Victoria |
Dona |
dimecres, 24 de novembre de 2010 | 23:45h
Fa fred i por.
Masses solituds espatllen les rodes.
Feréstegues evidències assassinen la llum.
gemega la tempesta , excessiva. La veu em surt del solc, farcida d'heura,
s'enfila pel congost, rosega queixes.
Els peixos , mal ferits, alcen el vol.
Seca i ferida, s'esmola la gola.
Cauen les paraules en mig d'una teranyina.
Un polsim infinit em clou el dol.
Amarades parpelles fan bassals de plors.
Veig partir una vida i no hi trobo consol.
Negra la sang consolida l’abisme.
El trist lliscar dels núvols cap a la por
perpetua un neguit imprecís, sense nom,
ni culpable?
- Una altra dona morta!
Hi és la possibilitat. Esgarrifa.
Em trasbalsa la dona
morta i l'home viu,
com un mutilat, un estrany, el botxí.
Necessito pensar en els teus ulls,
però tinc por de mirar-te al fons del tot,
no fos que ens traís un destí tràgic,
soterrat, més enllà de tots dos. Em cal fer un inventari d'hores vives,
ara mateix.
Tornar a ser, junts, sensibles a un bri d'herba,
a l'olor de la terra al capvespre, quan plou.
M'escarrasso a entendre els
portaveus,
allò que diuen les noticies i els diaris,
però no em duu enlloc, continuo tremolant.
Tinc un buit aspre i
agre, una indefensió negra com un roc de basalt.
Sento la por.
Res no és nostre.
Només l'instant que dura una mirada
i ho podem retenir
a la memòria del cos.
Voldria l'abolició de les morts
provocades
i
els exèrcits.
El filferro de trinxera torna infinit,
fa massa separacions,
s'enreda als turmells massa sovint,
esquinça la pell de l'esperança
Ragen gotes de sang
negra,
fins a l'aigüera .
Un soroll fosc, de badall gegant,
malmena la nit.
Encara no he aturat de tremolar.
Alguns homes tenen insomni,
moltes nits sense dormir,
massa falsa ambrosia.
Ningú no els atura!
Recorden que hi ha pistoles i
ganivets
per defensar-se dels malsons,
per conquerir els tresors d'altri.
No cerquen el sentit del buit
que van omplir amb les armes.
El filferro de la trinxera els escanya.
Ja hi són dintre.
Un corcó els hi mormola traïcions,
s'estavellen les pupil·les
contra els vaixells irats
Han assassinat una altra dona.
Tots ens trobem al cap corones
d'espines i vergonya.
Fa fred i por.
La pluja no esborra les ferides només les fa més netes
Imatge: M.V.S. a una expossició de Manolo Valdés
25 de novembre Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra la dona
Actuar i combatre la violència contra les dones forma part del nostre compromís social, de tots i totes.
Per una igualtat efectiva entre dones i homes. Eduquem en igualtat i no violència.
Joan Alcaraz |
divendres, 26 de novembre de 2010 | 17:47h
Poesia emotiva, realitat dura. Caldrà que l'emoció pugui ser més tendra. Guanyem-nos-ho entre totes i tots (que només en quedin exclosos els malparits).
Victoria |
divendres, 26 de novembre de 2010 | 23:59h
Sí, Joan, és una conquesta una vindicació, un ideal... arribar a una forma més evolucionada de relació. Entre tots i totes ho aconseguirem. Sé que ho dius de cor, com sempre i t'ho agraïsc... Suggeresc, però, evitar la paraula "malparits"... Les mancances d'ideals, la prepotència i l'agressivitat, no tenen res a veure amb el part ni amb la mare. Podríem dir-lis abusadors de poder, males persones, sanguinaris, assassins, o senzillament cabrons.
Victoria |
dissabte, 27 de novembre de 2010 | 10:44h
És vera , amic, no és pas res que tu i jo haguem creat, és allí, un pòsit de molts d'anys...El llenguatge col·loquial i l'altre, ens diuen coses que a vegades ens volem amagar. Allò bo -diuen- és collonut, allò dolent és una putada, un home públic és un home honorable, una dona pública ...ja saps... mala reputació... ja ho va descobrir na Mafalda. Ningú no és culpable d'això, són coses que passen, però que continuen alimentant l'inconscient de la desigualtat. Les històries de desigualtat són registrades al llenguatge. El paradís es va perdre per culpa d'una dona - d'altra banda, una dona que volia tastar els fruits de l'arbre de la ciència i per això, per voler saber, va ser castigada. Un home amb moltes relacions sexuals: és un home experimentat, una dona: està més tocada que un piano. Alerta! Cal esbandir la roba del llenguatge. Bon dia tardoral i una abraçada !
Apunt colpidor, ver, emotiu, de denúncia. Físicament no hi podré ser, però sí que en ànima seré a la plaça de Ses Tortugues. Bon vespre estimada amiga.
Victoria |
divendres, 26 de novembre de 2010 | 00:02h
Seixanta-quatre globus blancs, enlairant-se cap al cel fosc d'una nit de tardor, lentament. Un per a cada dona morta enguany. La seva presència, etèrea i real alhora, parlava de les víctimes, en mig del silenci dels assistents, emmudits. La dimensió de la tragèdia es feia palesa. Els globus s'aturaven a les branques dels plataners, entre les fulles marrons i nervades, i allí hi trobàven conhort, tots els ulls seguint-ne el traç. Les plataformes, les amigues i els amics, els homes guapos i les dones valentes i un desig de no violència i llibertat ferm i imparable...Arribarà el dia de la igualtat. Ho aconseguirem! El cant dels ocells i Imagina assenyalaven senzillament el camí cap a un món millor per a totes les persones i els pobles.
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Bon vespre estimada amiga.