Sense ser cap expert, per pura i simple intuïció, abstenció és abstenció, però diria que hi ha diversos perfils. Un abstencionista sol ser un votant que inhibeix el seu vot, és a dir, que pensa en una opció política de manera preferent, però que no l'acaba votant pel motiu que sigui. D'acord amb això, crec que es poden definir tres perfils com a principals bosses d'abstencionistes.
1. El qui votaria PSOE o PP o fins Ciutadans. Ja fa temps que es diu que aquest electorat costa de mobilitzar quan el que es voten són els escons del Parlament de Catalunya.
2. El qui votaria CiU. Sembla que aquest electorat està força mobilitzat perquè es vol assegurar el canvi, però només podrem veure l'abast exacte de la seva mobilització al final de la jornada, comparant vots absoluts.
3. El qui votaria independència. Aquí és on pot passar factura la temuda fragmentació del vot. L'independentisme té avui tres opcions de vot amb possibilitats d'obtenir representació al Parlament. D'una banda portem l'empenta dels darrers mesos d'augment del suport a la independència, amb consultes, manifestacions, etc. De l'altra, alguns estan rebotats contra els qui no han volgut posar-se d'acord i per això rumien de fer-los un vot de càstig.
Definits aquests tres perfils, sabem que a L'Hospitalet, a les 10 del matí, es registraven uns índex de participació baixíssims. No sembla, doncs, que els qui en altres ocasions han donat majories absolutes al PSOE-C tinguin ganes de passar avui per les urnes.
És com un final de lliga en què el Madrid tragués dos punts al Barça a la darrera jornada i amb el gol averaix favorable als blancs. I de cop, resulta que encaixen un gol. I el Barça encara empata a zero. Us imagineu quina ràbia que les coses acabessin així?, que la Lliga fos a l'abast del Barça, que només hagués de marcar un gol i no fos capaç de fer-ho?
El principi d'Hondt existeix i si un perfil vota i l'altre no ho fa, el resultat pot arribar a ser molt visible. Per tant, com que la vida política d'aquest país passa en una part molt important pel Parlament de Catalunya, seria ben estúpid desaprofitar l'oportunitat, veient que els altres no es mobilitzen, de no anar a votar massivament i per sorpresa.
Ens queden poc més de vuit hores per passar per les urnes i obtenir un resultat sorprenent, històric. La notícia, avui, pot ser aquesta mobilització llampec. Passem-ho a tothom, animem tothom a votar. L'oportunitat d'aportar el nostre granet de sorra per condicionar la composició del Parlament pels propers quatre anys s'acaba a les 8 del vespre.
Que s'abstinguin ells! Èpica electoral! Aboquem-nos a les urnes! Aquesta és la nostra democràcia!
2. El qui votaria CiU. Sembla que aquest electorat està força mobilitzat perquè es vol assegurar el canvi, però només podrem veure l'abast exacte de la seva mobilització al final de la jornada, comparant vots absoluts.
3. El qui votaria independència. Aquí és on pot passar factura la temuda fragmentació del vot. L'independentisme té avui tres opcions de vot amb possibilitats d'obtenir representació al Parlament. D'una banda portem l'empenta dels darrers mesos d'augment del suport a la independència, amb consultes, manifestacions, etc. De l'altra, alguns estan rebotats contra els qui no han volgut posar-se d'acord i per això rumien de fer-los un vot de càstig.
Definits aquests tres perfils, sabem que a L'Hospitalet, a les 10 del matí, es registraven uns índex de participació baixíssims. No sembla, doncs, que els qui en altres ocasions han donat majories absolutes al PSOE-C tinguin ganes de passar avui per les urnes.
És com un final de lliga en què el Madrid tragués dos punts al Barça a la darrera jornada i amb el gol averaix favorable als blancs. I de cop, resulta que encaixen un gol. I el Barça encara empata a zero. Us imagineu quina ràbia que les coses acabessin així?, que la Lliga fos a l'abast del Barça, que només hagués de marcar un gol i no fos capaç de fer-ho?
El principi d'Hondt existeix i si un perfil vota i l'altre no ho fa, el resultat pot arribar a ser molt visible. Per tant, com que la vida política d'aquest país passa en una part molt important pel Parlament de Catalunya, seria ben estúpid desaprofitar l'oportunitat, veient que els altres no es mobilitzen, de no anar a votar massivament i per sorpresa.
Ens queden poc més de vuit hores per passar per les urnes i obtenir un resultat sorprenent, històric. La notícia, avui, pot ser aquesta mobilització llampec. Passem-ho a tothom, animem tothom a votar. L'oportunitat d'aportar el nostre granet de sorra per condicionar la composició del Parlament pels propers quatre anys s'acaba a les 8 del vespre.
Que s'abstinguin ells! Èpica electoral! Aboquem-nos a les urnes! Aquesta és la nostra democràcia!
Una, la dels tant-en-s'en-fotistes (vista la qüalitat de qui s'hi presenta).
L'altre, la dels abstencionistes "per se", perque ho han meditat molt i han arribat a la conclusió, basada en unes arrels ideològiques molt treballades, de que els polítics no són font de solucions, sinó que més aviat el contrari... i que per lo tant no fa cap falta votar a qui no s'ho mereix.
Atentament
El més important és votar per una partit que vol la declaració unilateral de independència en canvi les consultes son propaganda indepentista. Sols propaganda una posada en comú, que té un valor númeric. El nostre compromís està en dir aquest compromís al Parlament Català.
Per cert, que no li vull cap mal ni a Reagrupament ni a SCI, però si ERC es fot una patacada històrica, ho celebrare doblement, per una banda, perqué haurà sigut un dels motius que el tripartit hagi anat a can pistraus, i per l'altre perqué com diu una dita italiana "la vendetta è un piato che si serve fredo".
I CiU no va fer mai, en 23 anys, una llei de vegeries ni de consultes ni del cinema.....continuo ?
Quatre anys de Convergència, quatre anys perduts....
Tot Déu a votar: O Esquerra o Reagrupamanent o Solidaritat !