Tu pintaves les parets de l'habitació. Jo m'ho mirava. Ja ho sabia que la teva destresa també serviria per aconseguir un millor acabat. No em vaig avorrir. T'observava com un nen. El que descobreix que el món no s'acaba al seu poble. Però que sap que a enlloc s'hi està tan bé com al seu poble. Vam escriure poesia sota les parets pintades. No ens en falta, d'autoestima, et deia. I sort, perquè aquest és el desastre de la ciutat.
Per cert, que avui
és l'últim dia per votar La petita rambla del Poble Sec al concurs
dels molinets de TV3! A veure si ho aconseguim! Moltes gràcies per
ajudar-nos! :) Podeu votar des d'aquest enllaç: www.tv3.cat/molinetsmusicals
Marc Freixas| Adreça electrònica |
dimecres, 24 de novembre de 2010 | 20:22h
vols dir que no sera fins dema que sortira el top5 de manera correcte? Em sap greu Cesk... ara no se si ho hem aconseguit o no. Tot i aixi sempre ens quedara un bon poema, com aquest :
El pais dels ulls -------------------
Neix amb els meus ulls la sort de poder mirar.
Creix en la meva mirada un desig :
desig de donar els meus ulls a qui no em pot veure...
però que pot imaginar-me amb la capacitat d'una il·lusió que només és seva.
Imaginar no és dolent quan el somni més preuat és veure-hi a través dels seus propis ulls.
Els ulls del poeta són les paraules escrites, llegides i pronunciades per qui les pot mirar, per qui les pot escriure, i per qui les pot llegir.
Però els ulls del poeta són les paraules que d'una manera u altre també poden ser escoltades :
també hi ha qui només les vol llegir, i al costat de qui les llegeix, hi pot haver algú que les gaudeixi escoltant-les.
El País dels ulls és tan delicat, tan sensible, tan suau, tan tendre...
que no podem oblidar-nos de les tonalitats dels seus colors :
del negre al marró, del marró al blau, del blau al verd; al verd de la naturalesa,...
Em sap greu Cesk... ara no se si ho hem aconseguit o no.
Tot i aixi
sempre ens quedara un bon poema, com aquest :
El pais dels ulls
-------------------
Neix amb els meus ulls la sort de poder mirar.
Creix en la meva mirada un desig :
desig de donar els meus ulls a qui no em pot veure...
però que pot imaginar-me amb la capacitat d'una il·lusió que només és seva.
Imaginar no és dolent quan el somni més preuat és veure-hi a través dels seus propis ulls.
Els ulls del poeta són les paraules escrites, llegides i pronunciades per qui les pot mirar,
per qui les pot escriure,
i per qui les pot llegir.
Però els ulls del poeta són les paraules que d'una manera u altre també poden ser escoltades :
també hi ha qui només les vol llegir,
i al costat de qui les llegeix, hi pot haver algú que les gaudeixi escoltant-les.
El País dels ulls és tan delicat,
tan sensible,
tan suau,
tan tendre...
que no podem oblidar-nos de les tonalitats dels seus colors :
del negre al marró,
del marró al blau,
del blau al verd;
al verd de la naturalesa,...
Perquè tots els ulls tenen color en el seu País.