Els castells i el cant de la Sibil·la ja són patrimoni de la humanitat. De fet, sempre ho han estat. Però el reconeixement per part de la UNESCO i la integració dins la llista del patrimoni cultral immaterial donen a aquestes dues expressions populars una projecció internacional i global, del tot merescuda. Felicitem-nos perquè, com ja va passar anys enrere amb la Patum de Berga, el misteri d'Elx i el tribunal d'aigües de València, la cultura catalana pot dir ben alt que és viva des de l'arrel. I, malgrat tots els malgrats, universal. [Més sobre aquest tema: Les tres potes de la cultura catalana]
