Tornem a tindre el burro en l’herba, o siga el PP, bramant com un jònec contra "la ingerència catalana". L’amic Joan-Carles Martí donava notícia en el seu blog de l’inici d’una campanya per promoure l’ús de la llengua pròpia i secular d’Elx: «Fes teu el valencià». Fixeu-vos-hi: «valencià»: denominació estatutària. Per quin motiu ha bramat contra això el PP? Doncs perquè, curiosament, El Tempir, Associació Cívica per la Llengua a Elx, que és qui ha pres la inicativa de la campanya, a més de l’Ajuntament d’Elx hi ha comptat amb la col·laboració –econòmica– de la Generalitat de Catalunya.
Al PP li ha faltat l’aire per a reballar clams –o brams– al cel, i per boca d’un tal David Serra ataca l’Ajuntament d’Elx dient que «está haciendo un flaco favor a la defensa de las señas de identidad de la Comunitat al llevar a cabo una campaña de promoción del catalán con fondos públicos aportados por el Gobierno de Montilla...» Caga't ja, Martorell!
«Las señas de identitat de la Comunidad...» Quines són les senyes d’identitat d’aqueixa «Comunidad» que tant aïradament defensa el PP? La corrupció, la mentida, el cinisme, la censura, el castellà... Però sobretot l’agressió continuada contra la llengua secular dels valencians, tant se val com li diguen, si valencià o català. Les accions institucionals del PP sempre han estat contra la normalització del nostre català, a l’escola, als mitjans de comunicació, a les institucions públiques... El desassistiment per part del PP és absolut. No fa un brot pel nostre català, ni que hi pose “valencià”. El menyspreen, ens menyspreen. Ells –els del PP– són del castellà, ànima negra de vells «corregidores de Castilla», fidels encara a les instruccions del rei incendiari i ressentit, enemic dels valencians: «Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado.»
Protesten els del PP perquè la Generalitat de Catalunya ha col·laborat econòmicament en una campanya per afavorir l’ús del «valencià» a Elx. I és així perquè, com és conegut per tothom, la Generalitat Valenciana no solament no el promou, més aïnes el desatén perquè en desitja –i en fomenta– la desaparició. Per tant, cal buscar-se el suport on l’ofereixen de bon grat. En aquest cas, la Generalitat de Catalunya.
De la manera de fer del PP, en el castellà que malden per imposar-nos «por justo derecho de conquista», en diuen ser «como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer». Ara bé, lladrar, a gosades que lladren. Serà perquè com més por té el gos, més lladra? Com que les acusacions per corrupció i malbaratament no els cauen damunt com un plovisqueig sinó com una aiguarrada… Cal distraure l’atenció perquè no mirem els abellons per on els brolla el florit i la podridura.
Ja sé que pot semblar fer volar coloms, però no em resisteixo a plantejar quin seria el futur d'illots com Asp i de retruc de les altres comarques castellanoparlants en uns nació catalana (o valenciana, tant li fa) indepeendent.
Lluís-Xavier Flores| Adreça electrònica |
dimarts, 23 de novembre de 2010 | 14:25h
Doncs el que són, territoris castellanoparlants, amb el castellà com a llengua autòctona i oficial, igual que hi ha territoris valencianoparlants, amb el valencià com a llengua patrimonial i oficial. Cada idioma haurà de tindre el seu estatus.
El nostre país haurà de respectar les seues dos llengües patrimonials, però cadascuna serà prioritària i d'ús oficial en els seus territoris, com ara a Bèlgica, sense que això implique que no s'estudien obligatòriament ambdós.
Evidentment la situació del País Valencià no és la de Balears, on tot el territori és històricament catalanoparlant, o Catalunya on la gran part també ho és, tret de la Vall d'Aran, com tot sabem.
Els valencians de comarques valencianoparlants estudiaran i coneixeran el castellà i els valencians de comarques castellanoparlants estudiaran i coneixeran el valencià. Tots entendrem els dos idiomes però per a exercir en segons quina zona haurem de saber expressar-nos i usar l'idioma autòcton, com ocorre a Suïssa.
No es tracta d'imposar o restringir l'ús d'un idioma, cal vore'ls, tots dos, com a patrimoni del nostre país i això s'aconseguirà amb el bilingüisme dels castellanoparlants, i quan el bilingüe no només ho siga el valencianoparlant, com fins ara.
Tacte i una bona planificació lingüística és la clau. Per això la llengua minoritària i minoritzada, el valencià, haurà de ser la llengua vehicular i d'ús exclusiu, oral i escrit, en l'administració valenciana del territori valencianoparlant, cosa que encara no hem aconseguit.
Evidentment la documentació destinada a tot el territori, sia feta en el territori valencianoparlant o en el castellanoparlant, es farà, publicarà i difondrà en els dos idiomes oficials.
Per últim, una reflexió que ja fa temps faig als meus alumnes de valencià a zones castellanoparlants: Afortunadament l'ensenyament del valencià als territoris castellanoparlants es podria fer a partir del parlar local, cosa que no s'ha fet encara. M'explique. Fer entendre als valencians castellanoparlants l'origen del seu parlar (ara en vies d'extinció) és una manera d'acostar-los al valencià d'una manera afectiva. Recordem que l'aragonés o el català que es va parlar en la majoria de territoris valencians castellanoparlants actuals està plagat de valencianismes com a mostra de la llengua que s'hi va parlar anteriorment (Baix Segura, Elda, Sogorb...) o com a mostra de la llengua aragonesa (hui reclosa al Pirineu) que va aportar molts dels trets actuals que definixen i singularitzen el català del País Valencià.
Per cert, continuem somiant. En una hipotètica (i més que improbable, actualment) nació catalana independent (o Països Catalans independents), o nació aragonesa (encara més improbable, però al cap i a la fi històrica, ja que és l'únic marc nacional o supranacional que els valencians hem tingut històricament: la Corona d'Aragó, a banda d'Espanya, clar) hi hauria el mateix multilingüisme que a l'època medieval, tot i que amb una influència i àmbits d'ús diferent, amb un idioma majoritari, el català/valencià, un menys majoritari el castellà (que ha substituït en gran part l'aragonés), i dos de minoritaris, l'aragonés (reclós a algunes valls aragoneses) i l'occità (a la Vall d'Aran).
La intercomunicació entre totes estes llengües no era cap problema a l'Edat Mitjana (on no hi havia traductors on line ni ensenyament gratuït d'idiomes a les escoles). Perquè ho hauria de ser ara? Només amb que cada idioma se senta protegit, vàlid, funcional i plenament normalitzat en el seu territori, així com els parlants respectats (com ocorre a Suïssa), i tots puguem aprendre els idiomes germans, veïns i al capdavall propis del nostre país, no cal perquè esglaiar-se.
cucarella |
dimarts, 23 de novembre de 2010 | 16:59h
Bé, xaval, tu intenta convèncer de tot això que somies als castellanoparlants del País Valencià, a vore que traus de trellat. M'imagine que poc. O siga que cadascú a la seua, ells a lo d'ells, tu amb la nació valenciana i la llengua valenciana, jo amb el català i els Països Catalans. Que ca'u s'apanye com puga!
joaquim |
dimarts, 23 de novembre de 2010 | 19:33h
Recordo que el mestre Fuster donava`per fet a "Nosaltres els valencians" que sense la subordinació a Castella i per un procés progressiu i natural el català (valencià) hauria absorbit a poc a poc el castellà de les zones xurres i ara tan sols hi quedaria algun remot vestigi... Això en general, i superespecialment a les zones més properes de la ciutat de València, on LA SEUA ACCIÓ hauria estat abassegadora, i ara no tindriem l'anomalia de tenir zones castrellanoparlants a pocs quilòmetres del Cap iCASAL, DE LA MATEIXA MANERA QUE A L' HINTERLAND DE SANT PETERSBURG TAMPOC NO hi queda cap vestigi del primitiu finès...
Algú pensa que als catalans amb el PP, Ciutadans o el PSOE sòl no farien el mateix que al País Valencià.
La diferència és que al Principat hi ha partits nacionalistes catalans que han aconseguit aturar-los el pas.
I al País Valencià no n'hi ha partits nacionalistes valencians que no tinguen que emprar-se i hipotecar-se en cap altre territori de la nació lingüística.
El defecte dels valencians és voler emprear-se i hipotecar-se amb el principatins, pensant que són el 'primo de zumo sol' i ells sols ens treuran del clot, quan ha estat tot el contrari i el que en realitat han aconseguit i aconsegueixen és fer el 'primo' per augmentar el seu propi orgull i amor propi i enforsar-nos més encara davant el PP i PSOE valencià.
La faena l'hem feta un grup d'uns 10 elxans entrega -la qual cosa significa sencera en valencià central i en català principatí- sense cobrar un cèntim. Pots escoltar la preciosa fonètica valenciana de set joves de la ciutat d'Elx entre 19 i 30 anys aquí. Ja l'han vista 510 persones a youtube en un parell de dies. Em sembla magnífic.
Els diners és per a pagar la cartelleria i les factures de la televisió i ràdio local i poc més: són empreses privades i comprendràs que vulguen cobrar.
Jo mateix sóc especialista universitari en marketing i publicitat i lingüista i t'assegure que no he cobrat un quinzet i que el que ho he fet per amor a la meua llengua i país. Han segut moltes hores t'ho assegure i així els altres especialistes i treballadors d'El Tempir que no han cobrat i ho han fet perquè pretenem que el jove d'Elx ens faça cas: "feu teu el valencià". Un 60% dels joves d'Elx afirmen saber parlar la llengua amb fluïdesa però al carrer això baixa dramàticament especialment quan parlen entre ells.
L'Ajuntament d'Elx ens ha donat els suports institucionals (autobusos urbans, cine municipal, mupis urbans) la qual cosa és d'agrair però no han pagat ni una factura de la campanya. Esteu apanyats amb raonaments com aquests.
Molts diners es gasta Espanya amb el Instituto Cervantes a repúbliques americanes i a tot el món on no es parla castellà? I això amb els teus diners i els meus sense que ningú s'espante si li diuen castellà o espanyol o si inverteixen "fora del seu territori".
En canvi, si la Generalitat Valenciana no ens dóna una moneta (monedeta) -i els vam demanar- no hem de demanar res a Catalunya i hem de veure com la llengua es mor davant dels nostres ulls quan es pot fer molt: "amb diners, torrons."
Francament, els acomplexats sou alguns de vosaltres i no nosaltres. D'altra banda la llengua emprada en la campanya parteix del valencià o català que parlem a Elx i no diem mai "zumosol" al suc de taronja. En canvi, emprem "tomata" en la campanya que és com ho hem dit els valencians d'Elx de tota la vida i uns quants localismes més.
La campanya pel valencià Parlam amb el 'clar que sí' ja la va fer el PP...
Anònim |
dilluns, 22 de novembre de 2010 | 11:18h
El que en realitat necessitem són lleis, lleis en favor del requisit lingüístic i l'ús del valencians des de l'àmbit educatiu fins el darrere racó, que en realitat són les que generen drets i obligacions.
Altra qüestió només és paper mullat, que sembla que no serveix ni per a torcar-se el cul.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
El nostre país haurà de respectar les seues dos llengües patrimonials, però cadascuna serà prioritària i d'ús oficial en els seus territoris, com ara a Bèlgica, sense que això implique que no s'estudien obligatòriament ambdós.
Evidentment la situació del País Valencià no és la de Balears, on tot el territori és històricament catalanoparlant, o Catalunya on la gran part també ho és, tret de la Vall d'Aran, com tot sabem.
Els valencians de comarques valencianoparlants estudiaran i coneixeran el castellà i els valencians de comarques castellanoparlants estudiaran i coneixeran el valencià. Tots entendrem els dos idiomes però per a exercir en segons quina zona haurem de saber expressar-nos i usar l'idioma autòcton, com ocorre a Suïssa.
No es tracta d'imposar o restringir l'ús d'un idioma, cal vore'ls, tots dos, com a patrimoni del nostre país i això s'aconseguirà amb el bilingüisme dels castellanoparlants, i quan el bilingüe no només ho siga el valencianoparlant, com fins ara.
Tacte i una bona planificació lingüística és la clau. Per això la llengua minoritària i minoritzada, el valencià, haurà de ser la llengua vehicular i d'ús exclusiu, oral i escrit, en l'administració valenciana del territori valencianoparlant, cosa que encara no hem aconseguit.
Evidentment la documentació destinada a tot el territori, sia feta en el territori valencianoparlant o en el castellanoparlant, es farà, publicarà i difondrà en els dos idiomes oficials.
Per últim, una reflexió que ja fa temps faig als meus alumnes de valencià a zones castellanoparlants: Afortunadament l'ensenyament del valencià als territoris castellanoparlants es podria fer a partir del parlar local, cosa que no s'ha fet encara. M'explique. Fer entendre als valencians castellanoparlants l'origen del seu parlar (ara en vies d'extinció) és una manera d'acostar-los al valencià d'una manera afectiva. Recordem que l'aragonés o el català que es va parlar en la majoria de territoris valencians castellanoparlants actuals està plagat de valencianismes com a mostra de la llengua que s'hi va parlar anteriorment (Baix Segura, Elda, Sogorb...) o com a mostra de la llengua aragonesa (hui reclosa al Pirineu) que va aportar molts dels trets actuals que definixen i singularitzen el català del País Valencià.
Per cert, continuem somiant. En una hipotètica (i més que improbable, actualment) nació catalana independent (o Països Catalans independents), o nació aragonesa (encara més improbable, però al cap i a la fi històrica, ja que és l'únic marc nacional o supranacional que els valencians hem tingut històricament: la Corona d'Aragó, a banda d'Espanya, clar) hi hauria el mateix multilingüisme que a l'època medieval, tot i que amb una influència i àmbits d'ús diferent, amb un idioma majoritari, el català/valencià, un menys majoritari el castellà (que ha substituït en gran part l'aragonés), i dos de minoritaris, l'aragonés (reclós a algunes valls aragoneses) i l'occità (a la Vall d'Aran).
La intercomunicació entre totes estes llengües no era cap problema a l'Edat Mitjana (on no hi havia traductors on line ni ensenyament gratuït d'idiomes a les escoles). Perquè ho hauria de ser ara? Només amb que cada idioma se senta protegit, vàlid, funcional i plenament normalitzat en el seu territori, així com els parlants respectats (com ocorre a Suïssa), i tots puguem aprendre els idiomes germans, veïns i al capdavall propis del nostre país, no cal perquè esglaiar-se.
Recordo que el mestre Fuster donava`per fet a "Nosaltres els valencians" que sense la subordinació a Castella i per un procés progressiu i natural el català (valencià) hauria absorbit a poc a poc el castellà de les zones xurres i ara tan sols hi quedaria algun remot vestigi... Això en general, i superespecialment a les zones més properes de la ciutat de València, on LA SEUA ACCIÓ hauria estat abassegadora, i ara no tindriem l'anomalia de tenir zones castrellanoparlants a pocs quilòmetres del Cap iCASAL, DE LA MATEIXA MANERA QUE A L' HINTERLAND DE SANT PETERSBURG TAMPOC NO hi queda cap vestigi del primitiu finès...
Algú pensa que als catalans amb el PP, Ciutadans o el PSOE sòl no farien el mateix que al País Valencià.
La diferència és que al Principat hi ha partits nacionalistes catalans que han aconseguit aturar-los el pas.
I al País Valencià no n'hi ha partits nacionalistes valencians que no tinguen que emprar-se i hipotecar-se en cap altre territori de la nació lingüística.
El defecte dels valencians és voler emprear-se i hipotecar-se amb el principatins, pensant que són el 'primo de zumo sol' i ells sols ens treuran del clot, quan ha estat tot el contrari i el que en realitat han aconseguit i aconsegueixen és fer el 'primo' per augmentar el seu propi orgull i amor propi i enforsar-nos més encara davant el PP i PSOE valencià.
La faena l'hem feta un grup d'uns 10 elxans entrega -la qual cosa significa sencera en valencià central i en català principatí- sense cobrar un cèntim. Pots escoltar la preciosa fonètica valenciana de set joves de la ciutat d'Elx entre 19 i 30 anys aquí. Ja l'han vista 510 persones a youtube en un parell de dies. Em sembla magnífic.
http://www.youtube.com/watch?v=hUQF0V8-or8
Els diners és per a pagar la cartelleria i les factures de la televisió i ràdio local i poc més: són empreses privades i comprendràs que vulguen cobrar.
Jo mateix sóc especialista universitari en marketing i publicitat i lingüista i t'assegure que no he cobrat un quinzet i que el que ho he fet per amor a la meua llengua i país. Han segut moltes hores t'ho assegure i així els altres especialistes i treballadors d'El Tempir que no han cobrat i ho han fet perquè pretenem que el jove d'Elx ens faça cas: "feu teu el valencià". Un 60% dels joves d'Elx afirmen saber parlar la llengua amb fluïdesa però al carrer això baixa dramàticament especialment quan parlen entre ells.
L'Ajuntament d'Elx ens ha donat els suports institucionals (autobusos urbans, cine municipal, mupis urbans) la qual cosa és d'agrair però no han pagat ni una factura de la campanya. Esteu apanyats amb raonaments com aquests.
Molts diners es gasta Espanya amb el Instituto Cervantes a repúbliques americanes i a tot el món on no es parla castellà? I això amb els teus diners i els meus sense que ningú s'espante si li diuen castellà o espanyol o si inverteixen "fora del seu territori".
En canvi, si la Generalitat Valenciana no ens dóna una moneta (monedeta) -i els vam demanar- no hem de demanar res a Catalunya i hem de veure com la llengua es mor davant dels nostres ulls quan es pot fer molt: "amb diners, torrons."
Francament, els acomplexats sou alguns de vosaltres i no nosaltres. D'altra banda la llengua emprada en la campanya parteix del valencià o català que parlem a Elx i no diem mai "zumosol" al suc de taronja. En canvi, emprem "tomata" en la campanya que és com ho hem dit els valencians d'Elx de tota la vida i uns quants localismes més.
El que en realitat necessitem són lleis, lleis en favor del requisit lingüístic i l'ús del valencians des de l'àmbit educatiu fins el darrere racó, que en realitat són les que generen drets i obligacions.
Altra qüestió només és paper mullat, que sembla que no serveix ni per a torcar-se el cul.
Salut i Terra