josepselva |
dimecres, 17 de novembre de 2010 | 14:52h
No tots, es clar, no tots prefereixen dormir, els ni-nis, en la seva nimietat no tenen somnis, o en tenen un de sol que han après a l’escola amb el mateix principi del gos da Pavlov, el reforç positiu, però en aquest cas és el reforç positiu envers la negativitat que han consentit els seus mestres i el sistema (des)educador. Conclusió: els dropos tenen premi. No estudiar i/otreballar té futur, la feina (ben o mal feta) no. El missatje te una coherència política indiscutible en aquest país on la gent que es dedica a la polìtica del nifas-nideixesfer subvenciona als seus successors.
Circula per internet una “carta” irònica suposadament escrita per una persona jove que, havent fet l’esforç per formar-se i cercar feina, s’adona tard del seu error i es queixa, equivocadament, al president d’un país que li havien dit que existía i era el seu. La copio al final per si a algú li abelleix llegir-la.
Si la carta és autèntica vol dir que entre el jovent encara hi ha algú xapat a l’antiga, que no ha entés això de l’estat del benestar, i la culpa inicial l’hem de buscar mes enrera -mea culpa- en nosaltres, en els que tenim fills grans i no varem saber encaminar-los per les autovies gratuites, acostumats com estem al peatge.
El futur no va en la direcció dels valors dels pares, avis dels nostres fills, que nosaltres ja varem sacsejar amb vocació trencadora, ni en els nous valors que també nosaltres, que no hem passat una guerra i som fills putatius del hippysme i el maig francés, varem establir com a nova frontera ideològica. Ens varem quedar curts i ens complicàrem la vida innecessàriament llegint Marcuse, Fromm, Mounier i altra gentussa que ens enboirà el cervell amb teories sobre el capitalisme el marxisme i l’esforç gratificant, però hi teniem tot el dret i al fi i al cap era i és la nostra vida.
Tots els errors son esmenables excepte aquells que ens donem compte que ho son quan ja s’ha assecat el tipex, i aquest és el drama no nomès nostre, sinó de totes les generacions. Hi ha un temps inajornable per fer-se l’idea de l’entorn, del mon, del jo, que es el mateix que tenim per establir quines són les relacions que hi establirem per sempre. Això és tan canviant que tots els que hem ultrapassat la frontera vivim en un altre mon, el nostre va deixar d’existir en el moment en que el varem pensar. Ara el pensament és un altre.
Si el temps es la percepció de la successió del moviment, entre els 30 i els 35 anys ara, fa un temps potser abans, el “nostre mon” queda antiquat i ens trobem desarelats, ens transformem en grup humà en extinció. Però abans d’aquest moment, tot just en el del ritus iniciàtic que marca el pas d’estudiant obligat a treballador potencial, passem el Rubicó, sense marxa enrera, com les motos. -alea iacta es”-.
Tinc amics i amigues, gent preparada, estudiosa, tiulada, curriculada...i desfeinada. Es varen creure això de que el currículum es una porta d’entrada al mon laboral i ara es donen compte que es un mer sistema de selecció de les petites dosi de contractació necessàries i ineludibles. El self-made-man (o woman) no és de la nostra cultura. Com tampoc ho és la política i la democràcia en el sentit helènic de Pericles.
No se si els ni-nis seran feliços en la seva nimietat, però se que els joves no-ni-nis, han descobert –tard- el seu error. Veren creure que la formació els obriria portes, i varen oblidar les claus i la destral per tirar-les a terra quan no s'obrien despres de tres pics i repicó.
Si em prometen fer-la servir els en deixo una de destral que és a la vegada clau mestra. Oblideu tot el que heu après.
CARTA
DE DISCULPA AL PRESIDENT MONTILLA
Molt
Honorable President Montilla,
M'he
assabentat que ha destinat 20.000.000 d'€ perquè 5000 joves que ni estudien ni
treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc
conscient que des del govern només s'impulsen mesures destinades a la millora
de la societat, i que fins i tot s'han vist obligats a emetre deute públic per
sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per
aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m'agradaria
demanar-li disculpes.
Sé
que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat
la meva etapa d'educació obligatoria, lamento no haver pertorbat el
funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor;
per no parlar de l'execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li
demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser
emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.
Però
aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat
treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de
recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és
imperdonable.
També
vull aprofitar l'avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares.
Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; pero ells dos s'aixequen a les 7
del matí per anar a treballar i ...sí, tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per
pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca
universitària; aixo m'alleuja la consciència.
Té
tot el meu suport per acabar d'eradicar valors com l'esforç, el sacrifici i
l'excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectoria formativa, són un
exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi's amb
la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d'atur
juvenil: quins ignorants!!
Jo
ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l'esperança perquè a la nova
generació que puja no l'haurà d'ajudar tant; s'estalviarà tot el que es deixin
de gastar en els baratíssims llibres de text.
Cordialment,
Nisí Ni-ninó
P.D. Prego que disculpi el fet d'haver après a escriure sense faltes
d'ortografia.
Malauradament ens cal molt més que una destral mestra per fer caure portes i engegar a fer nones el regnat del ni-nisme i la nimietat del sistema. Mea culpa, Deúvostresenyor, confesso que -a mis "taitantos"- jo també he pecat; però no pateixi perquè la roda ja s'encarrega de ficar-me a la borsa dels des(ca)feinats per tal d'expirar, com toca, tots els meus pecats de joventut.
Una salutació pel país dels montilles (i similars) on el ni-ni és el rei (o a l'inrevés).
Signat: T.E.S.P.S.F.A.M (Trentanyera Encara que Sobradament Preparada, Sense Feina i Aspirant a Mileurista)
Ps. Atés que el bloc no deixa posar més 5 enllaços (encara que només n'hi ha 4, no em deixa penjar el comentari) ací vos deixe les URL d'un documental (en dos parts) arran dels "mileuristes" i la generació JASP (amb anunci inclòs i una bona anàlisi publicitària) "Sin desperdicio": curt, clar, i en català (sí, sí, en català).
Anunci (o pecat) original que ens va expulsar del paradís... cliqueu ací
Anunci paròdia que reflexa l'esperit d'un aspirant a JASP frustrat i esdevingut en ni-ni de pel·lícula de Jollibud (sovint desgraciadament la realitat supera la ficció): cliqueu ací
Malauradament ens cal molt més que una destral mestra per fer caure portes i engegar a fer nones el regnat del ni-nisme i la nimietat del sistema. Mea culpa, Deúvostresenyor, confesso que -a mis "taitantos"- jo també he pecat; però no pateixi perquè la roda ja s'encarrega de ficar-me a la borsa dels des(ca)feinats per tal d'expirar, com toca, tots els meus pecats de joventut.
Una salutació pel país dels montilles (i similars) on el ni-ni és el rei (o a l'inrevés).
Signat: T.E.S.P.S.F.A.M (Trentanyera Encara que Sobradament Preparada, Sense Feina i Aspirant a Mileurista)
Ps. Atés que el bloc no deixa posar més 5 enllaços (encara que només n'hi ha 4, no em deixa penjar el comentari) ací vos deixe les URL d'un documental (en dos parts) arran dels "mileuristes" i la generació JASP (amb anunci inclòs i una bona anàlisi publicitària) "Sin desperdicio": curt, clar, i en català (sí, sí, en català).
www.youtube.com/watch?v=v8mdy6RaC9g&feature=related
www.youtube.com/watch?v=v-o2bzOVhFg&NR=1
[Podeu clicar directament sobre la segona part del documental en acabar el primer vídeo]
Per si de cas ací vos deixe els enllaços com vilawebnostresenyor mana (de quatre en quatre i tiro porque me toca)
Documental Primera Part: cliqueu ací
Documental Segona Part: cliqueu ací
Anunci (o pecat) original que ens va expulsar del paradís... cliqueu ací
Anunci paròdia que reflexa l'esperit d'un aspirant a JASP frustrat i esdevingut en ni-ni de pel·lícula de Jollibud (sovint desgraciadament la realitat supera la ficció): cliqueu ací
Salut.