Per Marcel TorrusEm va costar de decidir-me a participar-hi, no hi estic avesat, i fa força mandra, serà per la manera que xalem els diumenges, que no em fa falta anar a buscar nous al.licients per pedalejar.
Bé, aquest cop però em decideixo i, amb la companyia d'en Manel i l’Àngel sortim des de Mataró via Argentona on en Pep s'hi espera, també s'hi ha apuntat. Enfilem cap a Òrrius per la pista que va en paral.lel a la riera d'Argentona, perdoneu però els noms no els retinc massa.
Arribem a Òrrius amb uns quants kilòmetres i desnivell de més que la
majoria dels bikers que participaran a la pedalada. Ens trobem amb en
Jordi, el mal anomenat avi, que ha pujat amb el cotxe, l'experiència es
un grau.
En Pep i l'Angel s'han d'inscriure, ja que encara no ho havien fet, mentre tant en Manel i un servidor anem a recollir el dorsal. Casualment una de les noies que els entrega era una Antiga alumna d'en Manel, que molt preocupada per la salut del que fou el seu mestre, l'hi recomana la pedalada curta ja que textualment l'hi diu- a la llarga t'has apuntat?, però si es molt dura-. I per acabar-lo de rematar, amb molta elegància, el sentencia, -n'hi ha una de més curta, que et pot anar bé-. Sense comentaris, jo encara ric, l'ego d'en Manel pel terra.
Ens retrobem amb els companys i en Pep, ens diu, que la seva llegenda es va fent gran, doncs trobar un conegut que l'hi pregunta per la volta de la Cerdanya, ja que ha vist un Pep Famades en les primeres posicions de la classificació final i l'hi demana si era ell mateix. Podeu esbrinar com ens ho dèia de cofoi en Pep tot això, de sobte el vaig veure molt mes gran..., i en tot en Manel encara pensava amb la seva ex-alumne.
Com son les coses, la parelleta de la Cerdanya de voltes a primeres un se'n porta una floreta i l'altre una bona òstia. Era l'avançada de com acabaria la pedalada.
Fet i fet, ens resta una hora per començar, decidim anar a fer un mós al restaurant del poble on habitualment esmorzem quan pedalem per la zona, i on en Giovanni fa fer en el seu dia un bon amic.
A les 9,30h. col.locats en la primera línia de foc, seguin els savis consells d'en Jordi, que ens digué que com més endavant millor alhora de sortir. Comença puntual la pedalada, i perdoneu que no us digui en pèls i senyals pels llocs on passàrem perquè francament no ho sé, ara bé, en un moment o altri per allí ja hi hem passat algun diumenge, tot era força familiar.
Va ser una barreja de pistes i corriols, personalment crec que més del primer que del segon, però molt correcta, els corriols els trobàrem avançada la cursa i així no vàrem patir retencions.
El pitjor de tot per a mi els últims 10km molts durs i pujada pistera que no s'acaba. Posats estratègicament 2 avituallaments per fer menys durs els últims kilòmetres. Tinc que dir, ja que si no ho faig jo segur que algú l'hi faltarà temps per a fer-ho, que a poc de començar, en la primera baixada que fèiem, vaig cometre l'error de seguir a uns bikers, que resultà que no éran de la cursa, conseqüència , equivocar-me de camí que vaig tenir que refer , i a la meitat de la pedalada, punxo una roda, el problema, no portava manxa, sort que en un parell de minuts passà en Jordi, i em deixà la seva. Primer intento inflar la roda, però veig que la fuita d'aire es important, per tant el remei va ésser una càmara.
Al cap de 3 hores justes de cursa, arribo al final, on trobo tots els companys, clar el primer que pregunto, qui de vosaltres ha arribat primer?, veig en Pep amb un somriure d'orella a orella, "no ase falta desir nada mas", Manel avui has llepat...
També hi havia entre nosaltres el reporter gràfic de la cursa, l’Adrià, que amb les fotos no es perd..., i si no, mireu la que ha fet d'en Manel, es de traca i mocador.
La propera, la xurribaiker el 30 de gener... ens hi veiem.
En Pep i l'Angel s'han d'inscriure, ja que encara no ho havien fet, mentre tant en Manel i un servidor anem a recollir el dorsal. Casualment una de les noies que els entrega era una Antiga alumna d'en Manel, que molt preocupada per la salut del que fou el seu mestre, l'hi recomana la pedalada curta ja que textualment l'hi diu- a la llarga t'has apuntat?, però si es molt dura-. I per acabar-lo de rematar, amb molta elegància, el sentencia, -n'hi ha una de més curta, que et pot anar bé-. Sense comentaris, jo encara ric, l'ego d'en Manel pel terra.
Ens retrobem amb els companys i en Pep, ens diu, que la seva llegenda es va fent gran, doncs trobar un conegut que l'hi pregunta per la volta de la Cerdanya, ja que ha vist un Pep Famades en les primeres posicions de la classificació final i l'hi demana si era ell mateix. Podeu esbrinar com ens ho dèia de cofoi en Pep tot això, de sobte el vaig veure molt mes gran..., i en tot en Manel encara pensava amb la seva ex-alumne.
Com son les coses, la parelleta de la Cerdanya de voltes a primeres un se'n porta una floreta i l'altre una bona òstia. Era l'avançada de com acabaria la pedalada.
Fet i fet, ens resta una hora per començar, decidim anar a fer un mós al restaurant del poble on habitualment esmorzem quan pedalem per la zona, i on en Giovanni fa fer en el seu dia un bon amic.
A les 9,30h. col.locats en la primera línia de foc, seguin els savis consells d'en Jordi, que ens digué que com més endavant millor alhora de sortir. Comença puntual la pedalada, i perdoneu que no us digui en pèls i senyals pels llocs on passàrem perquè francament no ho sé, ara bé, en un moment o altri per allí ja hi hem passat algun diumenge, tot era força familiar.
Va ser una barreja de pistes i corriols, personalment crec que més del primer que del segon, però molt correcta, els corriols els trobàrem avançada la cursa i així no vàrem patir retencions.
El pitjor de tot per a mi els últims 10km molts durs i pujada pistera que no s'acaba. Posats estratègicament 2 avituallaments per fer menys durs els últims kilòmetres. Tinc que dir, ja que si no ho faig jo segur que algú l'hi faltarà temps per a fer-ho, que a poc de començar, en la primera baixada que fèiem, vaig cometre l'error de seguir a uns bikers, que resultà que no éran de la cursa, conseqüència , equivocar-me de camí que vaig tenir que refer , i a la meitat de la pedalada, punxo una roda, el problema, no portava manxa, sort que en un parell de minuts passà en Jordi, i em deixà la seva. Primer intento inflar la roda, però veig que la fuita d'aire es important, per tant el remei va ésser una càmara.
Al cap de 3 hores justes de cursa, arribo al final, on trobo tots els companys, clar el primer que pregunto, qui de vosaltres ha arribat primer?, veig en Pep amb un somriure d'orella a orella, "no ase falta desir nada mas", Manel avui has llepat...
També hi havia entre nosaltres el reporter gràfic de la cursa, l’Adrià, que amb les fotos no es perd..., i si no, mireu la que ha fet d'en Manel, es de traca i mocador.
La propera, la xurribaiker el 30 de gener... ens hi veiem.
Dades de la sortida, segons l'organització:
34 km.
1.500 desnivell positiu
Segons el meu compte i sunto
37km
1300 desnivell positiu
Les fotos de l'Adrià: cliqueu aquí.
A reveure,
Marcel
En fi, molt bona cursa. Durilla si vas a tope. Jo vaig arribar trinxat.
Cal felicitar a tota la colla de la organització. Més de 500 cicleros. Molts d'Argentona, alguns seguidors del bloc (Joan Bellatriu, saluda), fins i tot Titaneros!!. Amb tanta gent coneguda un havia de quedar bé.
Gràcies Adrià per les fotos. Fins i tot diria que el salt és més alt que el meu estimat Manel. No ho sé. Tens un esmorzar pagat a la pròxima quedada.