
El darrer disssabte vàrem realitzar el concert de Sta Cecília, un concert especial per a totes les Bandes i en concret per a la nostra, fa 130 anys que
A les 20h s’inicia la presentació del concert amb les nostres presentadores i amb la breu i fabulosa felicitació de la nostra Regidora de Cultura, n’Àgueda Micó. Tot seguit, el concert; un concert dels més esperats de l´any, el Concert de Sta Cecília... Comença el pasdoble amb la introducció del timbal i la fanfarria del metall... un fort acord ens introduix plenament dins d´ell... contents, emocionats i concentrats frasegem el trio amb la fusta. Un fort ens fa trencar la tranquilitat... entra el tutti de
A continuació Bernstein... molt difícil però ben interpretat, amb caràcter alegre. I l´última peça per a Trompeta, Trombó i Banda amb els nostres solistes José Chafer i Isabel García, espectacular actuació dels Solistes... la més sincera enhorabona. EXCELENT! Vàreu estar a la vostra altura, com sempre, i amb la vostra banda, que vos acompanyar com a bons amics vostres.
Seguidament vam fer la pausa del concert, aprofitant per donar els premis als nostres jovens compositors de l´escola de música. En especial, donem l’enhorabona a Maia Juan Martí per la seva composició i primer premi. Després de tot els agraïments i demés passem a la segona part començant per
Aplega el final del concert, Expedition... Vos dic la sincera veritat, tenía moltes ganes de dirigir-la altra vegada al Cinema Goya, vaig disfrutar , no s´ho podeu imaginar... Vàreu estar espectaculars xiquets... que passada de música vam fer... i Esther... eres una CRACKKK... que “solo” de saxo tenor perfavor, en eixe moment estava plorant per dins... imaginant eixe moment ... l´Antartida... soletat absoluta... amb fred... tristessa... i pensant en tot alló que no tens, passant al pianíssim dels clarinets... arriba el final, preparat per la fanfarria del metall, moment de tensió, força i amb l’alçament de les trompes transmitint la victoria. El final de la peça va ser espectacular, vaig tornar a sentir la meva Banda, els meus músics... el saber fer, saber transmetre, saber tractar la música... vos tenía amb la meva batuta, vos vàreu deixar portar... la més sincera enhorabona.
I ja per finalitzar no ens podíem anar sense fer un Bis... com no... va ser especial vos volia regalar una cosa de la que éreu mereixedors, encara que sempre em feu patir fins al final, em feu enfadar i dir moltes coses que no són necessaries però... bó... després vos concentreu, em mireu i a fer música... El bis va ser el Danzón nº 2 del compositor Arturo Márquez, peça que ja vam gaudir al concert de Liberto i sé que vos va agradar molt... dons ahí va estar, dedicada per a vosaltres i per a un músic nostre de
Com no, vull felicitar als nostres músics que s´han incorporat a la plantilla de
A tots vosaltres músics, als meus directius, pares i amics... Moltes gràcies per tot, gràcies per deixar-me compartir tots aquests moments amb vosaltres, gràcies per deixar-me compartir allò que m´agrada tant que és
Gràcies.
Pere Molina i González

