Tian Riba escriu, a propòsit del paper de Mas al debat, que "només es va veure desconcertat quan Puigcercós li va oferir el pacte de l’estelada". Tot un indici. Reconeix que va ser un cop d'efecte, però després ho ridicultza parlant de "ritual de l'aparellament". Ell ho diu així, que sembla que se'n foti, però el cert és que la resposta evasiva, un cop més, d'Artur Mas, ens avança el que serà un dels més que probables leitmotiv de la legislatura.
Segons Marta Lasalas, però, el desafiament no va ser aquest, sinó la proposta suïcida de cara a cara que un Montilla agònic i amb més moral que l'Alcoià va fer a Mas. Dels cara a cara en vaig escriure precisament aquest estiu arran d'una xerrada de Manuel Campo Vidal al curs dels Juliols de la UB. Deixant ben clar, un cop més, que els considero injustos, antidemocràtics i contraproduents, normalment el consens dels estrategs i els entesos diu que només convenen quan els dos candidats estan frec a frec. Crec que és obvi que no és el cas que ens ocupa. Mas dobla Montilla en intenció de vot.
Si resulta, doncs, que Puigcercós és l'únic capaç de descol·locar Mas, què millor per als interessos de CiU i PSOE-C que esbandir-lo i fer un altre debat entre tots dos que pugui ser un passeig triomfal per a Mas i el catapulti a la majoria absoluta. Tal com ho dic i per molt increïble que resulti, en tota la legislatura no he desactivat ni un instant l'estratègia pseudokamikaze dels socialistes, que passa per la següent reflexió: abans que perdre el control de la situació i que Catalunya vagi de pet a la independència, és millor sacrificar-se i cedir lideratge a CiU.
Molt bé. Ho han aconseguit. S'han sortit amb la seva i segurament ens haurem de menjar el cara a cara aquest absurd i inútil. Montilla permetrà que veiem –si finalment fos en diferit, encara bo...– com se'l cruspeixen viu. Mas en sortirà president de la Generalitat. Sincerament, s'han de tenir moltes galtes per a una operació tan descarada. Contra això, però, ni Mas ni Montilla. Ara més que mai, #votaindependencia. I la pregunta de Puigcercós que comença a tenir una ombra ostensiblement allargada.
Si resulta, doncs, que Puigcercós és l'únic capaç de descol·locar Mas, què millor per als interessos de CiU i PSOE-C que esbandir-lo i fer un altre debat entre tots dos que pugui ser un passeig triomfal per a Mas i el catapulti a la majoria absoluta. Tal com ho dic i per molt increïble que resulti, en tota la legislatura no he desactivat ni un instant l'estratègia pseudokamikaze dels socialistes, que passa per la següent reflexió: abans que perdre el control de la situació i que Catalunya vagi de pet a la independència, és millor sacrificar-se i cedir lideratge a CiU.
Molt bé. Ho han aconseguit. S'han sortit amb la seva i segurament ens haurem de menjar el cara a cara aquest absurd i inútil. Montilla permetrà que veiem –si finalment fos en diferit, encara bo...– com se'l cruspeixen viu. Mas en sortirà president de la Generalitat. Sincerament, s'han de tenir moltes galtes per a una operació tan descarada. Contra això, però, ni Mas ni Montilla. Ara més que mai, #votaindependencia. I la pregunta de Puigcercós que comença a tenir una ombra ostensiblement allargada.
La idea és llançada al tauler, algú se n'atreveix ?
També seria un pols entre dos mons impermeables:oficialitat i societat.
Contra la corrupció del sistema cal inventar sistemes paral·lels d'informació des de la csocietat civil.
Reivindicar la noble tasca dels polítics. No val eixa tonteria que fa i diu que tots els polítics són iguals i que tots van a 'trincar' pela.
Una abraçada cordial per a tothom.