Amigues i amics que seguiu aquest blog, potser ja n’hi haurà qui ho sabrà perquè de tant en tant hi fussava, però us faig saber que he donat de baixa els blogs La Cuca Salamanduca i Toni Cucarella Edicions. Motius? A penes els actualitzava. Fet i fet, Toni Cucarella Edicions feia un any que no rebia material nou i La Cuca Salamanduca vora sis mesos. Aquesta desatenció m’ha estat provocant problemes de consciència. Amb tot, de mica en mica aniré recuperant relats i apunts en aquest blog, i si tinc temps per a fer material nou l’inclouré en les categories específiques que he creat ací.
Haig de comunicar-vos també que part del material literari publicat a Toni Cucarella Edicions serà editat en llibre (juntament amb alguns relats inèdits). Segurament l’any que ve. Toca, doncs, engolir-se l’orgull, la intenció de coherència a tota ultrança i desdir-se. Disculpeu-me –els amics– que no haja pogut mantenir-me ferm. Del que puguen dir els altres, me’n puc flixar.
Torne al paper per diners. Per quatre xavos mal comptats. No és ben bé per la crisi. És més aviat que els meus fills volen fer estudis universitaris i és més gran l’esforç econòmic que cal fer quan vius lluny d’una universitat. A banda que –diga el que diga el marxista (sic) Josep Huguet– fer estudis universitaris és car, molt car; especialment per als qui tenim la butxaca curta. Podríem considerar-ho un luxe elitista.
Potser algú s’alegrarà que torne al paper. De fet, ja n’hi ha qui m’ho ha dit. I m’emociona sentir-me apreciat. Però no acabe de tindre-ho clar. Per a escriure cal il·lusió; cal tenir objectius, hortizons. Però tot això s’esvaeix quan constates que és un fet irreversible la fragmentació lingüística –i literària– del català. Jo, que em considerere escriptor valencià en llengua catalana, a quina literatura m’encomane? A la valenciana, no, que és de l’AVL. I en la catalana avui només hi admeten els de la “comunidad autónoma de Cataluña” i unes comptades excepcions perifèriques, a manera paripè o per caritat o per pal·liar alguna transitòria picor de la mala consciència.
Tant se val. Continuaré en la trinxera dels malcontents. La càrrega a gust no pesa. Serà perquè fa múscul. I també durícia.
Com molta altra gent, jo també me n'alegre que publiques, Toni. Tot i que el panorama editorial siga el que és, pense que has de veure la teua decisió com una lluita contra la fragmentació de què parles. Serà un plaer llegir-te en paper.
Me n'alegre, Cucarella. Espere poder tornar a llegir els escrits dels altres blogs ja siga en paper o per ací. L'últim, el de fer fugina, i tants d'altres com el de "fem foc o fugim?" m'agradaven molt. Pensava que els tindria a l'abast per sempre. Si ho haguera sabut me n'hauria guardat uns quants a l'ordinador hehehe :)
estem tots. Jo que sóc anti-paper si no és per motius més que justificats, entenc que aquest n'és un. No tothom hauria de poder publicar, perquè no tothom és Toni Cucarella, entre els pocs elegits. O sigui que, sigui pels motius que siguin, que tornis a publicar és un motiu d'alegria per la literatura catalana, sense fraccionament possible. :)
I que seria d'Elx sense la literatura d'en Toni Cucarella i pels seus mots? Com diria Llorente "per ells jo tinc l'ànima presa"... A més no sigueu curts, no tan sols perdem els catalanoparlants si en Cucarella calla... Ara tanta remor et deu afectar. Pensa en la teva literatura i hauran de presumir de tu a tot el planeta.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Salut i Terra
Enhorabona per tornar al paper.
I que seria d'Elx sense la literatura d'en Toni Cucarella i pels seus mots? Com diria Llorente "per ells jo tinc l'ànima presa"... A més no sigueu curts, no tan sols perdem els catalanoparlants si en Cucarella calla... Ara tanta remor et deu afectar. Pensa en la teva literatura i hauran de presumir de tu a tot el planeta.