josepselva |
diumenge, 14 de novembre de 2010 | 14:04h
Manual Vicent haurà de tornar a escriure i descriure
l’arribada a la Malvarrosa dels provincians de Madrid, ara ja des-reprimits, i traslladar
l’acció a l’època posterior a l’evolució del post-franquisme, la del xoricisme
desacomplexat de Paco Camps “el Tratxes”.
Seria interessant, en mans d’un novel·lista, treure
tota punta la punta a la desmesura de la
passarel·la muntada per fer arribar en
xancletes els madrilenys a la seva platja litoral, estendre-hi la tovallola i
demanar uns xurros de matinada, signe de que no han entès res, i res encara és
massa.
Tot es permès quan es te el BOE per còmplice i el
TC per alà.
Si en plena meseta s’hi pot establir
el Ministeri de Marina en dic sec, perquè no construir aquesta passarel·la
rodant amb nom grandiloqüent, que vagi
del Paseo de la Castellana a la platja de Madrid, encara que costi uns centenars
de milions, ara que estem en temporada de subhasta de Lletres del Tresor.
La inversió de futur que suposa l’intent de cosir Valencia
amb Madrid, segur que serà rendible pel que quedi d’Espanya a l’hora en que un
Principat convertit en Estat pogués temptar als habitants de la Comunidad Valenciana
-no necessàriament valencians- a pesar en la balança dels seus interessos els
sagrats valors patris, i concloure que la mediterrània i els pobles del mar que
llisquen amunt amb proa fina
i motors potents, tenen mes futur que tombar-se cap a l’oest on
es pon el sol i només s’han canviat els burros pels "aves "d’anar i tornar al país
del Mai-més del Capità Ganxo.
Els esforços per tallar fils de comunicació, pons
de diàleg, precintar antenes, interferir emissores catalanes que podrien
corrompre la ment valenciana massa tendre, i sobretot tallar la llegua per
impedir l’expressió pública del raonament dit amb paraules compartides i entenedores
és la millor traducció del rerefons on s’escriu la ignomínia de la política entesa
com a saqueig. Ja fa temps que vaig repetint als catalans que em
trobo en conversa, que cal viatjar al País Valencia, anar-hi, estar-hi, trencar
el mur de d’ignorància que sovint llisca cap al menyspreu del “ja s’ho faran” i
prendre consciencia de cap on van els trets.
Ara n’és un bon moment per fer la desconnexió de la
política i deixar passar la pesta electoral farcida de sagnies i sangoneres que no curen sinó que exciten la bilis negra.
Ara és un bon moment per tombar-se cap al nostre
sud que també existeix i fer-hi repòs, baixar per la ruta blava i sense peatge
del Eix, i Lleida avall cap a Tortosa, vorejant els Ports i creuant l’eix
Vinaros-Morella endinsar-se a la Plana, a l’Horta, a la Serra i mes avall, en una
descoberta de gent i de parlars que son tan parents nostres que no cal cap
genealogia per reconèixer-los.
L’AVE arribarà només fins a la Malvarrosa, l’AB i C
de la nostra llengua i cultura comunes arribarà molt mes lluny si sabem fer
fora als guardaagulles que maneguen les palanques dels desviament i les vies
mortes per fer-nos descarrilar.
Jo, que sabia de les galerades de l'entrada que confeccionaves:
josep_blesa |
diumenge, 14 de novembre de 2010 | 19:50h
No vaig a atrevir-me a adverir-me la d'enzes sense albardar qu s'hi amorrarin al post. Tret de la madrilenya, que és universal, la immensa majoria de comentaristes estan per albardar. Escriuen sense llegir abans. Per cert: Malva-rosa és el nom de la platja. Una abraçada, com sempre, ets molt gran i fi, Josep. PS: La mel no està feta per al morro dels ases.
Com saps, fa temps que alguns madrilenys(nyes) sense xancletes, fem aquest camí Xúquer enllà, deixant ENRERE la meseta, mediterrània amunt i avall, enamorats de la flor del taronger, recorrent les vies de comunicació blaves, donant-hi el bo i millor del que tenim. Mai no hem necessitat l'AVE. I no dic, però, que ara no ens farà profit. Però tens raó, els dics i les rescloses que van de sud a nord tallant el curs natural de les aigües són, si més no, tot un despropòsit.
Cal que gireu la mirada cap el sud o acabareu perdent el nord.
Una salutació des d'ací baix, des d'un país que mai hem fet.
josepselva |
diumenge, 14 de novembre de 2010 | 19:39h
...de terra endins, ja saps de què va. Tu ets una "rara avis" sense Ave ni Mariapuríssima, l'excepció que confirma la regla, el Madrid de la Belén no es el Madrid real ni el Real Madrit. Per pega els madrilenys d'AVE a la Malvarrosa seran mes colons disfressats de domingueros i professionals del negoci de pilotada i no pas gent com tu. Si València vol ser un País i no una Comunidat (no pas monacal) i resulta que te un abad d'obediència mesetària, haurà de trobar un Guilllem de Baskerville que desenmascari les maniobres de Jorge de Burgos. Cal de saber escollir els amics. Una salutació des d'aquí dalt.
Anònim |
diumenge, 14 de novembre de 2010 | 20:44h
Això del Levante Feliz sembla en gran part creat per una fal.làcia espanyolista i una majòria de valencians ho poden entendre així sapien o no un acudit.
L'acudit sembla dolent.
Quan hom arriba al Paradís a veure Sant Pere, troba el cel aburrit, dolent i li demana permís per anar de viatje a l'infern, llavors veu que tot és una festa i s'ho passa bé anant de discoteca en discoteca.
Quan acaba el viatje diu a Sant Pere que sen va a tocar-li al dimoni per anar a l'infern encara que siga d'emigrant, llavors el dimoni accepta gustós i el posa amb una quadrilla a tirar nyenya al foc atiant-lo no paris vinga afanyat que s'ha paga el foc.
Conclusió de l'acudit no és el mateix anar de viatge o vacances de vist fora que d'emigrant currant.
josepselva |
dilluns, 15 de novembre de 2010 | 17:03h
...que un cop arriba a l'infern, no hi ha rastre de festa i tot és dessolació, l'atraquen, l'apallissen, i quan pregunta al banyeta on es la bacanal i la disbauxa, aquest li respòn amb una veu que recorda la del "Tratxes": "que et penses que això era per sempre?, ara passem el rasclet".
no sap llegir, o no ho fa gaire. Si hi haguera entrat als enllaços al meu bloc (i no és pas cap invitació, Déu me'n guard) que n'hi ha al meu comentari, o si haguera llegit alguns dels meus posts (tampoc és cap invitació i per tant no li diré quins) sabria que conec tots els Llevants des de que era ben xicoteta. I n'hi ha molta gent que n'hi pot donar fe (no a vostè, que és irrellevant...que s'ho crega o no, vull dir)
Hi he estiuejat, i estudiat, i viscut, i treballat, i m'he buscat i em busque la vida d'immigrada sense feina, i ja fa molt de temps que conec el cel i l'infern llevantí en totes les seues vessant. Estic segura que faig més jo per aquest terra i la seua llengua i la seua gent (terra, llengua, i gent -amb horribles excepcions- que ja són també un poc meues) que el que vostè puga fer amb des del seu anonimat impúdic i "maledicente".
Però tranquil Sr. Anònim, que li ho dic sense acritud, ja que no té cap obligació de saber aquestes ni d'altres coses, ni tampoc d'entrar al meu bloc. I no ho faça per favor, no tinc ganes de penjar el "reservat el dret d'admissió", que el meu és un bloc ben acollidor -tant pels estiuejants responsables i contribuïdors, com pels immigrants compromesos- i no m'agradaria haver d'utilitzar mecanismes anti-parasitaris.
Atentament, La Belén de la Costera, de La Ribera Alta i de La Ribera, de La Vall Farta, de València, de la Vega Baixa... I de Madrid.
Ps. Disculpi Sr. Selva el to sarcàstic i la llargària d'aquest comentari, amb el seu permís, i agraint-li sempre el dret de rèplica (innecessària, "que no hay mayor desprecio que no hacer aprecio"... encara que, que a gusto se queda una!) Sr. Blesa coincidisc amb vostè, no està feta la mel...
Anònim |
diumenge, 14 de novembre de 2010 | 17:27h
I que és CiU a Catalunya?
Com què el PP utililitza la nacionalitat basca i catalana per a treure vots a la resta de l'Estat i com que tots els catalans no són massoquistes, CiU és la manera de fer entrar als catalans al pròxim govern del PP ò PSOE a la Moncloa amb calçador; altrament dit encaix per que sempre ha estat l'amic botifler català dels Borbons en Jordi Pujol.
I que si no és la CiU de Jordi Pujol, una mena de Unió Valenciana de Gonzàlez Lizondo, l'únic que amb més consciència i tradició política gràcies a personatges politics en temps de la república com Macià.
Pot ser l'espoli per banda d'unes mateixes institucions de l'Estat espanyol siga semblant a Catalunya que al País Valencià, però a més els valencians l'única solidaritat per banda que reben és l'intent d'espoliar i espigolar els poc que les institucions de l'Estat espanyol ens deixen, amb amics així no ens calen més enemics.
I la prova del cotó és que Barcelona ha expropiat per obrir-se al mar al igual que vòl fer i tenia previst des de fa molt temps allargar uns quants metres l'Avinguda Blasco Ibañez al mar pel Cabanyal.
L'AVE ha arribat abans a Catalunya i Tarragona.
Port-avetura li porta aigua a Marina d'Or.
El Premi de Formúla 1 i el campionat de motociclisme sota pabelló i bandera i himne espanyol, amb més èxit que al cara el sol al col.leges públics en temps del régim.
I els que més ofereixen noves glòries a Espanya és l'esport d'èlit català i l'esforç fiscal catàlà.
L'únic que ens diferència és que a Catalunya per la seva major tradició política recent repúblicana els partits com CiU tenen un major nivell d'exigència identitària davant la ciutadania.
Anònim |
diumenge, 14 de novembre de 2010 | 17:34h
L'intent d'espigolar i apropiar-se per banda del Principat de Catalunya el poc que ens queda als valencians després de l'espoli de les institucions de l'Estat espanyol és l'única moneda solidària que han rebut els valencians de les institucions catalanes, és l'intent d'un espoli per partida doble algo insoportable pels valencians i una manca de respecte gens positiva als valencians i les seves institucions gens positiu.
Una abraçada, com sempre, ets molt gran i fi, Josep.
PS: La mel no està feta per al morro dels ases.
Com saps, fa temps que alguns madrilenys(nyes) sense xancletes, fem aquest camí Xúquer enllà, deixant ENRERE la meseta, mediterrània amunt i avall, enamorats de la flor del taronger, recorrent les vies de comunicació blaves, donant-hi el bo i millor del que tenim. Mai no hem necessitat l'AVE. I no dic, però, que ara no ens farà profit. Però tens raó, els dics i les rescloses que van de sud a nord tallant el curs natural de les aigües són, si més no, tot un despropòsit.
Cal que gireu la mirada cap el sud o acabareu perdent el nord.
Una salutació des d'ací baix, des d'un país que mai hem fet.
Si València vol ser un País i no una Comunidat (no pas monacal) i resulta que te un abad d'obediència mesetària, haurà de trobar un Guilllem de Baskerville que desenmascari les maniobres de Jorge de Burgos. Cal de saber escollir els amics.
Una salutació des d'aquí dalt.
I no coneix l'acudit del Levante Feliz.
Per què una gran majòria de valencians el coneix, encara que no ho sapiga.
Si ens l'expliques...
L'acudit sembla dolent.
Quan hom arriba al Paradís a veure Sant Pere, troba el cel aburrit, dolent i li demana permís per anar de viatje a l'infern, llavors veu que tot és una festa i s'ho passa bé anant de discoteca en discoteca.
Quan acaba el viatje diu a Sant Pere que sen va a tocar-li al dimoni per anar a l'infern encara que siga d'emigrant, llavors el dimoni accepta gustós i el posa amb una quadrilla a tirar nyenya al foc atiant-lo no paris vinga afanyat que s'ha paga el foc.
Conclusió de l'acudit no és el mateix anar de viatge o vacances de vist fora que d'emigrant currant.
Ja m'el havien explicat amb més gràcia.
no sap llegir, o no ho fa gaire. Si hi haguera entrat als enllaços al meu bloc (i no és pas cap invitació, Déu me'n guard) que n'hi ha al meu comentari, o si haguera llegit alguns dels meus posts (tampoc és cap invitació i per tant no li diré quins) sabria que conec tots els Llevants des de que era ben xicoteta. I n'hi ha molta gent que n'hi pot donar fe (no a vostè, que és irrellevant...que s'ho crega o no, vull dir)
Hi he estiuejat, i estudiat, i viscut, i treballat, i m'he buscat i em busque la vida d'immigrada sense feina, i ja fa molt de temps que conec el cel i l'infern llevantí en totes les seues vessant. Estic segura que faig més jo per aquest terra i la seua llengua i la seua gent (terra, llengua, i gent -amb horribles excepcions- que ja són també un poc meues) que el que vostè puga fer amb des del seu anonimat impúdic i "maledicente".
Però tranquil Sr. Anònim, que li ho dic sense acritud, ja que no té cap obligació de saber aquestes ni d'altres coses, ni tampoc d'entrar al meu bloc. I no ho faça per favor, no tinc ganes de penjar el "reservat el dret d'admissió", que el meu és un bloc ben acollidor -tant pels estiuejants responsables i contribuïdors, com pels immigrants compromesos- i no m'agradaria haver d'utilitzar mecanismes anti-parasitaris.
Atentament,
La Belén de la Costera, de La Ribera Alta i de La Ribera, de La Vall Farta, de València, de la Vega Baixa... I de Madrid.
Ps. Disculpi Sr. Selva el to sarcàstic i la llargària d'aquest comentari, amb el seu permís, i agraint-li sempre el dret de rèplica (innecessària, "que no hay mayor desprecio que no hacer aprecio"... encara que, que a gusto se queda una!) Sr. Blesa coincidisc amb vostè, no està feta la mel...
Com què el PP utililitza la nacionalitat basca i catalana per a treure vots a la resta de l'Estat i com que tots els catalans no són massoquistes, CiU és la manera de fer entrar als catalans al pròxim govern del PP ò PSOE a la Moncloa amb calçador; altrament dit encaix per que sempre ha estat l'amic botifler català dels Borbons en Jordi Pujol.
I que si no és la CiU de Jordi Pujol, una mena de Unió Valenciana de Gonzàlez Lizondo, l'únic que amb més consciència i tradició política gràcies a personatges politics en temps de la república com Macià.
Pot ser l'espoli per banda d'unes mateixes institucions de l'Estat espanyol siga semblant a Catalunya que al País Valencià, però a més els valencians l'única solidaritat per banda que reben és l'intent d'espoliar i espigolar els poc que les institucions de l'Estat espanyol ens deixen, amb amics així no ens calen més enemics.
I la prova del cotó és que Barcelona ha expropiat per obrir-se al mar al igual que vòl fer i tenia previst des de fa molt temps allargar uns quants metres l'Avinguda Blasco Ibañez al mar pel Cabanyal.
L'AVE ha arribat abans a Catalunya i Tarragona.
Port-avetura li porta aigua a Marina d'Or.
El Premi de Formúla 1 i el campionat de motociclisme sota pabelló i bandera i himne espanyol, amb més èxit que al cara el sol al col.leges públics en temps del régim.
I els que més ofereixen noves glòries a Espanya és l'esport d'èlit català i l'esforç fiscal catàlà.
L'únic que ens diferència és que a Catalunya per la seva major tradició política recent repúblicana els partits com CiU tenen un major nivell d'exigència identitària davant la ciutadania.
A més els valencians no han montat una cadena espanyolista com la Sexta, que semblen que tinguen enveja de ser la playa de Madrid.
I del Gran Tibidabo i tota mena d'urbanitzacions no cal ni parlar-ne.
Ara no només n'hi ha una cadena espanyolista si no un munt multiplicada i intensificada i amplificada molt més.