Donem-ho per acabat. Hem fet tot allò que hem pogut i ara tocarà l'altra sentència, la dels votants. Des del #votaindependencia hem procurat animar tothom a votar independència i ara caldrà reflexionar, votar i continuar reflexionant. Perquè el procés d'independència continua, ara en un nou entorn, gairebé segur que amb un nou govern i potser amb nous partits independentistes al Parlament. Siguem constructius i positius en la lectura dels resultats del 28N. Si fa quatre anys un servidor va comentar la nit electoral convidat per Vilaweb, enguany seré a Ràdio Arenys. Suposo que ja sabeu que la podeu escoltar en directe a través del web. Allà començarà la reflexió, que previsiblement girarà sobre algunes d'aquestes qüestions.
La nit electoral ens dirà finalment quin és l'increment de vot que obté CiU, ja que tothom dóna per fet que tindran més vots que no pas al 2006. No és tan sols si trauran majoria absoluta o si tindran els 60 escons que Mas s'ha posat com a fita simbòlica per poder qualificar de "fort" el govern que formi, sinó també l'increment en termes de vots absoluts i percentuals. Hem de tenir en compte que es preveu força abstenció. Darrere d'una quasi majoria absoluta, doncs, podria ser que no hi hagués un augment de vot tan sonat.
També és previsible que es certifiqui el final d'una etapa. Atesa la nul·la voluntat de fer un nou acord per part tant d'Esquerra com del PSOE-C, els set anys de govern catalanista i d'esquerres que va començar Maragall i acaba Montilla deixarà pas a una nova ema, però ara la de Mas. Caldrà valorar, passada l'escalforeta de la campanya, amb calma i amb projecció de futur, què ha fet que s'ensorrés aquest projecte d'esquerres i que ara sigui un altre cop CiU qui governi aquest país.
No menys important, és clar, serà veure qui entra finalment al Parlament i qui en queda fora. Com anirà a Reagrupament? I a Solidaritat? Compensaran la caiguda d'Esquerra que també preveuen les enquestes? Serà gaire sonada aquesta caiguda? Una cosa és passar de 21 a 15 o 16 i una altra de ben diferent és caure per sota de 10.
Sigui com sigui, i malgrat que hem intentat convertir aquestes eleccions en un referèndum d'independència, és obvi que també hi ha hagut qui ha treballat exactament en el sentit contrari i ha tingut un gran interès a remarcar que aquestes eleccions no són entre catalanistes i independentistes sinó entre el present que tenim i el futur que volem.
El cert és que el projecte independentista cada cop és més transversal. El resultat de les eleccions tancarà una etapa caracteritzada per les expectatives que Esquerra pogués ser el partit que liderés aquest procés. Ara encara és possible que el condicioni. Segons quin sigui el resultat final, Esquerra podria fer-se valdre a l'hora de pressionar CiU pel referèndum d'independència. Però el projecte té diverses veus i si el pas per l'oposició havia de ser un esperó per a la sobiranització de CiU, crec que ara un gran projecte d'esquerres que inclogui la sobirania hauria de ser també l'esperó tant per a ICV com per als socialistes que no estiguin disposats a combregar amb les rodes de molí de la supeditació al PSOE.
Au, doncs, a reflexionar, a votar i diumenge al vespre en tornem a parlar, que el procés continua i hem d'aprofitar els errors per aprendre'n.
També és previsible que es certifiqui el final d'una etapa. Atesa la nul·la voluntat de fer un nou acord per part tant d'Esquerra com del PSOE-C, els set anys de govern catalanista i d'esquerres que va començar Maragall i acaba Montilla deixarà pas a una nova ema, però ara la de Mas. Caldrà valorar, passada l'escalforeta de la campanya, amb calma i amb projecció de futur, què ha fet que s'ensorrés aquest projecte d'esquerres i que ara sigui un altre cop CiU qui governi aquest país.
No menys important, és clar, serà veure qui entra finalment al Parlament i qui en queda fora. Com anirà a Reagrupament? I a Solidaritat? Compensaran la caiguda d'Esquerra que també preveuen les enquestes? Serà gaire sonada aquesta caiguda? Una cosa és passar de 21 a 15 o 16 i una altra de ben diferent és caure per sota de 10.
Sigui com sigui, i malgrat que hem intentat convertir aquestes eleccions en un referèndum d'independència, és obvi que també hi ha hagut qui ha treballat exactament en el sentit contrari i ha tingut un gran interès a remarcar que aquestes eleccions no són entre catalanistes i independentistes sinó entre el present que tenim i el futur que volem.
El cert és que el projecte independentista cada cop és més transversal. El resultat de les eleccions tancarà una etapa caracteritzada per les expectatives que Esquerra pogués ser el partit que liderés aquest procés. Ara encara és possible que el condicioni. Segons quin sigui el resultat final, Esquerra podria fer-se valdre a l'hora de pressionar CiU pel referèndum d'independència. Però el projecte té diverses veus i si el pas per l'oposició havia de ser un esperó per a la sobiranització de CiU, crec que ara un gran projecte d'esquerres que inclogui la sobirania hauria de ser també l'esperó tant per a ICV com per als socialistes que no estiguin disposats a combregar amb les rodes de molí de la supeditació al PSOE.
Au, doncs, a reflexionar, a votar i diumenge al vespre en tornem a parlar, que el procés continua i hem d'aprofitar els errors per aprendre'n.
Mascarell és força més clarivident que Castells (l'economista normalet).