Perdoneu que hagi fet servir aquesta expressió espanyola, però no he trobat cap equivalència en català. És tracta d’un topic espanyol basat en un fet històric. És el topic que ve a coincidir amb l’estereotip que es dibuixa en el caràcter nacional espanyol, de ser orgullós, temerari, desafiant , que se’n fot del lo material, i que menysprea redir comptes.
Però també hi ha l’altre lectura d’aquest topic, és quan hi ha algú que fa grans números pensant-se que tot li sortirà de cara, seguin l’estereotip que abans he esmentat i que els espanyols més reaccionaris es senten tant orgullosos.
L’amic i editor Quim Torra, ha decidit dedicar-se a cor i ànima ha treure de l’oblit una sèrie d’intel·lectuals catalans que la guerra civil i el posterior exili , els va aniquilar intel·lectualment o com a persones. Molts van morir durant la guerra i l’immediat repressió feixista , els que varen sobreviure a l’exili, la censura imperant durant els 40 anys del franquisme, vam provocar que el seu llegat no fos heretat per desgràcia nostre, per la classe intel·lectual catalana de la transició. Eren escriptors, periodistes,metges, científics, lingüistes, enginyers, arquitectes, mestres... que havien decidit al llindar del segle XX, fer seva l’Oda del Joan Maragall i dir Adeu a Espanya.
Aquests intel·lectuals van creure en una Catalunya europea, culta i civilitzada. A on l’orgull, la temeritat i la fatxenderia era vist com un signe d’estupidesa i pobresa intel·lectual. Una Catalunya europea a on fer números de gran Capitan significava ser un pocasolta o un il·lús. Una Catalunya europea on passar comptes, no només era ben vist, sinó que era considerat un deure moral ineludible. Volien una Catalunya emmirallada amb Anglaterra, Estats Units, Suïssa, Holanda, Suècia o França. A on els valors democràtics estan lligats a l’honradesa i a la dignitat. A on l’austeritat i la modèstia, és el que més és valora dels qui representen al poble. A on el treball ben fet és més apreciat que guanyar diners sense treballar. A on la paraula donada val més que un paper signat. A on l’orgull més gran, és poder ajudar anònimament al teu país i sense demanar res a canvi.
Es van anomenar els intel·lectuals que volien la Catalunya impossible. Hi estic totalment d’acord. Per desgràcia aquesta Catalunya que estaven construint els nostres avantpassat ha esdevingut impossible. Només cal veure el que ha succeït aquests anys amb el Tripartit. Només cal veure que ha succeït aquest estiu. Catalunya és a desgrat meu, una simple regió espanyola. En tots els sentits, intel·lectualment com socialment. Els catalans, siguin o no siguin independentistes, la majoria ha mamat de la cultura tòpica espanyola a on aparentar ser un Gran Capitan, és el que compte. A on, s'aposta per l'aparença i no es dóna cap valor a l'esforç del treball ben fet. A on la coherència és l'excepció de la regla entre els representants polítics. A on difamar l'adversari polític surt gratis. A on mentir és invertir en el teu futur polític. A on tot s'hi val per aconseguir l'objectiu, sense caure que justament és així com mai s'aconsegueix.
Sota aquesta cultura que ha viscut dues generacions, qui no s’estranya que Catalunya ara estiguem a on estem?
El destí d’una Catalunya europea , culta, civilitzada i moderna, no està definitivament tancat. El nostre destí depèn , si d’aquí poc més de deu dies, tu decideixes fer la Catalunya Impossible en possible.
Ara amb Reagrupament ho tens a l’abast.
El 28 Novembre, no només vota Independència, vota per la Catalunya Impossible. Fem-la possible!!
Has insultat, mentit, vilipendiat... has fet i dit tantes coses i bestieses que podríem obrir una biblioteca de la infàmia que portés el teu nom.
Però això de tunejar el logo dels Blocs amb estrella et situa definitivament en aquesta categoria: RATA!
Aprofitar-te així de la feina i creativitat dels altres. No podíem esperar cap altra cosa d'algú de la teva infàmia ètica...
Ja saps que no tot s'hi val. Fa molt temps que has superat qualsevol frontera i límit moral. Només em permeto recordar-te que "a todo cerdo le llega su San Martín"
En tot cas, aquesta persona, ara és el principal promotor de "Absolut Mas" , és a dir, dóna suport absolut a CiU. Espero que la direcció de convergència siguin prou intel·ligents d'apartar-se de persones com ell, tal com van fer amb aquell que es dedicava a tractar de terroristes als qui criticaven a l'Estat d'Israel i amant dels trets al clatell, que per cert ara està a Solidaritat.
Amb tot, no permetrè més comentaris al meu bloc com aquest. No escric per polemitzar o simplement per la meva persona. Miro d'escriure per l'única cosa que em porta a fer-ho: La independència de Catalunya i per això des del 2006 estic apostant pel que jo modestament penso que és la millor opció: Joan Carretero i Reagrupament
Endavant les Atxes!