Massa vegades el sentit de justícia que un pugui tenir no casa amb la realitat que es troba. Enteneu-me: ja sé que la vida no és justa, però hi ha casos en què la injustícia resulta especialment punyent. Aquests darrers dies, amb les atrocitats que el Marroc ha estat cometent contra el poble sahrauí, un se sent indignat, espantat i derrotat. Resulta increïble que un govern pugui fer això davant la passivitat de la resta d'estats i d'organitzacions internacionals. Burlar els drets humans no pot ser tan fàcil. Hem de pensar que el proper país que vulgui fer una neteja ètnica o un extermini sistemàtic només cal que ho faci de pressa? Fets consumats? No ens adonem del que hi ha en joc en casos com aquest?
Doncs salvant les distàncies, que són enormes, la justícia s'expressa de moltes altres maneres. En aquest país nostre, encara és l'hora que denuncio Pasqual Maragall per haver expulsat unilateralment tots els membres del govern d'una de les formacions que l'havia fet president. Talment un cop d'estat. El que tocava, amb un mínim sentit de la justícia, era avançar eleccions.
Aquest dimarts ens han tingut pendents del culebrot aquest del cara a cara que Montilla es va treure de la màniga diumenge a la nit i que, com diu l'Holoturoideu, ens demostra que finalment els socialistes estan disposats a saltar-se la legalitat. Montilla sabia que per fer un cara a cara en una televisió pública calia avisar la Junta Electoral Central cinc dies abans, i tanmateix va proposar el debat. Tan "legalista" que ha estat sempre amb les consultes sobre la independència i amb l'aplicació de l'estatut... Finalment la llei ha deixat les coses a lloc, però l'amenaça de la injustícia no desapareix del tot.
Montilla ha estat potiner, hipòcrita i maldestre, perquè fa riure que es pensés que amb un cara a cara hauria pogut capgirar la pèssima impressió del debat de diumenge. Mas, però, li ha seguit el joc. Ho va fer davant de la resta de candidats, amb tota fatxenderia, al plató mateix de TV3. Esquerra i altres, lògicament, s'hi han oposat, i la molt barruda sociovergència encara ha provat de recórrer-hi.
Per sort la injustícia, el menyspreu a la democràcia, no s'ha consumat a la televisió pública. Amb tot, estic convençut que aconseguiran fer el seu cara a cara d'una manera o altra, en una emissora o altra. I per això mateix, malgrat la decisió final de la JEC, denuncio l'operació. Perquè el que compta és la intenció. Com es pot tenir la barra d'obligar els periodistes a milimetrar la informació electoral en blocs controladíssims en virtut de la proporcional presència al Parlament i, de sobte, treure's de la màniga un debat cara a cara en horari de màxima audiència?! No s'adonen que amb aquest exercici de barra tan monumental fan la impressió que els polítics són els qui manen, que poden fer el que els roti sense respectar res ni ningú, i que això alimenta la desafecció? Jo em rebel·lo contra aquests dos irresponsables que, com aquell a qui se li va escalfar la boca en un míting i va etzibar impunement un "gilipollas" com una catedral, s'escalfen també en campanya i s'acaben creient els amos del país, per damunt de la resta de representants, per damunt de la professió periodística i per damunt de tot.
Aquest dimarts ens han tingut pendents del culebrot aquest del cara a cara que Montilla es va treure de la màniga diumenge a la nit i que, com diu l'Holoturoideu, ens demostra que finalment els socialistes estan disposats a saltar-se la legalitat. Montilla sabia que per fer un cara a cara en una televisió pública calia avisar la Junta Electoral Central cinc dies abans, i tanmateix va proposar el debat. Tan "legalista" que ha estat sempre amb les consultes sobre la independència i amb l'aplicació de l'estatut... Finalment la llei ha deixat les coses a lloc, però l'amenaça de la injustícia no desapareix del tot.
Montilla ha estat potiner, hipòcrita i maldestre, perquè fa riure que es pensés que amb un cara a cara hauria pogut capgirar la pèssima impressió del debat de diumenge. Mas, però, li ha seguit el joc. Ho va fer davant de la resta de candidats, amb tota fatxenderia, al plató mateix de TV3. Esquerra i altres, lògicament, s'hi han oposat, i la molt barruda sociovergència encara ha provat de recórrer-hi.
Per sort la injustícia, el menyspreu a la democràcia, no s'ha consumat a la televisió pública. Amb tot, estic convençut que aconseguiran fer el seu cara a cara d'una manera o altra, en una emissora o altra. I per això mateix, malgrat la decisió final de la JEC, denuncio l'operació. Perquè el que compta és la intenció. Com es pot tenir la barra d'obligar els periodistes a milimetrar la informació electoral en blocs controladíssims en virtut de la proporcional presència al Parlament i, de sobte, treure's de la màniga un debat cara a cara en horari de màxima audiència?! No s'adonen que amb aquest exercici de barra tan monumental fan la impressió que els polítics són els qui manen, que poden fer el que els roti sense respectar res ni ningú, i que això alimenta la desafecció? Jo em rebel·lo contra aquests dos irresponsables que, com aquell a qui se li va escalfar la boca en un míting i va etzibar impunement un "gilipollas" com una catedral, s'escalfen també en campanya i s'acaben creient els amos del país, per damunt de la resta de representants, per damunt de la professió periodística i per damunt de tot.
En Montilla ha estat barroer i triler, en la seua linia habitual, perqué ell és així, i en Mas ha estat impecable, ha fet el que calia. Si hagués dit que no al debat, segur que també el criticaries, com sols fer sempre.
Per cert, que en Montilla, si ocupa el càrrec que ocupa és gràcies als "independentistes" (entre cometes).
Ara que en Mas proposa el concert veurem si això és real i valent o si és simplement una Massada.
Pel que es va veure al debat de TV3 sembla que Mas segueix preferint, com quasi sempre, no fer cap pas endavant amb els independentistes.
Amb en Montilla, que s'ha proclamat com a garant de la no independència, heu fet moltes passes endevant...
Be, ja és ben cert que d'on no n'hi ha no en pot rajar.
Però hi ha un petit detall que sempre obvieu, i és que CiU, al 2006 li va treure 11 diputats al P$C-P$OE, 11, i al darrera d'aquests 11 diputats, hi ha centenars de milers de persones, però encara hi ha més, al 2006, segons les enquestes de l'època, un 70% de catalans, i aixó inclou a la majoria de votants d'ERC, estaban en contra de Montilla president.
Fa quatre anys, us vareu passar pel folre aquesta realitat, però com que en democràcia res no és definitiu, com que cada 4 anys s'han de passar comptes, no un extranyi pas que el diumenge, se'n passin de comptes, i alguns recullin les consequencies de la manca de respecte democràtic verç el que pensen els ciutadans.
13:0624.11.2010
Barcelona
(ACN).- El candidat de CiU, Artur Mas, ha reiterat aquest dimecres la
seva proposta a José Montilla perquè el PSC faciliti una hipotètica
investidura de Mas i evitar així que partits minoritaris puguin
condicionar d'entrada el futur govern. Mas ha lamentat que Montilla 'no
tingui una actitud positiva' en aquest sentit, i ha considerat que es
tracta d'una 'oferta en termes de país raonable'. I és que el líder
convergent ha subratllat que ell també facilitaria la investidura de
Montilla en cas que el PSC guanyés les eleccions. 'Acceptem el veredicte
de les urnes. Si ho accepta Montilla vol dir que cap partit petit podrà
condicionar el govern d'entrada. 'És un oferiment amb visió de país',
ha argumentat.
http://www.vilaweb.cat/acn/politica/pg/10/3815506/mas-reitera-proposta-montilla-faciliti-investidura-evitar-condicionaments-minoritaris.html