Suposo que avui o demà ja podreu trobar a les llibreries la meva segona novel.la. L'esperadíssima ESCOLTA, VOLÒDIA! Dic "esperadíssima" perquè a mi se m'ha fet llarg...
A la fi, tot arriba. Ha quedat prou maca! Però, esclar, de què va la novel.la? Doncs, com diria aquell, va d'uns sagals fascinats per un home que escriu poemes i té una fixació en Lenin. Un cop mort aquest home, els dos amics es dediquen a recollir informacions i opinions per tal de fer-li una miscel.lània d'homenatge. Pel camí descobreixen que és impossible conèixer bé algú, per molt esforç que s'hi posi: les opinions i els records solen ser diferents i sovint contradictoris. De passada també recullen, els dos amics, informacions sobre un succés estrany que va passar al poble durant la segona guerra mundial. Tot això ambientat en una localitat imaginària que es diu Sant Andreu Alt. La novel.la parla, doncs, del xoc entre els ideals i la realitat. Del feixisme ambiental. Del fracàs del comunisme. De les diferències entre la vida viscuda i la vida imaginada. De la memòria i la desmemòria. L'Est i l'Oest. L'amor i el desamor. La joventut i la vellesa. La literatura i la vida. I de la majoria de passions que hi ha a les novel.les, esclar. Després, cada lector i cada crític hi dirà la seva. D'això es tracta.
Ja tinc ganes de llegir-l'ho. De fet m'hauré d'esperar una mica, perquè em temo que me'l cagarà el tió (El pare noel a mi no em porta res...).
M'ha fet força gràcia que al llibre hi apareixi Lenin. Amb una colla d'amocs estem acabant d'escriure una versió dels pastorets on hi apareix Lenin i altres personatges més o menys peculiars.
Salut!
salut
R.
El Bloc realment no és meu, és del Club de lectura que fem a la biblio i és aquí: http://www.decasaalclub.blogspot.com/
salut
Salut
Res més
Merci per l'interès.
Ens n'alegrem molt i ja tenim ganes de posar-nos a llegir perquè si realment tracta tants de temes la cosa promet.
No t'oblidis d'avisar-nos si hi hagués alguna presentació a Barcelona!
Anys després de les abduccions extraterrestres i dels forats negres de l'espai sideral, encara conservo alguna que altra neurona funcional i espero poder llegir el teu nou llibre. Alguna presentació per Gurb o rodalies? Tinc moltes ganes de retrobar-te!
amàlia
Ho de ser mare de només bessons va durar poquet perquè ben aviat va arribar la tercera en discòrdia! Tot i això, encara em queda temps per llegir (i estudiar de nou!) així que si trobo el teu llibre m'hi posaré de seguida!
A Gurb ja m'imaginava que no, però a Vic...com serà...Sobretot: avisa'm (si no fóra demanar massa, em podries enviar un "emiliu"?).
una abraçada,
amàlia
just a l'hivern, quan el dia és curs i les nits llarges, és quan a la vora del foc es pot deixar anar més la imaginació fins a paisatge més propis de russia que de casa nostra... m'encantarà descobrir el petit Vladímir!!!
Felicitats!!!
criatures en aquest món de folls, la tradició i la bona educació diu que
s'ha de felicitar els pares. Com que jo tot això se me'n fot, només
diré, que a priori veient la portada, l'argument i la primera crítica
oficial, sembla a primera vista una novel·la que no em compraria mai i
sens dubte això vol dir que l'autor a fet realment el que volia fer.
A veure si entremig de tant estrès podem fer alguna cervesa!
Ens informaràs dels dies de presentació, oi? ens fa il.lusió veure el nou membre de la família.
Una abraçada
A veure si puc enganxar una presentació!
salut i estrès narratiu, i estrès de lector, i estrès d'informació, i estrès de cultura i estrès de vida!
De tot. No ens estem de res i toquem tots els temes...de moment no hi ha data de presentacions: no cal que ens estressem més del compte. Gràcies pel missatge. Ah, el Volòdia és el Lenin de petit.
fa molts mesos (que es poden comptar per anys) que no llegeixo una novel·la (al menys, sencera). però ara m'hi posaré.
i ja veurem què passa...
si algun dia passant per les meves terres em veus catatònic o com posseït, són els efectes de tanta pàgina impesa explicant històries.
ah! avui fins i tot he llegit un article al suplement català del País!
apa! que entre tots t'empenyerem fins al més alt (perquè puguis caure amb més propietat)
fa molts mesos (que es poden comptar per anys) que no llegeixo una novel·la (al menys, sencera). però ara m'hi posaré.
i ja veurem què passa...
si algun dia passant per les meves terres em veus catatònic o com posseït, són els efectes de tanta pàgina impesa explicant històries.
ah! avui fins i tot he llegit un article al suplement català del País!
apa! que entre tots t'empenyerem fins al més alt (perquè puguis caure amb més propietat)
ja era hora!!!
i de la manera que a mi m'agrada el lenin!!!!
(veus? aquest llibre teu potser encara el llegiré. --he he!--)
molt bé, nano.
segur que és un pas més amunt, i més amunt encara
i ja ho sap, senyor:
a la seva disposició total i absoluta.
un petonàs