Dimecres en Titot penjava un apunt en què feia una proposta per als indecisos, una proposta que personalment ja em va fer en Roger Buch, i que consisteix a preparar el sobre amb el vot de les formacions polítiques entre les quals dubtem i triar-ne un a l'atzar davant l'urna mateix i llençar els altres. Sigui perquè tots tres ens fan el mateix goig o el mateix fàstic, la qüestió és no regalar a l'autonomisme ni un sol vot que pugui ser decisiu.
Aquest dijous la Xarxa de Blocs Sobiranistes ha enviat un correu en què recorden un parell d'exemples de miopia amb resultats nefastos i demanen a tot independentista que el 28 de novembre vagi a votar. Si no sou de la XBS i no ho heu rebut, podeu llegir-ne el text al bloc de l'amic Borinotus.
Dissabte, mentre un servidor serà al Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica a Arenys de Munt explicant els possibles orígens valencians del cosmògraf Abraham Ortelius, els promotors de 68 diputats faran l'acte central al CAT.
I al twitter continua el #votaindependencia, cada cop amb més intensitat. Ara ja fem més de 600 piulades de mitjana cada dia. Diumenge 14 en vam fer 895 i no m'estranyaria pas que aquest cap de setmana superéssim el miler. Som més de 300 veus escampant el missatge. Al final de l'apunt trobareu el PDF amb el llistat actualitzat. Un cop més, si m'he deixat algú demano disculpes i prego que m'ho feu saber.
Falten tot just nou dies per a les eleccions i crec que estem en condicions de crear aquell ambient èpic i eufòric que tant ens convé i que tant necessitem per deixar fet miques el desànim. Hem d'arribar a aquell punt tan emotiu que vam viure a Arenys de Munt, quan tots els Països Catalans i part de l'estranger eren al costat dels qui votaven, saturant la riera. Hem de reviure l'emoció del 10 de juliol a Barcelona, quan vam prendre consciència que estàvem guanyant la batalla als qui haurien volgut fer-ne una manifestació en defensa de l'estatut.
El 28 de novembre aquest poble èpic, que durant tants anys va estar adormit i que finalment s'ha desvetllat tornarà a fer història. Ens llevarem al matí, oblidarem les enquestes i els intents de rentar-nos el cervell, anirem cap a l'urna i votarem independència. I sentirem fins al darrer pam de pell que tothom està fent el mateix gest alhora. Reviurem Arenys de Munt i reviurem el 10 de juliol. I al vespre, amb la feina feta, plorarem d'emoció perquè ho haurem aconseguit: haurem aconseguit que al Parlament de Catalunya hi hagi més presència que mai de l'independentisme. I aquesta jugada silenciosa, intel·ligent i inesperada per molts, ens permetrà afrontar la legislatura 2010-2014 d'una altra manera, molt millor que no pinta ara amb una CiU amb la majoria absoluta a tocar.
Dissabte, mentre un servidor serà al Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica a Arenys de Munt explicant els possibles orígens valencians del cosmògraf Abraham Ortelius, els promotors de 68 diputats faran l'acte central al CAT.
I al twitter continua el #votaindependencia, cada cop amb més intensitat. Ara ja fem més de 600 piulades de mitjana cada dia. Diumenge 14 en vam fer 895 i no m'estranyaria pas que aquest cap de setmana superéssim el miler. Som més de 300 veus escampant el missatge. Al final de l'apunt trobareu el PDF amb el llistat actualitzat. Un cop més, si m'he deixat algú demano disculpes i prego que m'ho feu saber.
Falten tot just nou dies per a les eleccions i crec que estem en condicions de crear aquell ambient èpic i eufòric que tant ens convé i que tant necessitem per deixar fet miques el desànim. Hem d'arribar a aquell punt tan emotiu que vam viure a Arenys de Munt, quan tots els Països Catalans i part de l'estranger eren al costat dels qui votaven, saturant la riera. Hem de reviure l'emoció del 10 de juliol a Barcelona, quan vam prendre consciència que estàvem guanyant la batalla als qui haurien volgut fer-ne una manifestació en defensa de l'estatut.
El 28 de novembre aquest poble èpic, que durant tants anys va estar adormit i que finalment s'ha desvetllat tornarà a fer història. Ens llevarem al matí, oblidarem les enquestes i els intents de rentar-nos el cervell, anirem cap a l'urna i votarem independència. I sentirem fins al darrer pam de pell que tothom està fent el mateix gest alhora. Reviurem Arenys de Munt i reviurem el 10 de juliol. I al vespre, amb la feina feta, plorarem d'emoció perquè ho haurem aconseguit: haurem aconseguit que al Parlament de Catalunya hi hagi més presència que mai de l'independentisme. I aquesta jugada silenciosa, intel·ligent i inesperada per molts, ens permetrà afrontar la legislatura 2010-2014 d'una altra manera, molt millor que no pinta ara amb una CiU amb la majoria absoluta a tocar.
Som-hi! Que s'abstinguin ells!
