AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Hi ha un tros amable i lleu al camí vell que porta de l'Alacantí -la millor terreta del món- fins al Baix Segura; camí suau tot flanquejat d'aigua.
D'un costat la mar, solitària i non-edificata, per increïble que açò parega al País Valencià; i d'altre, les salines amb caminets i dreceres estretes de terra roja solcant les aigües plenes de sodi, i d'animals. Aus xicotetes i blanques que no es distingisquen gaire. De tant en tant, un flamenc rosa...
Quan hi passe conduisc tranquil·la, espaiet per no espantar-los, tot ensumant, poquet a poquet, l'aigua que m'envolta.
La mediterrània...
En arribar a San Pedro, em desvie cap al port, també n'hi ha de salines. I un parc natural que hi sobreviu. Amb la mirada cap al nord del sud, hi trobe, de tant en tant, un altre flamenc rosa (au fènix d'allà on renaixen les cendres...) i d'altres aus menors.
El port: on pots vore el mar gran abans d'entrar a la costa del Mar Menor tot anant des de la platja de La Mota (on hi ha el molí vell i el braç de mar que separa els fangs i les salines, de les aigües xiques i la mar "enllacunada") fins a La Puntica. Després bordege la costa des de Lo Pagán a Santiago, on el mar en calma me'n dona més.
Duc un camí pausat tot albirant els pocs racons no assassinats pel formigó, per embriagar-me de les platges salvatges que encara resten perdudes entre el mar immens i la curiositat encerclada d'un mar interior on els capvespres de tardor encara són d'encís.
Llocs i paisatges estimats, propers, antics en la memòria, un regal per quan la vida ja està a tocar. Un nou principi al sud oblidat del País Valencià: Elx, Oriola, Guardamar i les salines... I des de la mar salada i gran, fins al Mar Menor. Reconquerint amb flors i bombons la terra
perduda relíquia adormida d'en Jaume I, on encara queden restes dels seus parlars.
Un viatge al sud del sud del País Valencià. Un viatge a l'interior de l'interior d'un país retrobat.
Estimacions. Records. Antics. Nous. Paissatges muts que ens parlen.
Avui faig el camí d'anada del retorn. Avui que en faig 36, d'anys, torne per lo camí interior cap amunt. Amb La Mirada posada en la mar salada i petita vista enrere, amunt, i endavant. Sempre endavant
Salut.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Bonic que t'ha quedat el bloc amb aquest reestyling. Felicitats!
Avui faig el camí d'anada del retorn. Avui que en faig 36, d'anys, torne per lo camí interior cap amunt. Amb La Mirada posada en la mar salada i petita vista enrere, amunt, i endavant. Sempre endavant
Salut.