El debat de TV3 –l'únic de moment i esperem que no es faci realitat el cara a cara proposat per Montilla– s'ha acabat a dos quarts d'una de la matinada. 150 minuts intensos malgrat la insuperable mala educació d'Albert Rivera i Alicia Sánchez Camacho, que han rebentat tota possibilitat de debat.
Companys del #votaindependencia han volgut denunciar que ni Reagrupament ni Solidaritat no hi eren, i certament el debat hauria anat d'una manera ben diferent amb tres partits independentistes, però les regles del joc per a aquests debats fa molt de temps que són les mateixes: només hi participen els qui tenen representació al Parlament. Haver-n'hi de convidar altres seria un problema perquè caldria decidir amb quin criteri. Per què Solidaritat o Reagrupament sí i Des de Baix o UPyD no?, per posar-ne algun exemple.
Dit això, la meva valoració és que Montilla ha acabat d'ensorrar la seva pèssima imatge d'una manera molt clara. I que Joan Herrera ha perdut les maneres en més d'una ocasió. També agraeixo sincerament que tant Puigcercós com Mas hagin respectat els torns de paraula i que hagin intentat imposar el respecte que a altres ha mancat.
Però si haig de fer-ne algun titular, sens dubte em quedo amb la proposta que ha fet Puigcercós. Fa mesos que donem voltes al mateix debat i sempre en fugim per la tangent. No hi ha manera. Sóc un ciutadà que demana respostes i compromisos. Sóc un ciutadà que va ser a la manifestació del 10 de juliol on vam dir que nosaltres decidim. Puigcercós, assumint que Mas guanyarà les eleccions i que podrà marcar l'agenda política, ha dit que si CiU vol fer el referèndum pel concert econòmic Esquerra hi donarà suport, però amb el compromís que si la resposta és negativa es faci el referèndum d'independència.
Esvaïda la boira d'un tercer tripartit que ja tothom dóna per descartat, la gran majoria d'aquest país agrairà poder anar a les urnes sabent quin full de ruta avala i en aquest sentit Esquerra i Puigcercós són clars. Esperarem el 2012; demanarem el concert; ens diran que no; ens gastarem els diners fent un referèndum per poder dir que apliquem el dret de decidir. I ens diran que no igualment. I després, què?
150 minuts de debat i la resposta continua pendent. Perquè la resposta no és parlar del Quebec i de la fractura social i dir que el referèndum només el farem si el podem guanyar. Amb el full de ruta de CiU, entre el 2013 i el 2014 el país entrarà als llimbs. No costa gens comprometre's avui a fer un referèndum d'independència abans del final de legislatura. Mas guanyarà, vencerà el 28N, però en aquest punt, us ho asseguro, no convencerà.
Dit això, la meva valoració és que Montilla ha acabat d'ensorrar la seva pèssima imatge d'una manera molt clara. I que Joan Herrera ha perdut les maneres en més d'una ocasió. També agraeixo sincerament que tant Puigcercós com Mas hagin respectat els torns de paraula i que hagin intentat imposar el respecte que a altres ha mancat.
Però si haig de fer-ne algun titular, sens dubte em quedo amb la proposta que ha fet Puigcercós. Fa mesos que donem voltes al mateix debat i sempre en fugim per la tangent. No hi ha manera. Sóc un ciutadà que demana respostes i compromisos. Sóc un ciutadà que va ser a la manifestació del 10 de juliol on vam dir que nosaltres decidim. Puigcercós, assumint que Mas guanyarà les eleccions i que podrà marcar l'agenda política, ha dit que si CiU vol fer el referèndum pel concert econòmic Esquerra hi donarà suport, però amb el compromís que si la resposta és negativa es faci el referèndum d'independència.
Esvaïda la boira d'un tercer tripartit que ja tothom dóna per descartat, la gran majoria d'aquest país agrairà poder anar a les urnes sabent quin full de ruta avala i en aquest sentit Esquerra i Puigcercós són clars. Esperarem el 2012; demanarem el concert; ens diran que no; ens gastarem els diners fent un referèndum per poder dir que apliquem el dret de decidir. I ens diran que no igualment. I després, què?
150 minuts de debat i la resposta continua pendent. Perquè la resposta no és parlar del Quebec i de la fractura social i dir que el referèndum només el farem si el podem guanyar. Amb el full de ruta de CiU, entre el 2013 i el 2014 el país entrarà als llimbs. No costa gens comprometre's avui a fer un referèndum d'independència abans del final de legislatura. Mas guanyarà, vencerà el 28N, però en aquest punt, us ho asseguro, no convencerà.
Aquest procés que esmentes serà ràpid perquè mai s'arrivarà a fer cap referendum per el concert. Espanya no ho permeterà i, d'altra banda, quan Mas parla de "dret a decidir" només és un asqué electoral per fer-se passar per sobiranista. Darrerament, Mas parla de "demanar" el concert a Madrid.
El de sempre, vaja.
Jo no demano la proclamació unilateral, sinó un referèndum democràtic en el qual tothom es pugui expressar a una pregunta concreta. Referèndum que no autoritzaria Espanya, d'acord, però de la mateixa manera que tampoc admetria una proclamació unilateral. En els docs casos, i no pas només en un, els catalans trencaríem el marc constitucional i hauríem de tirar pel dret, però el referèndum ens legitima millor davant del concert de nacions.
I el que demanaria als independentistes votants de CIU és per quins set sous hem de ser sempre i a perpetuitat els sobiranistes catalans els resignats a no "trencar" el país.
Els països bàltics tampoc tenen l'homogeneïtat o la unanimitat de la seva població quant a preferències nacionals però són independents respecte a la seva potència colonial. Seguint la justificació d'en Mas, aquests països bàltics no ho haurien de ser mai d'independents per no fragmentar llurs societats.
Sobre el concert econòmic de CIU em sembla que ens haurem de resignar a una capa lleu de millora del sistema actual de finançament-recaptació de Catalunya, sense cap canvi substancial però això sí, venuda a bombo i plateret.
Una salutació ben cordial per a tothom.
M'ha agradat sentir el President castellanoparlant Montilla (Psc-Psoe) defensant la llengua catalana. Molt. I em segueix cansant que Ic gasti tant aquesta fórmula que em sembla ja del segle XIX de: esquerres=sempre bons i dretes=sempre dolents; doncs depèn de quina mena d'esquerra i de quina mena de dreta. Em sembla molt simplista i reiteratiu.
Pel què fa a Pp y Ciutadadanos (on comença una cosa i acaba l'altre?) han quedat retratats amb el tema de la llengua, perdent els papers i tota mena de credibilitat. Tot i que els seus discursos són majoritaris a Espanya són marcians a Catalunya.
En resum: m'ha agradat el debat, molt més del que em pensava i m'agradaria pensar que hi haurà més escons independentistes -siguin del partit que siguin- al Parlament de Catalunya a la propera legislatura que els que hi ha ara.
Per cert, us heu fixat que al minut final cap dels candidats ha mirat a càmera? Ningú els indicava quina estava punxada? M'estranya. Només l'Artur Mas ho ha fet, no sé si per què ha sigut l'últim i s'hi ha fixat o perquè algú li ho ha indicat.
Dit això, segueixo creient que ningú canviarà el seu vot de resultes del debat, potser algú decidirà no anar a votar, tenint en compte el que s'ha vist.
En quant als abstencionistes no sé si canviaran d'opinió amb el que s'ha vist al debat; d'entrada molts d'ells ja no l'hauran mirat.
Queden 6 dies per insistir #votaindepedencia Vota! Independència!