El pitjor també ha estat intentar fer bona una gestió de govern, que d'entrada renuncies a repetir.
I què més ha passat? Que l'extrema dreta puja, la del discurs reaccionari, mentider i demagog es digui PP, Ciutadans o Plataforma per Catalunya (no ha sortit per dècimes però no l'hauríem d'oblidar). No em val l'excusa de que això també passa a Europa i més en temps de crisi. Aquí la crisi s'acompanya amb els errors de la política de José Luis Rodríguez Zapatero, no tant perquè faci polítiques de dretes (deuen ser les úniques que es poden fer a la Unió Europea) sinó per com gestiona les promeses i les il·lusions d'aquells que li demanaven "no nos falles, José Luís".
I el tema Laporta? El temps dirà si és l'anècdota del nou Parlament o és l'embrió d'un nou intent de regeneració del moviment sobiranista que avui té a Catalunya més seguidors que mai, però tant dividits com sempre. Està clar que la suma dels vots de SI i d'ERC (també la de diputats) i afegint fins i tot els vots del frustrat Reagrupament, no arriba als bons resultats que d’independentisme, aplegat en ERC, va treure al 2003 ó al 2006. Vol dir que la majoria de vot independentista també ha anat a CiU ? És possible.
Artur Mas també haurà de gestionar tot això, amb un país sense Estatut i amb una proposta electorera de "consorci" a la basca que pot ser una segona part de la frustració permanent en la negociació amb l'actual Estat Espanyol.
La incompetència de tots els demés ha fet un homenet al "candidat de laboratori" que els propis convergents qüestionaven fa 8 anys. Amb tota la que està caient i amb el panorama que té al davant, el President Artur Mas em comença a caure bé.
Vols llegir el millor resum de l'any? L'únic resum que no se centra ni en política, ni en conflictes, ni en desastres, només amb les coses que l'any passat no sabiem i que el 2010 ens deixa apreses.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Vols llegir el millor resum de l'any?
L'únic resum que no se centra ni en política, ni en conflictes, ni en desastres, només amb les coses que l'any passat no sabiem i que el 2010 ens deixa apreses.
http://jofrecapdevila.wordpress.com/
I vinga, posa-te'l als Blocs amics, no?
Petó!
No entenc perque però em dona un error al clicar-lo.
http://jofrecapdevila.wordpress.com