Albert |
diumenge, 21 de novembre de 2010 | 12:08h
No.
No m'agraden les campanyes electorals.
Diu que s'han de fer per mobilitzar no sé qui.
Però no, no m'agraden.
Quan era estudiant ja criticava aquells professors que t'ho feien jugar tot al darrer examen. N'hi havia que no entenien -potser encara no entenen ara- el nou concepte d'avaluació contínua.
I els ciutadans, els votants, el poble, com diuen alguns, hauríem d'aplicar als nostres representants polítics el concepte d'avaluació contínua.
Al marge de la campanya doncs, al marge del què diuen ara uns i del que prometen també uns altres, els ciutadans hauríem de ser capaços d'avaluar el què han fet uns i altres durant els darrers quatre anys.
Em reconforta veure que les enquestes posen al seu lloc aquells que han estat protagonistes de l'etapa més trista del govern de la Generalitat d'ençà de la restauració de la democràcia. Tinc la bona sensació que el poble aplicarà adequadament als nostres polítics el concepte d'avaluació contínua i fins i tot sembla visualitzar-se que després de dues eleccions al Parlament de Catalunya, el guanyador de les eleccions serà el que podrà governar el país. Aquest serà per a mi el primer pas per a la recuperació del prestigi de la primera institució del meu país.
Ho he dit sovint, i ho repeteixo una vegada més.
El primer engany del tripartit, allò que el al meu entendre l'ha desacreditat des del primer dia, és el fet de no haver respectat mai la llista guanyadora.
Si el PSC de Maragall o Montilla hagués guanyat les eleccions, li hagués atorgat tota la llicència per pactar amb els partits que més li haguessin convingut. Cap problema.
Però havent-les perdut, i en el cas de Montilla, havent-les perdut per una diferència abismal, això ja donava al govern de perdedors un descrèdit i un desprestigi enorme.
Celebraré enormement doncs que qui guanyi les eleccions diumenge vinent, sigui qui sigui, tingui tot el dret a governar.
Només per això Catalunya passarà de ser una república bananera -amb tots els respectes cap a les repúbliques bananeres- a ser un país seriós.
Aquest serà ja el primer canvi.
I sortosament, de canvis en positiu en vindran més.
Si qui governa aquest nostre país és una coalició de partits formada per CDC i UDC que, a diferència del tripartit, es presenten junts a les eleccions, no veurem tampoc mai cap llei aprovada al nostre Parlament amb els vots a favor de CDC i el vots en contra de UDC. Això no sé si passa fins i tot a certes repúbliques bananeres...
Segon gran canvi.
El que no veurem tampoc és cap conseller de CDC manifestant-se en contra d'un conseller d'UDC i demanat-ne la dimissió...
Ni veurem tampoc al matí al si del govern votar a favor de... i a la tarda manifestar-se en nom del partit en contra de...
Ni veurem episodis com el de la corona d'espines a Jerusalem i després aquí fer tots el honors al Sant Pare...
Ni veurem fer dimitir cap conseller per una trucada de Madrid...
Ni veurem un President incapaç de fer remodelacions al govern perquè no el deixen els partits que formen govern...
Ni veurem un conseller de la Generalitat reconeixent que el govern no té projecte i que és un artefacte inestable però quedant-se al si d'aquest govern...
Ni veurem més un President de la Generalitat parlant pestes en plena campanya electoral de la coalició governamental que li ha permès ser President...
Uf... quants canvis!!!
Els uns ens demanen quatre anys més per acabar el projecte (?)
Els altres ens diuen ara que per valents ells i en proposen ara un Referèndum (?)
Els altres, còmplices eterns del PSC-PSOE ens demanen anar més cap a l'esquerra quan el PSOE a Madrid s'ha vist obligat a fer polítiques pròpies de "les dretes"...
El que dèiem...
Si passant de la campanya apliquem als nostres polítics l'avaluació contínua, em sembla que molt pocs passaran el darrer examen amb bona nota. Crec que tots plegats hi sortirem guanyant!
El primer engany del tripartit, allò que el al meu entendre l'ha desacreditat des del primer dia, és el fet de no haver respectat mai la llista guanyadora.
Si el PSC de Maragall o Montilla hagués guanyat les eleccions, li hagués atorgat tota la llicència per pactar amb els partits que més li haguessin convingut. Cap problema.
Però havent-les perdut, i en el cas de Montilla, havent-les perdut per una diferència abismal, això ja donava al govern de perdedors un descrèdit i un desprestigi enorme.
Celebraré enormement doncs que qui guanyi les eleccions diumenge vinent, sigui qui sigui, tingui tot el dret a governar.
Només per això Catalunya passarà de ser una república bananera -amb tots els respectes cap a les repúbliques bananeres- a ser un país seriós.
Aquest serà ja el primer canvi.
I sortosament, de canvis en positiu en vindran més.
Si qui governa aquest nostre país és una coalició de partits formada per CDC i UDC que, a diferència del tripartit, es presenten junts a les eleccions, no veurem tampoc mai cap llei aprovada al nostre Parlament amb els vots a favor de CDC i el vots en contra de UDC. Això no sé si passa fins i tot a certes repúbliques bananeres...
Segon gran canvi.
El que no veurem tampoc és cap conseller de CDC manifestant-se en contra d'un conseller d'UDC i demanat-ne la dimissió...
Ni veurem tampoc al matí al si del govern votar a favor de... i a la tarda manifestar-se en nom del partit en contra de...
Ni veurem episodis com el de la corona d'espines a Jerusalem i després aquí fer tots el honors al Sant Pare...
Ni veurem fer dimitir cap conseller per una trucada de Madrid...
Ni veurem un President incapaç de fer remodelacions al govern perquè no el deixen els partits que formen govern...
Ni veurem un conseller de la Generalitat reconeixent que el govern no té projecte i que és un artefacte inestable però quedant-se al si d'aquest govern...
Ni veurem més un President de la Generalitat parlant pestes en plena campanya electoral de la coalició governamental que li ha permès ser President...
Uf... quants canvis!!!
Els uns ens demanen quatre anys més per acabar el projecte (?)
Els altres ens diuen ara que per valents ells i en proposen ara un Referèndum (?)
Els altres, còmplices eterns del PSC-PSOE ens demanen anar més cap a l'esquerra quan el PSOE a Madrid s'ha vist obligat a fer polítiques pròpies de "les dretes"...
El que dèiem...
Si passant de la campanya apliquem als nostres polítics l'avaluació contínua, em sembla que molt pocs passaran el darrer examen amb bona nota. Crec que tots plegats hi sortirem guanyant!
I què pensa fer aquest teu líder tan
seriós per recuperar els 60 milions d'euros que ens pren Espanya
cada dia?
Ja sap que aquest cop tindrà una
oposició de veritat? Una oposició que li descobrirà les vergonyes?
I si no teniu majoria absoluta? Amb qui
pactareu?
Amb el vostre bipartit no en teniu pas
prou.
Com teniu el concert econòmic? Ja
heu entès que després de la sentència de l'estatut cal canviar la
constitució per obtenir-lo? No som territori foral nosaltres.
Estimat
cunyat.
Només
és viable la independència, perquè és l'única decisió que només
depèn de la voluntat majoritària dels catalans, sense modificar cap
norma espanyola.
Vols
independència? Vota INDEPENDÈNCIA.
http://www.solidaritatcatalana.cat/
Et mofes del "meu" candidat seriós?
Quines són aquestes vergonyes que dius que descobrireu?
Et mofes del concert econòmic?
Jo no.
Jo ne me'n ric de ningú.
Ni tan sols del "teu" Laporta.
Si entreu al Parlament, només espero que tingueu una actitud tan constructiva com la que ha tingut CiU durant els darrers set anys, pactant lleis i sumant-se a pactes nacionals que eren importants i necessaris.
Jo vull independència i voto a qui crec que la portarà. En som molts que així ho farem.
Pots respectar-ho o tots haurem d'esperar que SI obtingui 68 diputats perquè la vostra linia és l'única que té la veritat?
Sento que t'hagi semblat poc respectuós, sorneguer i burleta.
No era la meva intenció però igualment te'n demano disculpes.
Feia dies que no escrivies i per tant feia dies que no et feia comentaris.
Devem haver perdut la connexió.
Ho sento, de veritat.
Una abraçada.
*Carme