El 2004, arran dels atemptats de Madrid, va ser el famós "no le quepa la
menor duda de que ha sido ETA". Després va ser el "si tu no hi vas,
ells tornen". Ara és "si sumen, hi haurà un tercer tripartit". A vegades
hi ha un argument epidèrmic, d'estómac, visceral, que pot arribar a
condicionar centenars de milers de vots. Entre activar-lo i no saber-lo
activar hi pot haver uns quants diputats de diferència que poden ser
decisius per formar majories. Però entossudir-se a fer saltar l'alarma quan tothom sap que no hi ha foc se't pot girar en contra.
Talment com si la decisió de Montilla el 2006 de ser president gràcies a
l'aleshores únic partit independentista i tercera força política se li
hagués posat malament al PSOE de Zapatero, que segurament hauria
preferit veure Mas de president, la legislatura 2006-2010 ha anat
evolucionant de manera que semblava que els socialistes treballessin amb
dedicació i paciència per una majoria absoluta de CiU.
Quan encara no se sabia la data de les eleccions, la demoscòpia deia que el factor determinant del vot no era sinó la "fractura social" (apunta-te-la, Artur!) existent entre partidaris i detractors d'un tercer tripartit. Val a dir que personalment vaig defensar i defenso el segon govern d'esquerres, però que considero que la tossuda submissió dels socialistes catalans al PSOE en feia inviable una tercera edició. Per tant, si s'arribava a les eleccions amb aquells elements damunt la taula, la possibilitat d'un tercer tripartit no augurava res de bo. Aleshores va arribar la sentència del Tribunal Constitucional i la manifestació del 10 de juliol. I el ple en què Puigcercós va acomiadar-se de Montilla i va dir públicament que el camí fet conjuntament s'acabava allà. Poc abans, a la darrera DocSession de juny, Artur Mas s'havia compromès a no convocar cap referèndum d'independència en la propera legislatura.
Moltes veus de CiU i entorns han basat la seva estratègia de comunicació de cara a les eleccions a treure credibilitat a les paraules de Puigcercós. Fos cert o no, calia fer veure que no ho era, calia aconseguir que aquest fos el debat central, crear una mena de boira espessa que no permetés veure res més. A mesura que la boira s'esvaeix, però, hi anem veient més clar. A mesura que busquem el foc i no el trobem tenim més clar que fer saltar l'alarma contra incendis pot haver estat una operació de distracció. Què passarà si abans del 28 de novembre aconseguim que la boira s'esvaeixi del tot? Quins arguments pot oferir CiU més enllà de la por d'un fantasma anomenat tripartit-3 que ara ja sabem que són ells mateixos tapats amb un llençol blanc?
Quan encara no se sabia la data de les eleccions, la demoscòpia deia que el factor determinant del vot no era sinó la "fractura social" (apunta-te-la, Artur!) existent entre partidaris i detractors d'un tercer tripartit. Val a dir que personalment vaig defensar i defenso el segon govern d'esquerres, però que considero que la tossuda submissió dels socialistes catalans al PSOE en feia inviable una tercera edició. Per tant, si s'arribava a les eleccions amb aquells elements damunt la taula, la possibilitat d'un tercer tripartit no augurava res de bo. Aleshores va arribar la sentència del Tribunal Constitucional i la manifestació del 10 de juliol. I el ple en què Puigcercós va acomiadar-se de Montilla i va dir públicament que el camí fet conjuntament s'acabava allà. Poc abans, a la darrera DocSession de juny, Artur Mas s'havia compromès a no convocar cap referèndum d'independència en la propera legislatura.
Moltes veus de CiU i entorns han basat la seva estratègia de comunicació de cara a les eleccions a treure credibilitat a les paraules de Puigcercós. Fos cert o no, calia fer veure que no ho era, calia aconseguir que aquest fos el debat central, crear una mena de boira espessa que no permetés veure res més. A mesura que la boira s'esvaeix, però, hi anem veient més clar. A mesura que busquem el foc i no el trobem tenim més clar que fer saltar l'alarma contra incendis pot haver estat una operació de distracció. Què passarà si abans del 28 de novembre aconseguim que la boira s'esvaeixi del tot? Quins arguments pot oferir CiU més enllà de la por d'un fantasma anomenat tripartit-3 que ara ja sabem que són ells mateixos tapats amb un llençol blanc?
