I encara en diuen informatius i al sistema que
els crea democràcia. És increïble. No hi ha realment paraules per definir com n’és
de vergonyosa la cobertura de la campanya electoral per part dels mitjans. Resulta
que hi ha una llei audiovisual que no permet que els partits no representats
puguin sortir per la televisió a fer propaganda. Ja de per sí, això és injust i
totalment parcial al servei de les forces polítiques consolidades, escarxofades
i viciades en el seu tron de poder. Però el més nefast, el més ridícul d’aquesta
campanya de total obliteració de les forces noves és que senzillament, per als
mitjans no existeixen fins a extrems que ratllen, no tan sols el ridícul, sinó
que es podria considerar -hauria de ser- denunciable com a delicte de
desinformació i manipulació (encara més del que es habitual als grans mitjans).
Perquè ja no és que no surtin els seus espots i els seus líders a les notícies,
és que quan els informatius ens parlen dels sondejos i enquestes sobre la
intenció de vot TAMPOC existeixen. El pastís dels formatgets de colors se’l continuen
repartint els de sempre. No han tingut ni la decència mínima de crear un color
que representi “altres formacions”. I no em digueu que serà que no es
reflecteixen a les enquestes. Perquè tan sols que UNA persona digui que té
intenció de votar una d’aquestes noves formacions, ja ha de representar un petit
percentatge del pastís. És a dir, si normalment les enquestes ja no són gens
fiables, en aquest cas són absurdes, perquè bàsicament, qui les recopila ens
menteix d’una manera flagrant i de cap manera podran acostar-se mai al resultat
real de les eleccions. No entenc com no els cau la cara de vergonya directament
–els presentadors dels TN de fet, expliquen que no hi estan d’acord-. És que pràcticament
és un frau pre-electoral!!!
No sé expressar-ho d’una altra manera, és
indignant totalment.
sergi borges |
dimarts, 16 de novembre de 2010 | 13:01h
A part del teu apunt, en què tens tota la raó, una altra cosa que indigna és el bombardeig massiu, dia sí, dia també, d'enquestes fetes per tot tipus de gent: centres sociològics i mitjans de comunicació.
Cada dia durant aquesta campanya ens diran quins són els resultats del 28N en funció de respostes a 1200 persones pel cap baix. I amb això ja en tenen prou per "dibuixar" els resultats electorals i anar dirigint la intenció de vot.
Això no és res baladí perquè a força de repetir-t'ho t'ho acabes creient i fas dues coses: o no vas a votar perquè ja creus que no servirà de res o votes el que t'estan dient que sortirà sí o sí per reforçar una opció o per evitar-ne una altra.
Aquesta, doncs, és una altra eina maligna de la democràcia.
Espero que el 28N tots aquests sociòlgs i "cagòmetres" s'equivoquin de mig a mig.
Tant de bo voti tota la gent que va anar a la mani del juliol.
Dijous passat esperava per veure al Sense Ficció un documental molt recomanable sobre el canvi climàtic que jo mateix vaig traduir (L'edat de l'estupidesa - http://www.tv3.cat/videos/3204930/Lera-de-lestupidesa-) que havia de començar a les 23.55 -ja una hora perquè ho pugui veure ben poca gent- i resulta que posen un especial de mitja hora sobre la tradicional enganxada de cartells d'inici de campanya, amb els candidats fent el pena i venent-nos les seves motos respectives. Els veus a ells, els 'líders' del país, i després veus el documental i és per cagar-se de por.
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.
Cada dia durant aquesta campanya ens diran quins són els resultats del 28N en funció de respostes a 1200 persones pel cap baix. I amb això ja en tenen prou per "dibuixar" els resultats electorals i anar dirigint la intenció de vot.
Això no és res baladí perquè a força de repetir-t'ho t'ho acabes creient i fas dues coses: o no vas a votar perquè ja creus que no servirà de res o votes el que t'estan dient que sortirà sí o sí per reforçar una opció o per evitar-ne una altra.
Aquesta, doncs, és una altra eina maligna de la democràcia.
Espero que el 28N tots aquests sociòlgs i "cagòmetres" s'equivoquin de mig a mig.
Tant de bo voti tota la gent que va anar a la mani del juliol.
Salut,
Marc