Reballaren les campanes al vol com si haguera baixat el mateix Moisès amb les renovades taules de la llei de Déu: havien pactat la pau lingüística!!! A partir d’aquell moment, català i valencià formaven part –per solemne decisió política– del mateix diasistema, que era una manera maniàtica de dir que català i valencià eren la mateixa llengua, o això s’entestaven a afirmar alguns. Però havien de viure –ai!– en cases separarades. S’inventaren a tal efecte i finalitat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i prestigiosos lingüistes, amb estudis universitaris i tot, s’avingueren a formar-ne part en companyia d’uns altres, aquests, però, indocumentats. Això sí, no s’hi avenien barat a les dietes, sinó a canvi d’una pactada retribució regular i milionària.
Els qui arrufàrem el nas del costat unitarista fórem menystinguts per xafaguitarres, per talibans. El temps ha passat. Gràcies a l’AVL jurídicament català i valencià són llengües diferents. Fins i tot ho afirmen les institucions europees. Però no passa res... perquè tot s’havia pactat a fi de bé, no debades s’havia aconseguit «la pau lingüística».
Aleshores... ¿com és que els acabacases del govern del Molt Poc Honorable Francisco Camps insisteixen a bramar que els ofèn qui afirma que els valencians parlem català? Quina pau pactaren Rigol, Pujol, Lapiedra i companyia? I si els han enganyat, ¿per què "prestigiosos lingüistes" com Ferrando, Hauf, Saldanya, Messeguer, Casanova i etcètera no abandonen l’AVL pel frau que representa? Per què no baden boca i s’engulen el cullerot? Diners, diners...
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Rectificar és de savis, diuen. També ho és d’honrats.
Mal favor li fas al País Valencià amb la teua opinió grissa i trista.
Això t'ho diu un valencià independentista, unitarista que se sent nacionalment valencià i li diu a la llengua valencià malgrat que li la bufa dir-li català i que defén la senyera coronada junt a les quatre barres reials. T'has fet vell i lluny d'avançar qui et mira i et troba veu allò que va ser el valencianisme integrista que se sentia inferior als catalans o català de segona. Fas llàstima!
Si tant de temps fa que entres per ací, potser recordaràs que vaig dir que la llei de l'AVL comportaria la diferenciació jurídica entre català i valencià. És llei, i això és el que ha comptat a les institucions europees i per a Moratinos i per a qualsevol. Tant se val el diga la lingüística. Això ho déiem fa molt de temps i caldria que te'n recordares. Almenys per a a admetre que no m'he equivocat i sou vosaltres, els neobleverets, els secessionistes il·lustrats, els qui he esteu colgat aquest país en la misèria més absoluta. Qui siga lladre, que siga valent, "Ximo". I qui siga burro, que l'albarden.
foorche haci
Un valencià | dimarts, 16 de novembre de 2010 | 16:41h
Tots els valencians tenen llengua i al País Valencià té un nom que la sap tothom des de fa segles que a arribat fins els nostres dies per transmissió oral entre d'altres.
Pot ser tots els catalans també tinguen llengua i tinga un nom
que ells el saben i la denominació valenciana de la llengua la discriminen i desprecien de forma esclussiva i escluient com la forma d'anomenar un dialecte menor, en volta de ser fidels a la filologia, és a dir, la forma valenciana d'anomenar la llengua que hi ha al País Valencià i els valencians.
I no veig que cap català diga que un portugués parla gallec, formant part del mateix sistema lingüistic.
La nació des d'un punt de vista democràtic, només podrà cohesionar-se des del respecte a la seva pluralitat. I no amb l'uniformitat i imposició d'uns territoris a altres i des de la uniformitat.
cal anihiliar la púrria blavera
els blavers són tots uns traïdors a la pàtria comuna dels catalans que inclou València, Alacant i els altres indrets de migjorn
l'únic que foten els blavers i els qui parlen l'invent fastigós i innoble del "valencià" és fer el joc a l'imperialisme castellanista
els castellans són lladres i ho roben tot i els maleïls blavers que els fan costat es mereixen l'anorreament
altrament els anihilats serem tots nosaltres, la gent d'Alacant, València, Tarragona, Girona, Perpinyà, etc
hem de despertar
no podem permetre mai més traïdors blavers, púrria merdosa i infecta
el "valencià" és franquisme i prou - cal ser clar d'una puta vegada
Això és també una realitat social. Què proposeu que es faça amb els valencians que tot i sentir-nos profundament valencians li diem, també, "llengua catalana" a la llengua que parlem cada dia? Es pot ser valencià i espanyol però no es pot ser valencià i català alhora? Què té que veure la tria política amb la nostra història lingüística i literària de tots els segles.
Diem alguna mentida quan diem "llengua catalana" o "català"? Emprem una denominació que no té gens de tradició a terres valencianes del segle XIII ençà?
Ara, negant aquesta realitat popular en un primer temps, cultista entremig i novament popular negueu també la tradició valenciana i us poseu del costat dels qui tan sols es dediquen a separar-nos del nostre territori lingüístic natural. I el cas és que en som milers i milers. No en sé quants però en devem ser molts de Traiguera a Oriola.
1) Els espanyolistes catalans o provincians són sota el mateix Estat i institucions i tinguen el poc que puguen deixar-los els espanyols i vulguen convertir a més els valencians en provincians per doble partida al igual que els espanyols.
2) No vòl dir que els valencians estiguen disposats a consetir ser provincians per doble partida i espigolats a més pels catalans el poc que puguen deixar-nos els espanyols.
Valencià, a cagar!
Si no voleu ésser catalans, sigueu espanyols.
I hi ha res pitjor al món...? No, ca...? Doncs foteu-vos, per envejosos, però sobretot per provincians!
I els catalans espanyolistes i provincians tanmateix volen que el País Valencià siga com una provincia de Catalunya. I per ahí els valencians no passaràn i la denominació valenciana de la llengua que s'ha trasmés via oral a través dels segles fins als nostres dies és intocable als territoris valencians, com pels catalans puga ser la seva denominació de la llengua als seus respectius territoris..