Convegència guanyarà les eleccions, no en tinguin cap dubte. Ara bé, la història electoral recent ens demostra que cal una majoria suficient per formar un govern que des la coherència i la solidesa faci possible un nou futur i noves espectatives per una Catalunya que volem lliure i sobirana en el marc de la Unió Europea.
Fa pocs dies, el meu admirat Xavier Sala i Martín va fer públic el sentit del seu vot. Per amistat personal ja podíem suposar que s’inclinaria per Joan Laporta, per bé que ha volgut raonar el sentit del seu vot tot explicant que en un país normal el seu candidat seria Mas i el seu partit Convergència però que en la situació actual necessitem polítics valents com Joan Laporta.
Sempre m’interessen els parers de les persones intel·ligents i que són referent en el seu camp com és el cas de Sala i Martín, però molt em temo que aquesta vegada ha pogut més la vinculació emocional que no pas l’anàlisi rigorós i cartesià a què ens té acostumats.
Persones de referència, com ell mateix, podrien ser les primeres a defensar la necessitat d’un Govern fort en un moment polític, econòmic i social crític i alhora crucial per determinar el nostre futur.
Ho dic, perquè en aquestes mateixes declaracions Sala i Martín destaca les
qualitats de Mas com a president i les contraposa a les mancances de Montilla i
fa un exercici retòric prou habitual en aquests etapa prèvia als comicis.
M’explicaré.
Hi ha un nombre indeterminat de votants que té assumida la victòria de Convergència i que veu amb bons ulls Artur Mas com a futur president de Catalunya. Paradoxalment, algun d’aquests no votarà o votarà cadidats com Laporta o Carretero, com ha declarat el mateix Sala i Martín. Persones que més enllà dels votants de Convergència anhelen la fi del govern Montilla i la fi del model de govern (sic!) del tripartit.
Puc imaginar el desencís i la decepció d’aqueta gent si una mala aritmètica torna a fer possible un nou tripartit. No comparteixo els posicionaments estètics d’aquells que en un moment determinat van defensar l’opció d’Esquerra i que malgrat renegar-ne ara no s’atreveixen a fer un vot útil i de confiança per Convergència.
Convegència guanyarà les eleccions, no en tinguin cap dubte. Ara bé, la història electoral recent ens demostra que cal una majoria suficient per formar un govern que des la coherència i la solidesa faci possible un nou futur i noves espectatives per una Catalunya que volem lliure i sobirana en el marc de la Unió Europea.
Sala i Martín ha fet una aposta amb el cor i amb la fidelitat que l’honora. Però és una aposta de caire personal. El repte de Catalunya també ens demana una opció amb el cor, i amb el cap, i de fidelitat col·lectiva. Nacional.
D'imbècils n'hi ha. I tant. Però d'imbècils il.lusos encara n'hi ha més. Sobretot a Can Mas. Petons al cul.
Vigila amb el teu cor, no fos cas que petés! Del cap ja no te'n dic res fins que no el facis servir.
Cordialment.